Ho cantava Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe”.
I sembla definir bé l’estat del camp vallesà. La sequera continuada es carrega enguany prop del 50% del raïm i oliva; però alhora els aiguats del juny van provocar danys materials.
Un dels casos és l’estat dels camins periurbans i pistes incloses en l’Anella Verda, que van quedar molt erosionats arran de l’aiguat del 13 de juny. Molta aigua en poc temps que “va generar forats molt grans i esvorancs”, reconeixen fons municipals.
A més, l’aigua se’n va endur la terra i va deixar superfícies extremadament pedregoses. Una textura molt poc llisa per la qual es fa mal caminar, per a persones grans i mobilitat reduïda, així com pel pas de bicicletes.
Tant és així que l’Ajuntament va elaborar al juliol un inventari sobre l’impacte dels aiguats en els camins públics. I ha decidit reparar els desperfectes en fins a vuit camins: el dels Monjos, el de Can Carbonell, l’Escaiol, Can Bogunyà…
Un contracte extra
Malgrat que l’Ajuntament ja té un servei de neteja de residus i manteniment, els danys del juny necessiten una actuació extraordinària. De fet, el contracte de reparació està en fase de licitació. S’espera adjudicar-lo imminentment i començar les tasques de reparació entre finals de setembre i principis d’octubre. Les obres duraran entre un i dos mesos.
“Sobretot es reconfiguraran els trencaaigües, que són els que envien l’aigua cap als laterals”, sostenen veus municipals, “I també les mateixes cunetes, que són les eines que emprem per conduir l’aigua en moments de pluja”, afegeixen. Però quan són torrencials, els camins de terra es veuen modificats. Tanmateix, la terra és el material que li ofereix peculiaritat. “Podríem asfaltar, que és molt més resistent. Però seria desnaturalitzar una mica l’entorn, a banda que caminar sobre terra és més agradable”, afegeixen des de l’Ajuntament. A més, la terra és permeable i permet que l’aigua s’infiltri.
Els torrents no es toquen
També s’ha constatat que l’aiguat va alterar l’orografia de les rieres. Per exemple, del torrent de Can Gaià. Per a sorpresa dels excursionistes que hi caminaven els dies i setmanes següents de les tempestes, les lleres havien quedat no només ampliades, sinó que alguns herbassars havien quedat arrasats.
Tot i això, en aquests casos no hi haurà reparació humana, ja que no es considera que -pròpiament- siguin danys. “La natura fa i desfà, als espais fluvials. Modifica l’entorn, cert, però són espais amb marge de maniobra”, expliquen des de l’Ajuntament. “En un clima mediterrani com aquest, i amb el canvi climàtic que ho aguditzarà, els espais fluvials són espais en moviment”, indiquen. Així surten nous meandres, noves corbes…
Una altra cosa és que prop de la riera hi hagi camps de cultiu o zones residencials; cas en el qual l’Ajuntament sí que hi actuaria. No obstant això, no és el cas dels torrents dins el terme municipal terrassenc.
En tot cas, els models climàtics deixen entreveure que aquest fenomen s’anirà repetint.
Els ciclistes canvien de ruta
“Vaig sortir en bicicleta tres dies després de l’aiguat i estava tot destrossat”, explica la ciclista aficionada Belén Sancho, fent referència tant a les pistes de terra com als camins de muntanya i la pujada a Can Candi.
“Així que vaig canviar els meus recorreguts”, indica. Aquesta modificació de ruta es deu a dos motius, sosté Sancho. D’una banda, a una certa autocrítica. “Si està erosionat però jo hi segueixo passant, encara s’erosiona més… I tot pel meu desig”, exposa, a més de recordar que ella i els ciclistes hi circulen per “hobby”, però que els camins de l’Anella Verda són emprats per a altres usos necessaris. I ,d’altra banda, explica que també evita camins amb esvorancs perquè li generaven inseguretat.
