Terrassa

Ivette Castro: “Cal tenir paciència per adaptar-nos de nou a la rutina”

La psicòloga i “coach” de fortaleses i amb força experiència en Recursos Humans ens explica què és la síndrome postvacacional, els seus símptomes i de quina manera es pot afrontar aquesta tornada a la feina

La psicòloga egarenca assegura que els símptomes de la síndrome postvacacional van tots lligats / alberto tallón

Això de la síndrome postvacacional existeix i és real? És real i la diferència és una resposta natural, emocional i física davant d’un canvi.

Per què és natural? A l’ésser humà li costa molt enfrontar-se als canvis i hi ha unes reticències o unes reaccions. És important quins són aquests pensaments o creences associades a tornar a treballar. Quan s’acaben les vacances, la gent ho associa a què s’acaba l’estiu i l’estiu segueix. Davant de qualsevol canvi, en el nostre cervell hi ha unes resistències.

Però la gent que fa molts anys que treballa no s’acostuma? Més que habituar-se, el que fem és aprendre a conèixer la simptomatologia i com ens afecta i com associem la finalització de les vacances i la tornada a la feina. I això pot ajudar a gestionar i a preveure, segurament, aquesta síndrome.

I quins són els símptomes principals? El primer de tots i el més comú és la fatiga. Tot i tornat de vacances, que representa que s’està més relaxat, el fet d’anticipar-se i pensar que queda poc per tornar a la feina, crea una fatiga mental i física real. i tot és per anticipar una situació que, potser, no serà tan dolenta com ens pensem.

Més símptomes? Després també hi ha molta irritabilitat i mal humor, que també hi ha molta relació amb la fatiga, perquè també és un símptoma l’insomni. Els símptomes van lligats els uns amb els altres, no podem dir que a una caixa hi ha la irritabilitat i a l’altra l’insomni. També hi ha la manca de concentració, perquè vas més cansat. La conseqüència d’això pot ser l’absentisme o la baixa productivitat.

Li pot passar a tothom o hi ha alguns “targets” més proclius? Ningú se n’escapa i és igual la feina que tinguis, l’edat que tinguis o el teu sexe. La diferència entre cada persona és com ho gestionem o com ho processem. Què és el que fem per prevenir-ho i si no ho podem prevenir, com ho gestionem.

I hi ha maneres de prevenir-ho? Sí. Si tu et coneixes i saps que la teva simptomatologia és la fatiga, s’ha de començar a crear una rutina. A les vacances els costums són diferents, no hi ha horaris, mengem a qualsevol hora, anem a dormir tard i és un altre ritme. Una o dues setmanes abans, seria bo començar amb aquestes rutines per equilibrar el sistema i preparar-lo pel que vingui. També és rellevant el tema alimentari. Persones amb una personalitat més perfeccionista és més probable que ho pateixin.

Per quin motiu? Perquè des del minut zero volen respondre com abans de les vacances i, òbviament, hi ha una adaptació i hem de tenir paciència per adaptar-nos de nou a la rutina. Hi ha gent que retroalimenta el negatiu.

Les empreses són conscients d’aquesta síndrome? És una cosa que passa a tots els treballadors i les empreses ho saben. Hi ha una responsabilitat dels treballadors de tenir els coneixements i posar-los en pràctica per no patir aquesta síndrome, però, també l’empresa té la responsabilitat d’oferir un espai segur i una formació. Si un treballador no és productiu per aquest motiu, afectarà l’empresa i aquesta ha de procurar per la salut i el benestar dels treballadors.

Afecta més treballadors de base o a directius? Per molt que siguis directiu, pots tenir els teus conflictes, però amb diferent bossa o motxilla. Molts addictes al treball són propensos i aquests directius també poden patir aquesta síndrome postvacacional.

Aquesta síndrome pot derivar en problemes més greus? Sí. Aquesta simptomatologia ansiosa i depressiva pot derivar en una depressió si no es tracta i, per això, un dels consells és crear unes expectatives realistes, la planificació i l’organització, els objectius a curt termini i pensar què puc fer ara, no pensar en el pròxim pont, per exemple. A vegades mirem més enllà com si fos un pegat. És important el fet de gestionar.

S’ha de fer teràpia i tractar-ho? Depèn de cada persona. Pots fer-ho sol, perquè ho has après i ho pots compartir. Però si et costa, per descomptat, perquè és un benestar per a tu i treballar la teva salut mental. Si una persona no es veu capaç, ha de demanar ajuda i animo que la gent ho faci.

Altres consells que puguin ser interessants? Crear la rutina del son i alimentació saludable. No em refereixo a fer dieta, sinó que es tracta d’una vida saludable. Pensar en avui, demà i com a molt en una setmana. També és molt rellevant la comunicació amb els altres i amb el teu cap, perquè et pugui ajudar. Cal equilibrar la vida professional i la personal.

To Top