De vegades s’ha dit que l’ESCAC podria estar en qualsevol ciutat. I que si està Terrassa és, senzillament, per casualitat. “Però si en una escola de cinema s’aprèn a fer històries, llavors aquesta escena necessita una ciutat amb història”, explica Ona Martínez, regidora de Projecció de Ciutat. “I Terrassa és una ciutat que ha estat gairebé abandonada, cremada, aixafada… Que després de la seva gran època tèxtil, es va saber reconvertir en ciutat de museus i de plató cinematogràfic”, enraona Martínez, per assegurar que una ciutat com Terrassa és el millor escenari.
Així els explicava als més de 300 estudiants que van omplir ahir al matí la sala noble del Cinema Catalunya, en l’inici de curs 2023-2024 de l’ESCAC.
També el propi director del centre, Sergi Casamitjana, destaca l’encaix de l’escola en la ciutat. “Terrassa dona molt facilitats. I està clar que es poden veure alumnes per tot arreu, sovint gravant les seves pràctiques al parc de Vallparadís”, explica.
Del mateix parer és el regidor d’Universitats, Pep Forn. “Jo mateix els veig sovint al parc de Sant Jordi, fent pràctiques de fotografia”, posa com a exemple. “Si camines per la ciutat, pots arribar a apreciar la relació”, afegeix.
Pràctiques a l’ESCAC
D’aquí, a més a més, que sostingui que la petjada cinematogràfica terrassenca no es basa només en els continus rodatges (tant exteriors com al parc Audiovisual), com en l’ecosistema educatiu. “Això és una cosa que no ens poden copiar. Per molts de diners que tinguis, no pots clonar del no res aquesta xarxa educativa”, explica.
Estudiants forans
Els estudis, de fet, són pol d’atracció de nous ciutadans. “Ve molta gent d’altres ciutats i també d’altres països, per estudiar a l’ESCAC i viure a Terrassa durant uns anys”, diu. Alguns arrelen i es queden a Terrassa, mentre quer d’altres tornen als seus jocs d’origen. “Però en tot cas, porten el nom de Terrassa arreu del món, gràcies a la seva obra. Sense dubte, ens internacionalitza”, enraona Forn, i posa com exemple tots els cineastes cèlebres que han sortit de la factoria ESCAC.
I és que els anys universitaris (que ahir van començar pels estudiants de primer de grau) marcaran també la seva cartografia sentimental. Les amistats fetes, la motxilla que cadascú s’ompli.
I tot plegat passarà en un escenari suggerent, una ciutat que té relat. “Recordeu l’escena final de ‘Joc de Trons’, amb el parlament de Lord Tyrion?”, proposava ahir Ona Martínez als estudiants de l’ESCAC. “What unites people? Armies? Gold? Flags? Stories. There’s nothing in the world more powerful than a good story. Nothing can stop it. No enemy can defeat it”.
Res importa més que el relat. I Terrassa té una bona història.
