Ha viatjat per tot arreu, a països que ja no existeixen, com l’antiga Ioguslàvia, a països que quan estudiava ni estaven als mapes, ha conegut personatges rellevants com la Mare Teresa de Calcuta. Ha viscut situacions complicades meteorològicament, com monzons, ha passat estones interminables a aeroports, ha vist països molt desenvolupats i altres que són tot el contrari.
El seu primer avió ja el va agafar quan encara no tenia ni quatre anys, en un viatge amb els seus pares a Mèxic. Des de llavors, diu, no ha parat. “Ells em van passar aquesta passió i per mi viatjar és més que fer turisme”, assegura.
Creu que, “si realment t’interessa allà on vas, més enllà de fer-te la foto, coneixes moltes realitats, moltes cultures i diversitats, que et fan valorar la vida que tens i tenir la ment oberta, i és cert, no és un tòpic”. Opina que tothom hauria de tenir la possibilitat de viatjar per aquests motius.
Quan se li da demanar pel viatge de la seva vida, entre tota la llarga llista dels que ha fet, va escollir un que va fer l’any 2010, amb els seus pares, l’últim gran viatge que va poder fer juntament amb ells, a la zona sud del continent africà. “Tinc claríssim que va ser el viatge de la meva vida”, sentencia.
Van ser un total d’onze vols, entre avions i avionetes, en tres setmanes. Era un viatge organitzat, però anaven ells sols i va transdcorre per Zimbawe, les cataractes Victòria, a Bostuana, a la reserva de Chobe, amb diversos safaris fotogràfics. També van passar per desert de Namíbia, Ciutat del Cabo i altres llocs. I van poder veure tota classe d’animals, elefants, lleons, pelicans, monos i moltes més espècies.
Gravat a foc
“Aquell viatge el tenim gravat a foc perquè, en un lloc així, on realment no hi ha de res material fet per l’home, en campaments sense llum, molts dies sense poder-te dutxar i desplaçant-nos en mitjans que no eren de motor, t’adones que, per molt que l’ésser humà, per molt que faci i inventi, mai podrà igualar el que fa la natura”, manifesta.
Afegeix que, a aquests llocs,”et veus tan insignificant i els paisatges són tan espectaculars, que no saps què dir”. Assegura que “després d’haver passat per grans ciutats com Nova York, Londres, Singapur, Nova Delhi, Roma, París, allà veus la força de la natura i t’adones que és una pena que no ho valorem i que ens ho estem carregant”.
És per això, continua, que ens va sorprendre tan gratament, poder veure en estat pur la naturalesa salvatge”. Res a veure amb altres viatges, tot i les diferències evidents quant a luxes.
