Em satisfà especialment haver compartit visites, converses i mestratge a casa seva i també al seu magatzem.
Ha estat un goig fer aquesta biografia perquè vaig formar part de la generació frontissa que va agafar el relleu, jo concretament com a director del museu del Castell Cartoixa de Vallparadís, dels que van lluitar per defensar el patrimoni de Terrassa, tant pel que fa als edificis com als objectes que en formen part. En Josep Rigol en va ser una figura cabdal. Sense la seva tossuderia i abnegació no tindríem el que tenim.
Josep Rigol i Fornaguera (Terrassa 1897-1986) era fill de pares terrassencs, Carolina Fornaguera i Evaristo Rigol, l’avi carreter al raval de Montserrat i el pare fuster, ascendent de família de Piera.
Va iniciar la seva formació al Colegio Egarense (carrer de Topete, 16-22), on de petit va destacar en el dibuix. Per això, des dels 15 anys el va tutelar i orientar el pintor i mestre Tomàs Viver i va entrar al Taller de pintura decorativa dels Germans Viver, del qual anys després en va ser soci.
Va fer estudis de dibuix i pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid, on va ingressar l’any 1922, becat per l’Ajuntament de Terrassa, a qui havia de demostrar els seus avenços.
Dalí, García Lorca
A Madrid va coincidir, i va fer amistat, amb Salvador Dalí i, entre d’altres, amb Federico García Lorca (que va visitar Terrassa l’any 1935), Manuel de Falla, Luis Buñuel i Eugeni d’Ors. Després de cinc anys d’acadèmia i estada a Roma, Florència, Milà i París, va retornar l’any 1928 amb el primer títol oficial de professor de dibuix i pintura que hi va haver a Terrassa.
Autoretrat del pintor
Va ser nomenat professor de l’Escola Elemental de Treball, que després va ser l’Escola d’Arts i Oficis. A partir de l’any 1951, va substituir Tomàs Viver com a professor de Dibuix Artístic i Tecnologia de la Pintura i la Decoració i a ser director de l’escola des de l’any 1961 fins al 1979, any en què també va renunciar com a professor.
La seva producció artística va quedar en segon pla. Només va exposar en el període després de la formació, entre 1928 i 1932, i una exposició antològica el 1978. Va destacar com a dibuixant, il·lustrador i gravador, amb gran domini de la tècnica. Va presidir els Amics de les Arts entre 1928 i 1930. La docència, amb gran sensibilitat vers la creativitat de l’alumnat, i la feina com a pintor i decorador, i en conseqüència la protecció i recuperació de patrimoni, no li deixaven temps per res més.
Protector
Com a protector del patrimoni, es va iniciar l’any 1918 a les Esglésies de Sant Pere com a col·laborador de Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell en les excavacions arqueològiques i restauracions. Però la tasca més destacable l’hem de situar quan es va posar al capdavant de la defensa del conjunt monumental de Sant Pere l’any 1936, salvant-lo de la intenció d’alguns milicians de cremar-lo.
Va ser nomenat Cap de Museus i Monuments Artístics de Terrassa per la Generalitat i així va salvaguardar molts objectes històrics i artístics a la Torre Salvans a Matadepera i a les mateixes Esglésies de Sant Pere convertides en Museu Comarcal d’Art. Després de la guerra civil, el govern colpista el va condecorar amb la Creu d’Alfons X el Savi, a la qual va renunciar. L’any 1975, se li va concedir la Medalla de Plata de la Ciutat de Terrassa.
Vinculat a la Junta Municipal de Museus des del 1929, en va ser membre destacat i president honorari fins a la seva mort. Va participar de forma continuada en les intervencions a la Seu d’Ègara i en la recuperació del Castell Cartoixa de Vallparadís, adquirit pel consistori l’any 1947 i inaugurat com a Museu Municipal d’Art el 1959, del qual va ser el director, i en l’adquisició i conservació del gran fons patrimonial local del que avui dia és el Museu de Terrassa.
