El partit judicial de Terrassa registra cada dia una mitjana de 2,1 denúncies de violència contra les dones, segons indica l’estadística feta pública per l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental amb dades del primer trimestre del 2023. La xifra total de denúncies tramitades, de 189, se situa per sota de la registrada a Sabadell, demarcació en la qual se n’han presentat 194. En tota la comarca, el nombre de denúncies s’ha reduït el 4% respecte del quart trimestre del 2022.
El període d’estudi comparatiu es va tancar amb 606 denúncies a la comarca, la gran majoria (el 83,7%) presentades per atestat policial amb denúncia de la mateixa víctima. A l’àrea de Terrassa la xifra es correspon gairebé del tot amb aquesta mitjana de la comarca: el 83,6 dels casos es van tramitar arran d’un atestat policial amb denúncia de la víctima. L’observatori vallesà subratlla “l’alta proporció de denúncies amb comunicats de lesions rebuts directament al jutjat”, proporció que se situa en el 13,2% en el cas de Terrassa i el 14,4 a Sabadell.
Tot i el descens referit, del 4%, en comparació amb el trimestre anterior, l’observatori destaca la continuació d’una tendència a l’alça en la comparació interanual, amb un increment del 15%. Dels 673 delictes que es té coneixement al Vallès Occidental, el 48,7% estaven relacionats amb lesions lleus, mentre que en el 18,7% dels casos la tipologia era de delicte de maltractament habitual. El 16,6% es van deure al trencament de penes i mesures cautelars imposades per l’autoritat judicial.
Ordres de protecció
Un dels apartats més significatius de l’estadística, entrega rere entrega, és el que concerneix a les ordres de protecció de les víctimes. En aquest terreny, la proporció de denegacions continua sent superior a la de les mesures adoptades, com passava en anteriors estudis. El 51,2% de les peticions són desestimades en els partits judicials vallesans, però en l’àmbit de Terrassa la incidència és superior a la general de la comarca: en la nostra demarcació el percentatge de denegació se situa en el 59,5%, molt per sobre del de Sabadell (el 39%), però per sota del de Cerdanyola del Vallès, partit en el qual la proporció va pujar fins al 64%.
Mosos i Policia Municipal disposen d’unitats especialitzades / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La mitjana catalana de denegacions frega el 50% i la de la província de Barcelona, el 53%. La mitjana espanyola és molt més baixa: del 30%. “Tots els àmbits supramunicipals se situen molt per sobre de la xifra espanyola”, destaca l’organisme comarcal.
Al Vallès Occidental, el nombre de mesures de protecció incoades va ser de 125 en el primer trimestre de l’any, el que representa, segons l’observatori, 20,6 per cada 100 denúncies. La demarcació de Terrassa registra una ràtio de 19,6 ordres per cada 100 denúncies tramitades.
La dispensa de declarar
Per cada 100 dones denunciants a la comarca, 11 s’acullen a la dispensa de l’obligació de declarar, una proporció que a Terrassa és molt baixa: del 2,6%, i que segurament es reduirà en propers estudis . El motiu: un nou criteri d’interpretació d’aquest dret que va establir el Tribunal Suprem en una sentència dictada a finals del 2021 en grau de cassació.
La Llei d’Enjudiciament Criminal, en l’article 416.1, estableix que els familiars directes del processat no tenen obligació de declarar en el procediment. S’hi inclou el cònjuge o la persona unida al processat per una relació similar a la matrimonial. Aquesta dispensa, però, comportava moltes vegades la retirada de càrrecs fins i tot quan els casos tenien moltes possibilitats de seguir endavant encara que sols es comptés amb el testimoni de la víctima.
Segons el Suprem, el fet que la víctima s’hagi personat com a acusació particular en qualsevol moment del procés fa decaure el dret a la dispensa, encara que renunciï a aquesta posició amb caràcter previ al judici. Un cop constituïdes en acusació, les víctimes “no recuperen el dret a la dispensa”. Un dels arguments va ser precisament el fet d’evitar les coaccions a les denunciants per desistir. Segons l’advocat terrassenc Álex Ulloa, aquesta decisió de l’alt tribunal “acabarà modificant molt a la baixa les dades de dispenses”.
