[Marcel Taló Martí]
Potser m’equivoco (que és la manera prudent de dir que potser l’encerto), però crec que els historiadors podem fer una aportació valuosa als debats que la intel·ligència artificial ha despertat. Tot i que per a molta gent als historiadors no ens pertoca parlar del futur, el cas és que pensant amb perspectiva històrica els problemes del present s’acostumen a mesurar millor els desafiaments, s’aprèn a desconfiar dels profetes de l’apocalipsi i a veure com d’autènticament revolucionàries són algunes revolucions. El futur no està escrit, el futur està en joc.
D’entre els arguments a favor i en contra, un dels més repetits és que la intel·ligència artificial assumirà moltes feines que fins ara feien treballadors de carn i ossos. Ara fa 200 anys, en el marc del desplegament de la revolució industrial, també era habitual aquest argument:
l’aparició de màquines tèxtils amenaçava la feina de bona part de la població perquè eren molt més eficients. Aleshores, a principis del segle XIX, la vila de Terrassa destacava no tant per la seva producció, sinó per la seva capacitat d’innovació tecnològica: “Han sido sus fabricantes
los primeros en adoptar los nuevos sistemas de maquinaria”, deia sobre la indústria local un diccionari geogràfic publicat a Madrid l’any 1859. Ara bé, la mecanització del cicle productiu amenaçava d’expulsar molta mà d’obra de la indústria tèxtil.
En el cas del tissatge, la llançadora volant “desplazaba uno decada cuatro tejedores”. Pel que fa a la màquina de perxar, moguda per un cavall i dos nens, produïa l’equivalent a la feina de dotze homes en un dia. El destacat fabricant Joan B. Galí, per exemple, calculava que el preu del cardat i l’emborrat mecanitzat era sis vegades més barat que el manual.
Que la nova maquinària fos més eficient no era l’única conseqüència negativa per als treballadors. Un informe del 1819 sobre l’estat de les fàbriques de la vila constatava que les quatre fàbriques de cardar a mà “han cesado absolutamente desde el año 1818 acá con motivo del establecimiento del cardado baxo el nuevo sistema de máquinas”. La dependència tecnològica estrangera també condicionava l’accés a les matèries primeres, car “todas las cardas que se emplean en las maquinas es preciso hacerlas venir de Francia”. Fins aleshores, les llanes provenien principalment de Segòvia, Aragó i Extremadura. En canvi, les màquines provenien especialment de França i Bèlgica –les màquines tèxtils angleses no es van poder comercialitzar internacionalment fins al 1841.
Mig segle després d’aquest informe, en plena febre de l’or industrial i contràriament al que podia semblar, no trobem una porció majoritària dels treballadors a l’atur o alliberats de la feina, sinó jornades extenuants de treball intensiu sis dies i mig a la setmana, explotació infantil i salaris de misèria. Emergeix la figura de l’obrer industrial desposseït de tot, també del temps lliure.
Durant la revolució industrial, les màquines van servir per multiplicar els beneficis d’uns pocs i la jornada laboral i el sofriment de molts. No van estalviar feina, sinó que la van multiplicar i precaritzar. Ves que el futur de la intel·ligència artificial no doni lloc a una situació semblant! Que allò que ens havia de prendre la feina ens l’acabi multiplicant! Com aleshores, el problema no és com ens relacionem amb les màquines; és com ens relacionem entre nosaltres. Mentre les relacions socials no es basin en la justícia, la igualtat i la fraternitat, podem tenir la certesa que les noves eines tecnològiques (sigui una selfactina o el ChatGPT) no treballaran en aquesta direcció.
Les feines avorrides
Per respondre als arguments en contra, els defensors acrítics de la intel·ligència artificial diuen que no elimina les feines, sinó que les substitueix per d’altres més qualificades. Les“granges de servidors” realitzaran les tasques repetitives mentre que els humans només les supervisarem. De nou, si tornem a la comparativa amb la revolució industrial, el procés fou exactament a la inversa: es va passar de l’artesà al proletari en un procés gradual de despossessió dels mitjans de treball, del coneixement de com fabricar el producte, dels ritmes i horaris acostumats. Sí que alguns oficis van especialitzar-se, però els que ocupaven la majoria de gent van degradar-se.
