La Catalunya dels vuit milions arribarà abans del previst, molt probablement aquest mateix 2023. A principis de juliol, ja hi vivien unes 7.977.132 persones, segons l’última actualització de l’estadística contínua de població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), cosa que suposa un increment notable de més de 75.000 habitants respecte els que hi havia a principis d’any. L’augment restant dels escassament 23.000 que falten per a la xifra rodona, per tant, és gairebé segur durant el segon semestre.
Així ha evolucionat la població de Catalunya, els últims 50 anys
Font: Estadística Contínua de Població (INE)
La fita dels vuit milions de catalans arribaria abans del que es preveia. Segons les últimes projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), actualitzades tot just l’abril de l’any passat, aquesta xifra s’havia d’assolir a l’inici de 2028, en el seu escenari central. En l’estimació més alcista, l’horitzó era durant el 2024. Just abans de la pandèmia de Covid, l’Idescat encara anava més enllà i el 2019 preveia arribar als vuit milions el 2030.
En tot cas, més enllà de la quantitat absoluta, la piràmide d’edat ha variat molt durant les últimes dècades. Actualment, hi ha un milió i mig de catalans de 65 anys o més, aproximadament tants com n’hi ha de menys de 20 anys. Fins a principis dels 90, però, la base de la piràmide, on hi ha la gent jove, era molt més ample.
En tot cas, aquests vuit milions no serien una realitat només amb la natalitat de la pròpia ciutadania. L’increment de l’últim any es deu quasi exclusivament a l’arribada de nova població migrant, un procés que també va facilitar el salt quantitatiu de principis dels 2000 i que ajuda a mitigar el procés d’envelliment de la societat. La mitjana de fills per cada dona és de tan sols 1,17, a Catalunya.
I és que un 83% de la població migrant té entre 20 i 65 anys, i només un 6,6% és més gran, unes dades que contrasten molt amb els de la ciutadania nascuda a l’Estat i resident a Catalunya, entre els quals només el 54,5% té entre 20 i 65 anys, i un 23% ja té més edat. El següent gràfic permet veure la piràmide generacional en funció del lloc de naixement i de la nacionalitat. És important tenir en compte les dues variables, ja que, malgrat que es vegi que la majoria de catalans més joves són nascuts aquí, es pot comprovar que es tracta de fills de migrants, tal com es constata pel fet que no tenen la nacionalitat espanyola. Sense la població nouvinguda, per tant, l’envelliment seria molt més accentuat.
Aquesta és la piràmides d’edat per a la població catalana, en funció del lloc de naixement
Font: Estadística Contínua de Població (INE)
Aquesta és la piràmides d’edat per a la població catalana, en funció de la nacionalitat
Font: Estadística Contínua de Població (INE)
Les dades de l’estadística contínua de població són estimacions que no provenen directament del padró, sinó que són aproximacions que fa l’INE trimestralment a partir dels registres consolidats anteriors i altres fonts com els naixements, les defuncions i les migracions. Es tracta, per tant, de xifres provisionals a l’espera de disposar de les definitives, tot i que normalment acostumen a acostar-s’hi molt i, de fet, últimament se n’ha perfeccionat el procés d’elaboració.
