L’hora exacta: les 13.02 de dissabte. El cabal instantani de la pèrdua: 28 litres per segon. Trobar el punt concret de la fuita va ser més complicat, doncs, malgrat la magnitud de l’avaria, l’aigua no va saltar a la superfície. Això indica l’informe que Taigua, l’empresa municipal de subministrament de Terrassa, ha elaborat sobre la incidència que va deixar sense aigua milers de veïns de Sant Llorenç el cap de setmana passat i que va obligar a mobilitzar recursos amb pocs precedents: 17 treballadors es van ocupar a fons per controlar la fuita i restablir el subministrament. Cinc dels tècnics estaven de vacances però s’hi van presentar.
La xarxa de Sant Llorenç està sectoritzada mitjançant dos aparells de mesurament de cabal (cabalímetres) telecontrolats, un a l’entrada i un altre a la sortida, i per aquesta eina se sap l’hora de l’avaria i el cabal. A partir de les 13.02 de dissabte, la centraleta de Taigua va començar a rebre trucades. En total, va atendre 160 avisos.
No es veia
Tot apunta que una canonada obsoleta no va suportar la pressió d’entre 4,5 i 6,2 Kg /cm2 de la zona. La resolució d’avaries d’aquestes dimensions es distribueix en quatre fases. La primera, la de la localització de la incidència, “sol ser la més fàcil, ja que normalment l’aigua aflora per sobre el paviment”, diu l’informe. Altres vegades la pressió ha arribat a destrossar el terra. Però aquesta vegada l’aigua no va irrompre a la superfície; es va perdre pel subsol. La dificultat principal va radicar en aquesta primera fase (les altres tres són la determinació de la zona a tallar, la reparació i el restabliment). L’aigua tampoc es va trobar en el clavegueram.
La xifra d’abonats sense aigua era de 1.867, pertanyents a 95 blocs (portals). Amb els primers avisos ja es va activar l’emergència i es va contactar amb l’encarregat de guàrdia. Deu minuts després, aquest responsable i un binomi d’operaris (un oficial i un peó) van arribar a Sant Llorenç per començar la cerca. Amb els registres controlats dels cabalímetres s’estudiava la magnitud de l’avaria i l’hora exacta de la rebentada, dada de gran importància per saber com podia minvar les reserves.
/ ALBERTO TALLÓN
La primera inspecció visual va ser infructuosa. Allò era molt estrany. Com un fet d’aquella magnitud, amb un cabal de 28 l/s, de 2.400 metres cúbics per dia, no es podia apreciar en superfície? Perquè així era. A les 13.26 hores, l’encarregat va trucar la tècnica de guàrdia, la cap de servei d’obres, i li va comunicar el nul resultat d’aquesta primera revisió.
Nova revisió
Calia reprendre el treball amb més detall, mirar racó a racó, i revisar també el clavegueram a la recerca d’aquella fuita tan danyosa com secreta. Els tècnics que es trobaven a Sant Llorenç van parlar directament amb el gerent i amb el cap de l’Àrea d’infraestructura i Operació a les 18.15 hores. El cap d’àrea es va desplaçar a Sant Llorenç. Va ordenar l’ús de tècniques de recerca actives per a la troballa de fuites ocultes.
Els veins es van proveir d’aigua a fonts del barri
La primera tècnica utilitzada va ser l’anomenada “step testing”, que consisteix a sistematitzar de manera ordenada el tancament de sectors de connexions, de polígons de tall. Quan es talla un polígon, es comprova si s’ha reduït el cabal instantani d’aquesta zona. Si és que no, es descarta la fuita allà. Si és que sí, es fan més talls de polígons dins del mateix per anar estrenyent el cercle. Aquest procediment es va iniciar a les 19 hores de dissabte. L’Ajuntament ja havia obert el poliesportiu de Sant Llorenç perquè els afectats poguessin proveir-se d’aigua.
A les 23 hores, el test va donar el seu primer fruit, la qual cosa, segons Taigua, va permetre reduir el nombre d’edificis afectats, de 95 a 27: 531 abonats. Una hora després la xifra va baixar a 16 portals: 169 abonats.
Mètodes acústics
Els tècnics van utilitzar també un segon instrument per trobar la fuita amb mètodes acústics, mitjançant un geòfon, un detector d’alta tecnologia que tradueix la força de les aigües en impulsos elèctrics. Ja se sabia que l’avaria estava en un tram de 280 metres de canonada de l’últim polígon identificat en el test. Era de nit, gairebé no hi havia trànsit, per la qual cosa l’èxit d’aquesta maniobra semblava assegurat. Però no. A les 00.58 hores de diumenge, els tècnics van acabar el treball sense poder concretar el lloc exacte de la misteriosa fuita. Però estava entre el carrer de la Castellassa i el del Cavall Bernat.
/ ALBERTO TALLÓN
L’endemà es va recórrer de nou a l’“step testing”. Per això, els operaris havien d’instal·lar una nova vàlvula i l’obra no es podia efectuar de nit. Va començar a les 8.15 hores del diumenge amb quatre oficials, quatre peons, una retroexcavadora amb maquinista, un encarregat i el cap del servei d’obres. El nou “ponteig” va permetre baixar de 16 a 7 els blocs perjudicats: 67 abonats. Eren les 10.40 hores. El punt de la fuita, però, seguia sense aparèixer. Taigua va instal·lar una canonada provisional per connectar de manera gradual el servei als set blocs que quedaven. A les 18.23, més de 29 hores després que es registrés l’avaria. Tot Sant Llorenç tornava a tenir aigua. Zero abonats.
L’obra definitiva
La solució és transitòria. Dilluns, uns operaris treballaven al carrer del Camí de la Senyora, on es veien les connexions en superfície entre la xarxa i els blocs. Taigua ha començat els tràmits per a la contractació d’emergència de l’obra de substitució definitiva, que s’endegarà la setmana vinent i durarà 2,5 mesos.
