[Per Laia Queralt]
La pintura paisatgística és un estil artístic on la naturalesa protagonitza l’obra, el qual es va iniciar aproximadament a finals del segle XVI.
En pensar en pintura paisatgística catalana, segurament ens ve al cap l’Escola pictòrica d’Olot. Però a Terrassa també vam tenir una escola local: L’escola paisatgística terrassenca (entre finals del segle XIX fins principis del segle XX). D’aquí m’agradaria destacar a Pere Viver Aymerich, figura treballada per historiadors de l’art com Neus Peregrina.
Viver Aymerich va néixer a Terrassa el 1873. Durant tota la seva vida va estar en contacte amb l’art, ja que el seu pare -Tomàs Viver i Vila- tenia un taller de pintura decorativa juntament amb el pintor Cascante.
Als 15 anys comença amb els seus estudis artístics al Centre Artístic Terrassenc. També passaria per la Llotja i l’Acadèmia Baixas.
El seu pare mor al voltant de 1891. Llavors, ell i el seu germà Tomàs s’encarreguen del taller de pintura i comencen a decorar edificis particulars, públics i comercials. I fins i tot les decoracions d’alguns teatres, com per exemple el Teatre de la Joventut Catòlica (1897) i el Teatre Recreo del carrer d’Iscle Soler (1912).
Uns exemples de la seva pintura decorativa (ja restaurada), les trobem a la Casa Alegre de Sagrera (que daten 1913 i van ser restaurades entre els anys 2016 i 2018.
També a l’Escola Industrial, on hi trobem “Al·legoria del transport” (de 1904). Es tracta d’una pintura mural exposada al vestíbul i que va ser restaurada l’any 2011.
A més a més, es van fer altres intervencions a les seves obres: el 1994 es van tractar unes pintures murals de la casa del industrial Pere Màrtir Armengol (situada al Carrer del Nord), que havien estat encarregades pel seu fill.
Pere Viver
El 1993, quan l’Ajuntament s’assabenta que la casa podria ser enderrocada, decideix contactar amb els propietaris per fer un arrencament de les pintures. En destacava un fris de 18 metres d’amplada i un metre d’alçada, el qual estava dividit en quatre parets. En el moment de l’arrencament, només es va poder intervenir en tres d’ells.
Però a més d’encarregar-se del taller familiar, Pere Viver també va treballar com a professor de dibuix en el Real Colegio Tarrasense (1896).
A més a més, a partir de l’any 1903 va començar a donar classes particulars al seu domicili. Fiinalment, el 1906 va aconseguir una plaça de docent a l’Escola d’Indústries i d’Arts i Oficis de Terrassa (fins la seva mort).
També va col·laborar amb iniciatives públiques, com va ser el cas del retrat de la reina regent Maria Cristina, encarregat per l’alcalde Ramon Cortès i Prat, o el de Joaquim de Sagrera i Domènec (1777-1825) el 1915, el primer retrat dins la iniciativa de la Galeria Terrassencs Il·lustres (1914).
També cal sumar-li la tasca que feia dins la Comissió d’Art Antic de la junta de Museus.
Com s’ha dit anteriorment, en el 1888 va començar a estudiar, i és en aquest any, quan en el Cercle artístic Terrassenc exposa els seus primers treballs. També va participar en exhibicions de Madrid o Barcelona. Les exposicions més destacades podrien ser:
• 1889, la primera exposició general de Belles Arts de Barcelona, on va aconseguir un diploma d’honor per l’obra “Pastora guardant les oques”, que actualment forma part dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
•1907, V exposició internacional de Belles Arts i indústries
artístiques de Barcelona, on va
aconseguir guanyar la medalla
de tercera classe amb l’obra
“Coll de Gres”.
• 1908, es va presentar a la Exposición General de Bellas, celebrada a Madrid, i en la qual va guanyar la tercera medalla amb l’obra “Pirineo”.
A finals de l’any 1917, Viver mor a causa del tifus. A Terrassa s’arribaran a organitzar dues exposicions amb la finalitat d’homenatjar-lo La primera va ser durant la festa major del 1918, celebrada a l’Escola Industrial i organitzada per l’ajuntament. I la segona, es va celebrar en el Casino del Comerç l’any 1926.
Des de llavors n’hi ha hagut mes:
• “Pere Viver, entre la bastida i el cavallet” (maig de 1995 -gener de 1996
• Museu de Terrassa: exposició monogràfica organitzada arran del arrencament de les pintures murals de la Pere Màrtir Armengol.
• “Retrospectiva germans Viver” (1996, Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa)
• “Les arts aplicades modernistes a Terrassa” (juny del 2000 – març del 2001, Museu de Terrassa). En aquesta exposició, a més de mostrar algunes de les pintures decoratives fetes per Pere Viver i del seu germà Tomàs, també menciona els treballs conservats i els documentats.
• “L’art, Terrassa, els nom propis” (2013, Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa)
• “Pintura modernista” (2013, Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa)
• “Un tast de modernisme del fons de LaFACT” (2023 – Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa).
Els seus treballs documentats son:
•La decoració del Cafè Català, conegut popularment com el Bròquil, del carrer Cremat i dissenyada per Alexandre de Riquer.
• La decoració de la Farmàcia Jo del carrer de Sant Llorenç
• L’esgrafiat del torrador de cafè Garriga i Enrich del Raval
• Les pintures del Saló de Cafè i altres sales del Cercle Egarenc
• Les pintures del sostre d’una estança de la Casa Blanxart de la Font Vella
• Les pintures de la Casa Pere Màrtir Armengol (c/ del Nord).
• Les pintures del saló de la Casa Alegre de Sagrera
• Les pintures murals de l’actual Escola Pia de Terrassa.
