La rivalitat entre Terrassa i Sabadell ha estat una constant en la nostra història, com una sana competència entre veïns que tenen orgull de les seves arrels. Per això, aquest mes d’agost hem impulsat una secció en què hem confrontat, de forma irònica i amb un punt d’humor, diferents elements d’ambdues ciutats per decidir qui era la capital de la comarca.
De fet, al Diari de Terrassa sempre hem defensat l’orgull terrassenc. Sabem que tenim un patrimoni incomparable, edificis modernistes únics, la Seu d’Ègara, els frànkfurts, la cultura popular, el hockey els Minyons de Terrassa, els dàcars, entre moltes altres coses. Som millors que els veïns de la cocapitalitat i això mai ho negarem.
No obstant això, sovint oblidem que, més enllà de les fronteres que podrien dividir-nos, les relacions entre terrassencs i sabadellencs és contínua. De fet, símbols terrassencs com els Minyons i Carla Miralda actuen guany a la Festa Major de Sabadell. D’aquesta manera, el nivell pujarà. Cal recordar que Miki Núñez ho va fer l’any passat i va batre el rècord d’assistència d’un concert a la cocapital. De fet, qui no té un conegut, un familiar o un company de feina de la ciutat veïna? Per exemple, l’entesa política entre Jordi Ballart i Marta Farrés ha quedat palesa en els últims mesos per defensar el territori.
Avui toca canviar de to i centrar-nos en les relacions interpersonals que es poden formar entre dues persones, una de Terrassa i una de Sabadell, que comparteixen una història de convivència en una d’aquestes dues ciutats.
Terrassa i Sabadell han competit durant anys en molts aspectes, des de l’esport fins a la cultura, però moltes persones han après que les diferències no són un obstacle per a l’amor i l’amistat. Hem tingut l’oportunitat de conèixer diverses parelles que han demostrat com aquesta rivalitat pot ser posada de costat.
Avui aprofundim en quatre relacions que han sorgit entre persones de Terrassa i Sabadell. Més enllà de les comparacions i rivalitats, aquestes històries ens recorden que la connexió humana es pot superar qualsevol barrera geogràfica.
Marina Cadalso i Marina Domingo (Ca n’Aurell, Terrassa)
“Durant el confinament, vaig anar a viure amb ella al seu pis de lloguer”
Abans de la pandèmia, la Marina Cadalso vivia amb els seus pares a l’avinguda Josep Tarradellas. La seva parella, la Marina Domingo, sempre havia estat de Sabadell, però va llogar un pis a Terrassa, al barri del Torrent d’en Pere Parres, per proximitat a la feina. “Ens vam conèixer en un gimnàs de Terrassa. Ella era la meva monitora“, explica la Marina Cadalso. “Durant el confinament, vaig anar a viure amb ella al seu pis de lloguer, on vem estar uns cinc mesos”, afegeix. Ara, viuen juntes al barri de Ca n’Aurell. La Marina no freqüentava Sabadell, però ara sí que ho fa. “Abans no trepitjava pràcticament Sabadell. Ara hi acostumo a anar i cada vegada m’agrada més”, assegura. Tot i això, insisteix que “és molt egarenca”. Per altra banda, la Marina Domingo valora positivament la seva arribada a la ciutat terrassenca. “He de dir que Terrassa m’ha sorprès. M’han tractat molt bé”, afirma.
Toni i Gemma, (La Creu Alta, Sabadell)
“Vivim a Sabadell, però ens vam conèixer a Terrassa gràcies a uns amics en comú”
“Sempre he viscut a Sabadell. A més, tinc tota la família aquí”, apunta la Gemma. El seu marit, el Toni, era de Terrassa. Allà van tenir el primer contacte. “Ens vam conèixer en un bar de Terrassa gràcies a uns amics en comú”, assegura. Fins fa un parell d’anys, vivia al barri del Roc Blanc, però l’amor va fer que canviés de ciutat. Tots dos van vendre el seu pis per marxar a viure junts, al barri de La Creu Alta de Sabadell, tot i que van estar un bon temps mirant cases en ambdues ciutats. “No m’hagués importat viure a Terrassa”, manifesta la Gemma. Tanmateix, no pot ocultar el seu amor per la ciutat sabadellenca. “Estic acostumada a estar aquí. Ho tinc tot aquí: la família, la feina… em sento còmode a la ciutat”, expressa. Tot i això, també té bones paraules per Terrassa. “Tot i que prefereixo Sabadell, també m’agrada molt Terrassa. El Centre és un lloc preciós per a passejar”, comenta.
Alfons i Carme (La Creu Alta, Sabadell)
“Abans vivia al carrer de la Font Vella. Ara a Sabadell des de l’any 1986”
“Quan era jove vivia al carrer de la Font Vella, a casa dels meus pares. Ara a Sabadell des de l’any 1986, darrere dels jutjats”, comenta l’Alfons. Va arribar a Sabadell perquè la seva dona, la Carme, era d’allà. De fet, l’Alfons treballava a la ciutat sabadellenca i va conèixer la Carme a la feina. Ara tenen dos fills que ja s’han fet grans i han marxat del país. “Un viu a Austràlia. L’altre, a Tortosa”, explica. L’Alfons va néixer a Terrassa, però se sent més còmode a Sabadell. “Tot i que Terrassa ha millorat bastant, estic millor a Sabadell. M’agrada més per l’ambient, el comerç i el passeig”, expressa. “El centre de Terrassa té menys vida que el de Sabadell”, opina. En aquest sentit, l’Alfons afegeix que “per exemple, per anar al cinema a Terrassa has d’agafar el cotxe i anar fins al Parc Vallès, cosa que no passa aquí”. Tot plegat, conclou que “la seva idea és quedar-se a Sabadell”.
Xavi i Paola (Covadonga, Sabadell)
“Em resulta més còmode viure a Sabadell per proximitat a la feina”
El Xavi és egarenc de naixement. “Jo vivia al barri de Can Palet, molt a prop del Parc Vallès”, assegura. Tot i això, acostumava a visitar l’altra cocapital del Vallès Occidental amb força freqüència. “Des de ben petit ja anava a Sabadell per visitar la família”, comenta. De fet, s’ha anat movent molt entre tots dos llocs. “Sempre he estat una mica entre dues aigües, amb un peu a cada ciutat”, afirma el Xavi. Va estudiar disseny gràfic a Sabadell, a l’Escola Superior de Disseny (ESDi). Precisament, en una de les festes de la universitat va conèixer a la seva parella, la Paola (sabadellenca). Quan va acabar la carrera, el Xavi va trobar feina a Sabadell. Al cap d’un any, va anar a viure amb la Paola a Sabadell, al barri de Covadonga. Ara, el Xavi ja no vol marxar de la ciutat per qüestions laborals. “Em resulta molt més còmode viure a Sabadell per proximitat a la feina”, explica.
