Balcons a les habitacions, terrasses col·lectives a les sales d’estar, jardins on practicar esport i un hort. Aquestes són algunes de les característiques del projecte de la nova residència de gent gran i centre de dia de Terrassa que ha guanyat el concurs promogut per la Generalitat per a la construcció d’aquest esperat equipament. El pla, en fase d’avantprojecte, contempla un edifici original, amb planta baixa i tres plantes superiors i una disposició de peces en torn a un pati central que permet “la màxima claredat”. La redacció del projecte bàsic i executiu ha estat adjudicada a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) integrada per C63 Studio, Jordi Truco i Sylvia Felipe, per un import de 854.008,21 euros sense IVA, i l’adjudicatari l’ha de tenir enllestit, en principi, el novembre vinent. La Generalitat havia previst començar les obres a finals d’aquest any.
La societat Infraestructures de la Generalitat promou l’obra, que està inclosa en el llistat de contractes amb finançament de la Unió Europea a través dels fons Next Generation i, per tant, segueix un tràmit per via urgent. Està subjecta a terminis fixes i el Govern va anunciar fa un any el seu objectiu de dates: volia començar les obres ja a finals del 2023 per acabar-les l’any 2025.
Ja existeix un primer disseny per a una residència que s’ha de construir a la cantonada de l’avinguda del Vallès amb la rambla de Francesc Macià, al costat de l’actual casal de la gent gran i ludoteca, a la part sud d’un sector marcat per la creació del parc de la República, ja endegada. Els arquitectes recalquen aquest context, que “fa entendre la residència a nivell urbà, com una part d’un conjunt molt més important”, tot i que esdevindrà un “equipament autònom”, amb “singularitat dins d’un gran parc urbà”.
Una altra perspectiva del projecte / HYBRIDA-C63 STUDIO
La UTE proposa un edifici amb equilibri entre el caràcter compacte i la ocupació intensiva del sòl “per tal d’afavorir l’estalvi energètic i constructiu”, per una banda, “i aconseguir el màxim d’espai lliure, que aprofiti les bones condicions d’assolellament i vistes al parc”, d’altra. El centre es distribuirà en “unitats de convivència”, també anomenades “mòduls de llar”, per ponderar la vida privada en les habitacions (el 70%, individuals) “i la vida en comunitat entre usuaris, visitants i professionals, a les zones comunes”. En principi, cada “unitat de convivència” és per a una xifra d’usuaris d‘entre 16 i 20 persones. El centre de dia disposarà de 20 places.
Sistema constructiu
L’avantprojecte planteja estàndars de reducció del 70% en consum d’energia i un sistema constructiu “simple, contrastat, de costos ajustats, de molta durabilitat i fàcil manteniment”, combinant productes industrialitzats “amb les qualitats de productes tradicionals” i fent viables la inversió prevista i els terminis. A la planta tercera s’instal·larà un jardí de coberta amb solàrium i horts.
A l’interior hi haurà un pati central amb jardí / HYBRIDA-C63
A la resta de dependències es repartiran les habitacions i les unitats convivencials, les sales diverses (d’espera, de psicomotricitat i fisioteràpia, d’estimulació multisensorial), els serveis higiènics i de lavabos, els despatxos, la perruqueria o els vestidors, amb un departament específic de sales d’hostaleria. Tot, en un edifici dibuixat amb base en dues plantes rectangulars que semblen solapar-se en una quarta part.
La Generalitat ha planejat una residència de 6.000 metres quadrats, per a 90 places, en un terreny municipal cedit a l’administració autonòmica, amb un pressupost global de construcció d’uns 10 milions d’euros: els 8 milions de les obres efectives, el milió del projecte inicial i la quantitat aproximada d’un milió més per a la maquinària i l’equipament tècnic del centre, que esdevindrà la segona residència pública de Terrassa després de la situada a Mossèn Homs.
Terreny on es desenvoluparan les obres / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un llarg camí
Fa gairebé 20 anys que entitats i institucions de Terrassa demanen la construcció de la residència a Sant Pere Nord. L’octubre del 2016, tots els grups polítics municipals van reclamar-la per a l’any següent. Dos mesos després, el Parlament va aprovar-ne l’edificació, però el pla, tot i disposar de projecte des del 2009, es va ajornar. Al març del 2022 es va anunciar la construcció.
