L’actual model de gestió de residus és deficitari pels municipis, que al Vallès Occidental han decidit seguir el model de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i centralitzar part del servei. Serà el Consell Comarcal del Vallès Occidental qui assumirà les tasques de tractament de les escombraries, mentre els ajuntaments continuaran gestionant la recollida.
Ahir, el ple de l’organisme comarcal va aprovar la creació d’un servei comarcal de tractament de residus, una nova tasca que assumirà de manera centralitzada i per la que girarà una nova taxa als usuaris. D’aquesta manera, els vallesans passaran de pagar una única taxa per la gestió de residus al seu municipi, a abonar dues: una per la recollida a l’ajuntament i una segona pel tractament al servei comarcal.
Els municipis tanquen aquestes setmanes les seves ordenances. Es qüestió de dies que es conegui la repercussió del nou model a les butxaques dels contribuents
De moment, no ha transcendit quin serà l’impost de la nova taxa comarcal i quin el resultant de la suma amb les taxes de cada municipi. Els ajuntaments afronten en aquest moment el disseny de les seves ordenances (impostos i taxes), de manera que és qüestió de dies que es conegui quina serà la repercussió del nou model compartit a les butxaques dels contribuents.
Els municipis continuaran gestionant la recollida de residus /Alberto Tallón
Tot apunta, però, que en el futur la ciutadania acabarà pagant més per la gestió dels residus que genera. Abans d’anunciar la creació d’un servei de tractaments mancomunat, alguns municipis com Terrassa ja han posat sobre la taula la necessitat que la taxa s’acosti al cost real del servei. A la veïna Sabadell, per exemple, el govern ja ha anunciat que la taxa de residus augmentarà un 15%, que s’haurà de sumar a l’import de la nova taxa comarcal.
Adhesions
De moment ja s’han adherit al nou servei comarcal de tractament de residus les dues cocapitals –Terrassa i Sabadell– a banda de municipis com Rubí, Ullastrell i Sentmenat, entre d’altres incorporats a darrera hora.
La mesura respon a la urgència d’equilibrar el cost de la gestió dels residus i els ingressos que arriben per la via de la taxa. A Terrassa, com a altres municipis, el que paga cada llar, cada comerç í cada empresa només cobreix el 68% del cost del servei. Fa molts anys que el pressupost municipal ha de destinar diners a cobrir el dèficit.
Hi ha també una raó normativa. La Unió Europea obliga al fet que els serveis generin recursos suficients mitjançant una taxa no deficitària. La norma entra en vigor el 2025 i els municipis vallesans, a través del Consell Comarcal i del Consorci de Residus del Vallès Occidental, posen ara fil a l’agulla per equilibrar els números de la selectiva.
La centralització del tractament dels residus arriba al Vallès Occidental després d’anys de negociació dels municipis, el Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya sobre el model de gestió.
Els ajuntaments havien posat sobre la taula el repte que suposava per a ells afrontar en solitari un canvi de model i adoptar una mesura tan impopular com l’increment de la taxa, quan el dels residus és un repte totalment compartit.
Un model insostenible
El govern de Terrassa ha manifestat reiteradament que “l’actual model no és sostenible” i que calia prendre mesures de manera col·lectiva i solidària. Ara, la cessió al Consell Comarcal de la gestió del tractament dels residus i d’una part de la taxa dona resposta a aquesta voluntat d’afrontar el repte conjuntament.
Amb poques excepcions, la realitat al Vallès Occidental és que augmenta la generació de residus, alhora que es manté i fins i tot baixa la recollida selectiva. Sembla haver tocat sostre amb un 36,57% aquest any a la comarca, lluny encara de l’objectiu del 60% del Pla de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos del Vallès Occidental (PREVOC) per al 2023.
A Terrassa estem al 30,76% de la separació de residus en origen, segons les darreres dades recollides aquest exercici per l’Observatori del Vallès Occidental.
El servei genera un dèficit de 7,7 milions a Terrassa
Fa anys que el pressupost municipal compensa el dèficit de la factura dels residus a la ciutat, on la taxa cobreix un 61,5% del cost del servei (dades del 2020). La hisenda municipal va compensar aquest desfasament amb aportacions d’entre 3 i 4 milions cada any durant la dècada de 2010, La factura dels residus, però, no ha parat de créixer i el 2020 el dèficit ja s’havia enfilat fins als 7,7 milions. Es van ingressar 12,4 milions via taxa i es van gastar 20 milions.
Fa anys que Terrassa busca una sortida a aquesta situació i explora millores en el model de gestió per incrementar els percentatges de la selectiva i equilibrar el balanç econòmic del servei. Una de les mesures és avançar cap a una recollida on convisquin diferents models: contenidors a la Terrassa vertical i porta a porta a les illes de vianants i a les urbanitzacions.
Sobre la taula del govern hi ha també mesures a mitjà o llarg termini com el pagament per generació o la instal·lació de xips als contenidors.
A la ciutat de Terrassa, com a la majoria dels municipis, la recollida selectiva sembla haver tocat sostre. Els darrers anys se situa entre el 34 i el 35%, molt lluny de l’objectiu europeu del 60%.
Un cànon que creix i que dispara el cost del servei
La Generalitat va implantar un cànon de residus que paguen els ajuntaments que menys reciclen. Els pobles i ciutats paguen per cada tona de brossa no separada a casa, és a dir, per cada residu que entra al contenidor verd (rebuig). La mesura pretenia incentivar la recollida selectiva i estimular la separació en origen, però amb les dades de la selectiva estancades, s’ha convertit en un llast per les economies municipals, que veuen com el cànon creix cada any de manera exponencial. El 2017, el gravamen era de 30 euros per cada tona de rebuig que arribava al dipòsit, el 2020 ja era de 47,10 euros i aquest any serà de 65,30 euros. L’exercici 2024 la penalització s’enfilarà fins als 71,60 euros.
Una taxa metropolitana per a quatre municipis vallesans
L’Àrea Metropolitana de Barcelona centralitza la gestió del tractament dels residus de 45 municipis, entre els quals quatre que formen part de la comarca del Vallès Occidental, tot i que es van adherir en el seu moment a la centralització de serveis metropolitana. Es tracta de Sant Cugat, Ripollet, Cerdanyola i Castellbisbal. La taxa metropolitana de tractament i disposició de residus municipals és un tribut ambiental que es destina a la gestió dels residus domèstics i comercials que es generen als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Com ara passarà al Vallès, a l’AMB els municipis gestionen la seva recollida de residus i cobren la taxa pertinent als ciutadans.
