L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que constitueix la forma més freqüent de demència entre les persones grans. Actualment, es calcula que una de cada vuit persones més grans de 65 anys pateix la patologia –a Terrassa 4.035 malalts– i una de cada dues entre els majors de 85 anys –3.215–. En total, 7.250 egarencs en edat de la jubilació conviurien amb l’Alzheimer, als que caldria sumar els pacients que contrauen la malaltia en edats més primerenques.
La incidència social de l’Alzheimer l’ha convertit en un problema de salut pública i la bona notícia és que la prevalença de la malaltia –casos per 100.000 habitant– augmenta, però la incidència -expectativa de nous casos- baixa. A Catalunya s’ha diagnosticat d’Alzheimer un 2% de la població catalana major de 59 anys, un 6,5% en els majors de 79 i del 8,8% en els majors de 89 anys.
Als països rics, la incidència cau a un ritme del 16% cada dècada des dels anys 90, fenomen que s’atribueix a factors com l’educació, la salut cardiovascular i la qualitat de vida.
Des del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) el doctor Daniel Rodríguez, cap de la Unitat de Demència, explica que “un 40% dels casos d’Alzheimer es poden prevenir. Hi ha evidències científiques”. El facultatiu recorda que “hi ha hàbits protectors que retarden el deteriorament cognitiu i que són un factor clau en etapes primerenques de la malaltia”, quan apareixen els primers símptomes de pèrdua de memòria, dificultat per retenir informació, signes d’irritabilitat i tendència a la depressió.
Una activitat terapèutica a la seu de la fundació AVAN /Alberto Tallón
“El cervell és un òrgan que es reforça si està actiu -explica Rodríguez-. Les persones amb més nivell educatiu tenen menys risc de patir la malaltia. Si volem prevenir, és important mantenir la ment activa”. El tabac -afegeix-, les alteracions de la circulació sanguínia, la hipertensió i el sedentarisme augmenten el risc i evitar-los millora la prevenció.
La son i l’estrès també són factors claus per esquivar l’aparició de l’Alzheimer, apunta la doctora Mariateresa Buongiorno, adjunta al servei de Neurologia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. “De moment no podem curar aquesta demència -diu-, però sí que podem frenar el procés de deteriorament. Alentir-lo i mantenir un rang d’autonomia i cognitiu que correspongui a l’edat del pacient és l’objectiu”.
La doctora menciona els 45 anys i els 60 anys com a edats clau per la prevenció i afegeix a les recomanacions del doctor Rodríguez dues més. “Als 45 anys comença el mal al cervell. Hem de cuidar la qualitat de la son. Hem de dormir 7 hores i de qualitat, sense pantalles ni sorolls. Mai hem de dormir menys de 6 hores. Hi ha evidències que relacionen la qualitat de la son amb les demències”.
La doctora afegeix que cal “fer activitat física 4 o 5 dies a la setmana, reduir els aliments processats i estimular les neurones. En un banc, si no tens diners no tens recursos. Doncs el cervell també necessita una reserva cognitiva i que l’estimulem”.
I què passa amb el ritme de vida que portem?”Hem de reduir els nivells d’estrès. La fundació Pasqual Maragall, amb la que va col·laborar la doctora Buongiorno, “va vincular, en la fase precoç de la malaltia, els alts nivells de cortisol que produeix l’estrès amb el risc de patir Alzheimer”.
Més d’un segle després del descobriment de l’Alzheimer, no es coneixen les causes, no s’ha trobat una cura i els esforços se centren en el tractament. “Necessitem un arsenal terapèutic més eficaç. Sabem molt més – comenta Daniel Rodríguez-, però encara no hem donat amb la tecla”.
La comunitat mèdica té l’ull posat en dos fàrmacs, el lecanemab, aprovat a EEUU, i el donanemab, en fase d’aprovació, que “han de frenar els símptomes i baixar l’afectació”, apunta la doctora Buongiorno. “En deu anys hem avançat molt en el coneixement de la malaltia. Comencen a entendre-la i a abordar-la com mai”.
Amb l’Alzehimer -diu-el problema és que la comunitat científica encara no té marcadors biològics de les proteïnes implicades en la malaltia que informin de l’eficàcia dels medicaments. Ara, els tractaments amb anticossos monoclonals aprovats a EEUU obren una porta a millorar la vida dels pacients. “Esperem que arribin a Europa i que el 2024 els tinguem a consulta. Els pacients amb alteració cognitiva lleu seran els tributaris a provar el tractament”, avança la doctora Buongiorno.
Els “boomers” i l’Alzheimer
Als serveis de neurologia dels hospitals arriben ja els primers pacients de la generació del baby boom, els nascuts entre 1945 i 1965, que entren a l’edat de la jubilació. Els demògrafs vaticinen que serà el col·lectiu més nombrós i longeu.
Tots els estudis coincideixen, envelliment i Alzehimer estan relacionats. Anem, per tant, a un repunt de les demències i de les patologies neurodegeneratives?
“És cert que els ‘boomers’ viuran més anys, són més actius i estan millor formats, però els seus pares menjaven menys i millor. I els ‘boomers’ han fumat i begut, s’han exposat a factors de risc cardiovascular durant molts anys sense saber-ho. El que guanyen per la reserva cognitiva, ho compensen l’estrès i els factors de risc”.
El document de voluntats anticipades encara és minoritari
El document de voluntats anticipades sovint es queda al calaix del metge. El també definit com a testament vital, és un document que permet al pacient expressar al metge com ha d’actuar en cas que les circumstàncies no el deixin expressar la seva voluntat. També dóna la possibilitat de designar un interlocutor amb el facultatiu. El document es pot inscriure al Registre de voluntats anticipades del Departament de Salut, moment en què queda incorporat a la història clínica compartida dels pacients i també pot ser visualitzat a la resta de l’Estat espanyol.
A les consultes, els professionals de la medicina troben a faltar que més pacients manifestin la seva voluntat quan encara poden comunicar-se. “En les societats mediterrànies com la nostra, a diferència de les anglosaxones -comenta el doctor Daniel Rodríguez, del CST- el pes de la família és més gran i costa més signar un testament vital. Sovint es deixen les decisions en mans dels familiars”.
Rodríguez explica que el testament vital no és majoritari actualment, malgrat la importància que, durant el tractament i en els moments finals de la malaltia, tant les persones més properes al malalt com el personal sanitari que el tracta tinguin referència. Sobre quina era la seva voluntat en materia de farmacologia o en el cas de decisions relacionades amb la seva salut o situació vital.
El doctor Rodríguez explica que la decisió dels pacients de registrar la seva voluntat quan encara es poden comunicar “ha evolucionat en positiu els darrers 20 anys. Personalment, jo sempre els recomano que deixin constància de les decisions sobre la seva vida”.
La Llei d’Autonomia Personal és de 2002 i fa més de dos anys que es va aprovar la Llei d’Eutanàsia a Catalunya, on avui, només un 2% de la població ha fet un document de voluntats anticipades, en què es pot deixar per escrit quina atenció volem rebre al final de la vida, o si desitgem acollir-nos al dret a l’eutanàsia. La majoria que l’han subscrit són persones grans. No fer-ho, avoca a no tenir el final de vida que haurien desitjat.
