L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana que va néixer l’any 2010 amb l’objectiu de fomentar la cohesió i vertebrar la resposta dels municipis que la integran. L’AMB està formada per Barcelona i un total de 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones. Terrassa, així com altres localitats vallesanes, no en forma part.
Aquest dimarts, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat la seva aposta per ampliar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entitat que presideix, a tots els municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf abans del 2030. En una conferència a Foment del Treball, el socialista ha fixat com a “horitzó” la creació d’una “metròpoli federal” que passi d’aplegar els 3,3 milions de ciutadans que ara com ara té l’AMB als 5,3 milions de tota la regió metropolitana.
En aquest sentit, Collboni ha apostat per repensar l’AMB “com un pacte federal” en què hi ha d’haver “cessions de competències i sobirania” per part dels ajuntaments cap a l’ens metropolità , així com de la Generalitat i l’Estat cap als ens locals. Tanmateix, més enllà de l’ampliació territorial de l’AMB, que ara com ara està formada per 36 municipis, Collboni ha apostat per la cessió de competències dels ajuntaments cap a l’ens, per tal que aquest pugui articular polítiques de més gran abast, i ha demanat “a la Generalitat singularment” el retorn d’algunes competències “que pertanyen a escala local”. D’altra banda, Collboni també ha defensat el replantejament de l’AMB com una fórmula per “normalitzar les relacions institucionals”, així com per projecte Barcelona i tota la seva regió metropolitana “a escala internacional”.
El plantejament manifestat per Collboni aquest dimarts no és el primer que s’expressa en una direcció similar. El juny del 2020, Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 es va presentar com un pla estratègic per abordar de manera conjunta entre 164 municipis de set comarques els grans reptes urbans futurs. L’accés a l’habitatge, la segregació territorial, la mobilitat, el model econòmic o la cultura són alguns dels debats conjunts es pretenien afrontar aleshores des d’una mirada “compartida”.