L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, vol ampliar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a tots els municipis del Vallès Occidental –entre els quals Terrassa–, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf abans del 2030. Així ho va defensar ahir en una conferència a Foment del Treball, on el socialista va fixar com a “horitzó” la creació d’una “metròpoli federal” que passi d’aplegar els 3,3 milions de ciutadans que ara té l’AMB als 5,3 milions de tota la regió metropolitana.
En aquest sentit, Collboni ha apostat per repensar l’AMB “com un pacte federal” en què hi ha d’haver “cessions de competències i sobirania” per part dels ajuntaments cap a l’ens metropolità , així com de la Generalitat i l’Estat cap als ens locals. Tanmateix, més enllà de l’ampliació territorial de l’AMB, que ara com ara està formada per 36 municipis, Collboni ha apostat per la cessió de competències dels ajuntaments cap a l’ens, per tal que aquest pugui articular polítiques de més gran abast, i ha demanat “a la Generalitat singularment” el retorn d’algunes competències “que pertanyen a escala local”.
D’altra banda, Collboni també ha defensat el replantejament de l’AMB com una fórmula per “normalitzar les relacions institucionals”, així com per projectar Barcelona i la seva regió metropolitana “a escala internacional”.
Un debat “pertinent”
La proposta de Collboni va sorprendre ahir els alcaldes de la segona corona metropolitana, que no coneixien la intenció de l’alcalde de Barcelona de fer pública la seva proposta territorial.
Des de Terrassa, Jordi Ballart va qualificar de “pertinent el debat sobre articular un espai metropolità”, tot qüestionant que l’alcalde de Barcelona “hagi fet una proposta unilateral que afecta el territori. No ha preguntat (als municipis afectats) i ho ha fet a una conferència. Va de debò o no? És una ocurrència”, es preguntava ahir Ballart.
“A l’AMB confluiran els consells comarcals, la Diputació, la delegació territorial de la Generalitat i els ajuntaments. Serà un bon moment per redefinir les competències dels ens públics”
L’alcalde de Terrassa veu “positiu obrir el debat” d’ampliar l’àrea metropolitana i generar “un espai de trobada per coordinar polítiques”, especialment davant “els requisits europeus en temes de mobilitat”, com la implantació de les zones de baixes emissions. Els municipis de l’Arc Metropolità, del que forma part Terrassa, han demanat una aplicació simultània de les restriccions.
A la taula de la nova àrea metropolitana, Terrassa també hi portarà les polítiques d’habitatge, sòl industrial i fiscalitat, afegeix Ballart.
Simplificar l’administració
L’alcalde proposa “un consell d’alcaldes metropolitans per coordinar els temes de la nova gran regió metropolitana” i defensa que al nou ens hi sigui “la Generalitat. Ha de tenir un model clar de com s’organitza la nova regió metropolitana, que no pot ser un contrapoder. I ha de ser una oportunitat per sumar i també per racionalitzar l’administració”.
“L’AMB ampliada no pot ser un contrapoder”
En el context d’una àrea metropolitana que inclogui el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf, Ballart planteja l’oportunitat de repensar i “redefinir les competències dels ens públics”, en un espai on conflueixen “consells comarcals, Diputació de Barcelona, delegació territorial de la Generalitat i ajuntaments. Aquest és un debat profund” que l’alcalde de Terrassa està disposat a afrontar en el context d’una gran regió metropolitana on seguin junts els alcaldes i l’administració catalana.
I Terrassa ha de jugar un paper protagonista en aquest nou escenari polític. “L’Hospitalet -recorda l’alcalde- és un continu de Barcelona. Terrassa esdevé doncs la segona gran ciutat en aquesta proposta metropolitana, una ciutat que té molt a dir sobre el futur de la regió”. Per a Ballart, la proposta de Collboni obre la porta a “una gran àrea metropolitana amb serveis mancomunats, un debat molt interessant”, en què Terrassa vol dir-hi la seva.
Després de l’anunci de Collboni, l’alcalde posa fil a l’agulla i anuncia la petició d’una entrevista amb l’alcalde de Barcelona per debatre la seva proposta de l’Àrea Metropolitana ampliada i també sobre els temes que van quedar pendents a la comissió bilateral oberta amb l’alcaldessa Ada Colau. Una taula que “no va quallar. No ens vam posar d’acord amb el protocol i ara s’obre un nou espai per treballar conjuntament”.
Abans, però, Ballart vol mantenir la trobada oficial d’inici de mandat amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. “Hem demanat cita, ens han dit que sí, però encara no tenim data”. L’Ajuntament de Terrassa té interès de constituir una comissió bilateral entre l’Ajuntament i la Generalitat que permeti abordar de tu a tu els temes que interessen la ciutat i que depenen de l’administració catalana.