A Terrassa, la xifra de denúncies per violència contra les dones va augmentar el 9,8% en la comparació entre el 2015 i el 2022, segons el mateix observatori comarcal. El 30,1% de les 2.378 denúncies presentades al Vallès Occidental corresponien al partit de Terrassa. El 36,4%, al de Sabadell. En aquesta demarcació veïna, l’increment entre el 2015 i el 2022 va ser molt superior al de Terrassa: del 37%.
Les sentències condemnatòries
Anys rere any, un dels apartats que més crida l’atenció a les estadístiques és el que dissecciona el tancament dels processos. A la comarca, els procediments que se salden amb una sentència condemnatòria no arriben al 16%, tot i que el percentatge del trimestre analitzat (15,8%) és superior al dels períodes anteriors i similar al del període anterior.
Al Vallès Occidental, gairebé el 43% dels procediments judicials oberts per violència contra la dona acaben en sobreseïment provisional, que suposa l’arxiu del procés en fase d’instrucció o intermèdia. El cas, però, es pot reobrir si es donen certes premisses. No és així si el sobreseïment és lliure, el que equival a una exoneració de culpa de l’imputat, com a cosa jutjada.
Xerrada de la Policia Municipal sobre maltractaments / ALBERTO TALLÓN
A Terrassa, acaben en aquesta mena de resolucions el 3,5% dels assumptes, mentre que els arxius provisionals representen el 48,6% dels casos. En aquesta demarcació judicial el percentatge de sentències condemnatòries és del 13,3%. Les absolutòries amb prou feines superen l’1%.
“Vols veure com et mato?”
La seva és una de les històries que hi ha darrere de la freda estadística. La M. (nom fictici) és jove, frega els 30 anys i és mare d’un nen que encara no ha fet els 2 anys i el qual sostenia en braços aquest dimecres passat, de matinada, quan la seva exparella amenaçava de matar-la amb un ganivet a la mà. Va passar aquí, a Terrassa. “Vols veure com et mato?”, li va etzibar l’agressor, que hores després va reconèixer la seva culpa en un judici ràpid i es va poder beneficiar així d’una reducció d’un terç de condemna. Al final, la decisió li imposa 15 mesos de presó i una prohibició d’acostament i comunicació amb la víctima per un temps de 18 mesos.
“Vam començar la relació fa cinc anys. Sí, ens hem barallat, però com altres parelles. Trencàvem, tornàvem… Es posava agressiu”, explica la víctima. La tractava malament, la insultava. Una vegada li va posar la mà damunt. “No ho vaig denunciar, perquè no sabia com anava la cosa. Ni vaig anar al metge”. A vegades arribava a casa begut i es desencadenava la batussa. “Últimament estava encara més agressiu”. Fa una setmana, ella li va exigir que marxés del domicili, un pis ocupat en el qual també viu un amic.
Era aquest “amic” qui acompanyava l’agressor dimecres i qui, pel que sembla, va obrir la porta del pis. Van entrar tots dos.
M. estava desperta. L’agressor semblava embriac. “Va començar a insultar-me. Li vaig dir que no havia de ser allà”. Ell va fer mitja volta, es va dirigir a la cuina, va agarrar un ganivet i va esgrimir l’arma. “Vaig començar a córrer per la casa, amb el meu fill en braços. Intentava llevar-li el ganivet”, rememora la jove. “Em deia: ‘vols veure com et mato?’”. Ella va agafar el mòbil per trucar els Mossos d’Esquadra i la seva exparella va fugir.
No va anar molt lluny, perquè uns agents el van trobar a les portes de l’edifici. El sospitós va ser detingut, acusat d’amenaces en l’àmbit familiar. Hores després va asseure’s en la banqueta. Va acceptar els fets.
