Si es parla d’aquest barri amb persones ja grans, amb tradició com a ciutadans d’aquesta població, és innegable que una gran majoria es referiran al barri de Can Jofresa com les Torres de Rubí. Són aquelles denominacions popularitzades fins al màxim que, ben pensat, tenen la seva explicació. I una explicació bastant lògica.
En una zona on s’han trobat restes arqueològiques de l’època romana, principalment, es van edificar un nombre considerable de blocs de pisos que, en el seu dia, impactaven en quant s’albiraven de lluny. En total diuen els números oficials, van ser 24 blocs, amb un total de 825 pisos.
Les Torres de Rubí, també eren reconegudes, quan es van construir, en els inicis dels anys setanta, com els pisos de la carretera de Rubí. Té, per tant, la seva lògica, tenint en compte que aquesta via és la principal de més a prop que té el barri.
El cafè en qüestió serà a Cal 38, un bar gestionat per una dona que ja fa molts anys va aterrar a terres catalanes procedent de l’Equador. El seu tracte amb la clientela és més que exquisit i, un cop servida la beguda, explica l’origen del nom del bar que, amb algun matís, corrobora un dels clients, un senyor gran.
Fa 25 anys aquest local es deia Bar Las Torres, però un dels posteriors propietaris el va canviar. Sembla que el número 38 era el de la seva matrícula d’un taxi que també regentava. L’home canvia una mica la versió i diu que el 38 corresponia a la seva llicència com a taxista. L’actual propietària, a la que pugui, té la intenció de recuperar l’antic nom, Las Torres.
La calma que es viu a aquest barri, que quan vas caminant pels seus carrers, et fa la sensació de ser un poble a part de la ciutat. Poca gent a una hora de calor i més adequat per a caure en els braços de Morfeu, amb una becaina de traca i mocador.
De gent treballadora
“En general, és un barri de gent treballadora i molta gent ens coneixem, perquè fa la tira que vivim aquí”, detalla l’home gran, que ja marxa cap a casa. S’endevina bona teca i abundant, pels plats que es va assortint a alguna taula, amb algun despistat que dina a l’hora del cafè. No és cosa de jutjar, ja que, cadascú, dina quan pot o quan vol, res a dir.
Això sí, en línies generals, i ara que cada vegada costa més trobar aparcament en moltes de les zones de la ciutat, aquest no és el problema amb què conviuen els veïns de Can Jofresa. De terreny per estacionar el vehicle, n’hi ha i força.
