Toca Ca n’Anglada i, potser equivocadament, la decisió és què hi ha millor per copsar l’ambient d’un barri que anar a un partit del seu principal equip de futbol, el San Cristóbal. Els puristes etzibaran, alguns amb vehemència, que el Municipal, en realitat, està ubicat al barri de Les Arenes-La Grípia-Can Montllor. Tant li fa, no deixa de ser un punt de trobada de veïnat i aquesta és la qüestió.
El cas és que el club és d’on és i el camp està on està i la gent que hi va són d’on són. Com passa als camps de futbol, el tallat se serveix amb got de cartó. Cap problema. És una altra manera de degustar-lo, amb modèstia i evitant envasos que no es poden transportar a una altra part del camp.
Ca n’Anglada no és cap broma. És un dels barris de més tradició a la ciutat i, durant molts anys, va ser un paradís gastronòmic del món de les tapes, amb joies autèntiques i locals mítics, alguns ja tancats i altres en ple rendiment, com La Venta, Los Remos, Los Pedros, el Claret, Las 4 Esquinas o el Tejada. Era com una mena de milla d’or del menjar casolà, elaborat amb molta estima i que omplia molts estómacs diàriament. Quina nostàlgia.
Molta gent de fora
Una de les grans preocupacions entre la gent del barri, no es pot obviar, és que s’hi ha establert molta gent “de fora”. Passar-ho per sobre, no seria honest. És l’opinió compartida entre dues persones que no volen xerrar gaire més.
Els comerços de tota la vida han donat pas a altres regentats per persones nouvingudes. És llei de vida, tot i que no acaba de convèncer a alguns veïns. Així com alguns dels bars esmentats han tancat les portes, uns fa més i altres menys, ha passat amb altres botigues de barri.
Un dels eixos principals del barri, l’avinguda de Barcelona, s’ha arranjat en el seu moment de manera adequada i rep els elogis d’una parella de socis, molt aficionats del San Cristóbal i que no es perden cap partit. “Ara fa goig aquesta avinguda, ja li tocava”, asseguren.El tallat, tot i el seu envàs, satisfà les necessitats mínimes i, com és de llei, acaba a una paperera. Encara no comença el partit i els dos equips escalfen sobre el terreny de joc, per estar a punt per disputar-lo amb totes les garanties. Preocupa, també, i ho deixa anar un altre soci, la mica de desarrelament del barri amb l’equip, cosa que, fa uns anys, no passava. No és, però, un tema d’aquest barri i aquest club. És més freqüent del que sembla.
