Pel carrer de Josep Rigol i Fornaguera es pot accedir a la Capella del Santíssim Sagrament de l’església de Sant Pere, bastida entre els anys 1880 i 1885 i protagonista d’una reforma l’any 1948. Fa quatre anys, però, es va convertir en la capella de guàrdia, per proposta popular, com explica mossèn Antoni Deulofeu, rector de la parròquia de Sant Pere. Des de llavors, aquest espai se l’anomena el de l’Adoració Perpètua.
La ciutat es nodreix de farmàcies de guàrdia, metges i infermeres de guàrdia, cossos policials i bombers de guàrdia i de fa pocs anys, també d’un recinte per al culte, l’oració i “trobar presència i companyia”. Són 24 hores al dia al servei dels feligresos o de qui vulgui entrar, però no de 365 dies a l’any, ja que, aclareix Deulofeu, el Divendres Sant, dia de la mort de Crist, per qüestions litúrgiques, no es pot accedir a la capella.
Hi ha 320 persones fixes que s’encarreguen de vetllar pel bon funcionament i, de nit, per la seguretat de la capella. Per cada hora, hi ha un voluntari que fa aquestes funcions. Quan es fa de nit, la porta està tancada, però hi ha un timbre lluminós, sense soroll, que avisa la persona encarregada de vetllar pel recinte i que obre el camí al visitant. Tot molt ben pautat.
Soledat i silenci
Deulofeu revela que la gent que hi va “valora el lloc de soledat i silenci i com creix en l’àmbit religiós”. És una capella on les persones fidels “troben presència i companyia”. És a dir, en la soledat del lloc, abracen la companyia del seu guia espiritual. Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, va deixar escrit en un article de 2019 que la construcció d’aquesta capella va comportar l’enderroc de la capella del Sant Crist. El prevere Joaquim Salas i Anglada va ser qui va demanar d’edificar la nova.
