Els operaris enllesteixen les obres de les noves vuit portes d’entrada a la zona de vianants. Es tracta dels treballs per fer per a vianants petits trams de carrer. El tradicional maó vermell indica als cotxes que a partir d’allà comença una zona en què l’ús és compartit amb la gent que va a peu. La regidora d’Obres Públiques, Montse Alba, i l’antic gerent d’Urbanisme, Pere Montaña, valoren aquesta estratègia.
“No es pot anar amb el cotxe per enlloc!”. La queixa era habitual entre els conductors que circulen o aparquen pel Centre. I és que l’Ajuntament hi va concentrar el gruix de les obres de pacificació en els mesos en què menys habitada està la ciutat.
La causa no és un altre que les vuit portes d’entrada a l’àrea de vianants, així com els treballs de reurbanització als carrers del Vall, del Forn i la plaça de Jacint Verdaguer.
Si bé són aquests carrers els que capten més l’atenció, les vuit portes d’entrada són una novetat de l’urbanisme de 2023 que poden crear escola. “Són una solució conceptual, per tal que els conductors de vehicles entenguin que estan accedint a una àrea de preferència per a vianants”, explica Montse Alba, regidora d’Obres Públiques.
Vianalització del carrer Mina / ALBERTO TALLÓN
Una bona solució, també a parer de Pere Montaña, antic gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament. “Crec que aconsegueixen fer l’avís simbòlic d’una manera molt endreçada, i no pas opulenta”, explica”, sosté. També s’alegra que no s’hagi optat per solucions amb pintura al terra, que si bé són més barates, no tenen tanta consistència gràfica (i el material acaba per desgastar-se).
La personalitat del maó vermell
La clau de l’estratègia de les portes d’entrada és el maó vermell tradicional de Terrassa. “Respon a les quatre bòbiles que existien a Terrassa al segle XIX, on es feien aquest tipus de maons d’un roig marronós”, explica la regidora Alba. I és aquest color i calidesa el que el diferencia de l’asfalt gris, generant un contrast visual que fa que la mirada humana interpreti de seguida que és una zona amb codis diferents.
De fet, és ja un emblema de Terrassa. Pere Montaña recorda que va ser l’arquitecte Cesc Duran qui la va proposar, en època d’Antoni Prunés com a regidor responsable. “Podíem aplicar terra de granit a tot el procés de reconversió del centre, però era inacceptable econòmicament”, recorda.
De forma que es va combinar amb la singularització amb marbre amb l’extensió amb maó vermell. “Li dona molta personalitat, crec que va ser un encert”, conclou Montaña. El maó vermell de Terrassa té un hàndicap reconegut: és més feble quan està sotmès a la pressió del trànsit de cotxes.
Especialment, si és càrrega i descàrrega, que ja que són vehicles amb major pes. “Si es col·loca bé, la peça no té problemes de resistència”, diu Montaña, tal com es pot apreciar a la imatge dels operaris, ahir ajustant les llambordes vermelles a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. Però quan un cotxe o una furgoneta frena, “exerceixen una pressió i tensió sobre les juntes que pot acabar trencant-la i enfonsant-la”, explica l’arquitecte urbanista. “I llavors, ja quan entra aigua, perquè està fet”, remata.
Vianalització de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer / ALBERTO TALLÓN
Tot i això, sosté que no és un problema irresoluble. “Les pedres també s’esquerden! O sigui, és una qüestió de manteniment”, diu. I creu que dels rodaments en material no continu (o sigui, peces en comptes d’asfalt) és una bona opció.
Sant Francesc, a l’espera
De les vuit portes d’entrada, totes estan acabades o a punt tret d’una: la del carrer de Sant Francesc, que es faran coincidir amb la reforma general del carrer (entre la tardor i finals d’any).
També falta per instal·lar-hi l’arbrat i plantes als escocells (ara buits, amb terra batuda), però a causa de la sequera i amb por que puguin morir, no es plantaran fins que les temperatures es moderin.
L’Ajuntament encara no confirma si aquestes actuacions tindran continuïtat al llarg de l’any 2024.
1. Carrer del teatre
L’edifici d’Amics de les Arts és probablement el més simbòlic de la portada d’entrada del carrer del Teatre. Per la seva situació cèntrica, aquesta és una de les portes d’entrada que més curiositat ha suscitat. S’hi veuen diversos escocells buits, a l’espera de plantar-hi arbres o flors.
2. Carrer del col·legi
L’Escola Pia és la institució al voltant de la qual s’han fet en els darrers anys algunes obres de millora urbanística. Primer va ser la creació de corredors per vianants amb pilones (sota criteris d’urbanisme tàctic). Després ha estat l’ampliació de les voreres amb obra.
Porta d’entrada del carrer Col·legi / ALBERTO TALLÓN
3. Carrer de l’era
L’Escola Pia i el seu entorn (amb una gran presència infantil) també són beneficiaris de dues actuacions de les portes, ja que se n’han instal·lat tant al carrer del Col·legi (amb Doctor Cabanes) com al carrer de l’Era (amb carrer del Col·legi).
4. Carrer de garcía humet
MútuaTerrassa és l’element predominant a la porta d’entrada del carrer de García Humet, a l’altura del Passeig. Tanmateix, les obres encara no han començat, ja que estan interrelacionades amb l’execució del conjunt del nou Passeig.
Porta d’entrada de la Creu Gran / ALBERTO TALLÓN
5. Carrer de la mina
La fleca Torres, tancada recentment, és el punt de referència dels treballs per fer per a vianants el carrer de la Mina, que tindrà ús mixt (i, per tant, no exclusiu de maó vermell). Arrenca amb una petita superfície vermella i després s’hi combinen els paviments.
Reubiquen el brollador d’aigua a la banda de Mútua
Qualsevol ciutadà que s’acosti al Passeig pot veure que les obres s’acosten al seu final. De fet, la major part de la superfície ja està pavimentada. Els obrers es dediquen ara a tasques més aviat relacionades amb la nova disposició de llambordes, bancs, brollador i muret, en els anomenats nous “salons d’estada”.
Un dels elements més representatius de l’anterior disseny del Passeig és la font d’aigua ornamental, que va ser extreta de la seva ubicació tradicional a la banda oest del Passeig. Ara ha estat reubicada justament a l’altre extrem. En comptes d’obrir el passeig pel carrer de la Font Vella, l’obre des del complex sanitari de Mútua Terrassa.
