Al davant de l’Ajuntament de Terrassa, i a dos pisos d’alçada, el rellotge del Raval podria tornar a tocar hores si prospera la iniciativa ciutadana per recuperar-lo. Emblemàtica, majestuosa, neta i centenària, aquesta històrica peça ha marcat el pas del temps i de la vida egarenca i ha estat testimoni dels esdeveniments més rellevants del segle XX a Terrassa.
Fa anys que el rellotge del Raval, enfilat al segon pis de l’immoble número 25, al costat del modernista edifici de l’Olivetti, no dona les hores. Es va aturar un dia, deixant orfes de temps molts vianants que, tot i poder consultar el temps al mòbil, continuen aixecant el cap per a veure l’hora al mític rellotge.
“Després de recuperar la Moreneta del Raval el mes de gener –explica Pepe Berenguer, propietari de les Finques Llaveria Puigbò–, vaig pensar que el següent pas era tornar a posar en marxa el rellotge”. Al Raval, el dia de la restitució de la Verge, el rellotge va ser el comentari entre els presents. El sociòleg Salvador Cardús ho va recollir a la seva tribuna a Diari de Terrassa: “Ara, com es comentava entre alguns assistents, al Raval només faltaria que tornés a funcionar el rellotge de Cal Castín que hi ha davant de la imatge”.
/ Nebridi Aróztegui
Berenguer ha contactat amb la propietat de l’immoble número 25 del Raval i li ha proposat la reparació de la maquinària perquè torni a marcar el pas del temps a la ciutat. “Els he traslladat la proposta. La propietat té oficina a Madrid i a Barcelona i espero resposta”.
El rellotge de Cal Castín
L’emblemàtic rellotge del Raval el va instal·lar José Castín, el fundador de la Rellotgeria Castín, l’any 1929 al Raval. “Ho va fer amb la pretensió que fos el rellotge de referència per tocar hores a la plaça del Raval”, explica l’historiador Domènec Ferran.
“El Sr. Castín se propone emplazarlo, tendrá todos los caracteres de reloj público, y que con ello se implantará un buen servicio, del que podrán participar gratuitamente todos los conciudadanos”, figurava a la instància presentada pel rellotger a l’Ajuntament, demanant permís per instal·lar el cronòmetre.
El rellotger José Castín va instal·lar el cronòmetre davant de l’Ajuntament
José Castín va ser un dels promotors del Gremi de Rellotgers i Joiers de Terrassa (1959), que tenien com a patrona la verge de Santa Llúcia, per la dificultat per veure l’hora als petits rellotges de l’època. Probablement, en contrast amb aquells minúsculs cronòmetres de butxaca, José Castín va decidir penjar al Raval un rellotge gran, clar i net, de fons blanc i amb dues agulles que no marcaven els quarts: “Hora Oficial”, va inscriure al centre de l’esfera.
El rellotge mesurava “1,25 m de diàmetre, rebia el senyal a través d’ones hertzianes procedents d’un rellotge més petit que hi havia a l’interior de l’habitatge, que estava alimentat per sis bateries”, explica al seu blog el cronista de la ciutat Rafael Aróztegui.
El petit cronòmetre de bateries situat a l’interior de l’edifici que enviava el senyal a través d’ones hertzianes al rellotge de Cal Castín / Blog Rafael Aróztegui
El rellotge de Cal Castín “va ser l’únic que funcionava el Raval fins a l’any 1986, quan la família Castín es va jubilar”, comenta Domènec Ferran.
A principis de segle, quan el rellotge es va instal·lar davant l’Ajuntament, el Raval era un cèntric carrer de terra, amb arbres a banda i banda. La peça ha marcat el ritme vital de nombroses generacions i, des de la seva atalaia de privilegi, ha vist canviar la fisonomia del centre i ha estat testimoni de la història recent de Terrassa.
Per davant de les agulles del rellotge del Raval va desfilar el dictador Francisco Franco un 18 de juny de 1963, en una visita a la ciutat gairebé un any després de les roinades de 1962.
El rellotge ha estat testimoni mut dels robatoris del Nen Jesús i ha marcat el pols de centenars de manifestacions, donant l’hora als manifestants de la crisi del tèxtil, els anys vuitanta, i del crac de l’immobiliari, tres dècades després. La mobilització més multitudinària, però, la va veure el 3 d’octubre de 2017, després de les càrregues policials de l’1-O.
Al davant del rellotge de Cal Castín es va fer la foto oficial el primer consistori de la democràcia, l’any el 1979, i s’han viscut festes majors i diades castelleres per a la història.
El tic-tac d’una ciutat plena de cronòmetres
El rellotge de Cal Castín ha conviscut al Raval amb dos cronòmetres més –el de l’Ajuntament i el de la farmàcia Albinyana (antiga confiteria Carné)– però sempre ha estat el de referència per a la ciutadania. José Castín volia que el seu rellotge s’incorporés a la façana municipal, però no ho va aconseguir.
El rellotge municipal, que es va dissenyar amb el projecte de Lluís Muncunill l’any 1901, no es va instal·lar fins al 1986, en un punt tan discret i elevat que no va poder robar el protagonisme al cronòmetre de Cal Castín.
Pel que fa a la farmàcia Albinyana, el seu rellotge té una peculiaritat. És solar, recordant a la façana la tradició modernista catalana, i té una rèplica a l’interior, un rellotge mecànic amb floritures de ferro colat.
El rellotge de la farmàcia Albinyana / Nebridi Aróztegui
El Mercat de la Independència es va inaugurar l’any 1908 amb un rellotge de dues cares (interior i exterior) i es va instal·lar a la façana de la Rambla, per marcar les hores de les entrades i sortides de les mercaderies, de matinada.
El 1904 es va inaugurar el rellotge de l’Escola Industrial, una altra peça històrica que marca el ritme de la vida egarenca, en aquest cas a la Terrassa universitària. L’esfera és similar a la del Mercat de la Independència (té dues cares) i encara es conserva la campana que sona els quarts i les mitges hores.
