Germà petit del barri de Sant Pere, del qual es va anar deslligant amb el temps, el Torrent d’en Pere Parres té, presumiblement, un dels noms més curiosos entre tots els barris que es fan i es desfan de la ciutat. Això de posar noms ha de ser força divertit fins que arriba el moment que avorreix. No és una contradicció perquè tot, o gairebé tot, acaba cansant. Llei de vida, que s’acostuma a dir.
També es pot considerar entre els barris de nova creació, sempre en comparació a altres amb més bagatge d’història. Consultant una mica d’aquí una mica d’allà, s’arriba a la mateixa contarella, que deu part del seu nom a un torrent del seu nom a un torrent que baixava per aquests terrenys, fins a desembocar a l’actual avinguda de Josep Tarradellas.
Fer un mos al Gat Negre i, en acabat, demanar un tallat, ha resultat una bona idea, perquè el Joan Carles i el seu equip no fallen mai. La gent està més pendent de les seves vacances, els que les han fet perquè les enyoren i els que encara no les han gaudit perquè les necessiten imperiosament. Hi ha un tercer grup, que ni saben si en faran, ni saben a on anirà si finalment en fan.
Ens trobem al límit del barri i, no seria d’estranyar, que aparegués el de sempre, el personatge que té gust per espatllar il·lusions, teories o desitjos, aquells coneguts com a aixafaguitarres o esgarriacries. Són els que qüestionen per sistema, fins i tot si aquell tros pertany al barri o a l’altre. No els hi farem cas. El Torrent d’en Pere Parres, actualment ja conegut popularment sense la referència hidràulica és un barri xicarró, amb una extensió més aviat escarransida. Aquesta circumstància, tanmateix, no importa gaire.
Com molt familiar
“Aquí tot és com molt familiar”, explica una jove, que, de seguida, completa la seva frase dient que “no ens coneixem tots, però sí que molta gent la tens vista”. És a dir, em sona la cara de molta gent, però poca cosa més sap o coneix.
Un tallat, després del tiberi, i acompanyat d’un glopet, en aquest cas de crema de licor d’aiguardent convida a augmentar les ganes de conversa, però el personal es manté en el seu interès en les seves vacances, les fetes i les per fer encara. El barri, en general, disposa de la gran majoria de necessitats pel que fa a comerços i serveis. Per això, no hi ha queixes. Té en el rovell de l’ou tot el ventall possible per poder equipar-se adequadament sense haver d’anar molt lluny. Tot a quatre passes i sense moure’s gaire.
