Les addiccions al joc augmenten entre els joves. La cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez, alerta en una entrevista a l’ACN que la franja en què més ha augmentat aquest trastorn és la dels menors de 25 anys i que el joc estratègic, com són les apostes esportives o els casinos, han incrementat molt.
En canvi, quan aquesta unitat de referència va obrir, el 2005, la majoria dels pacients eren homes de mitjana edat amb una addicció a les màquines escurabutxaques. Jiménez demana protegir els adolescents i joves com a col·lectiu de risc i reclama campanyes de prevenció ja des de l’escola: “Veiem que no arribem a temps perquè no tenen la percepció que sigui un risc”.
Fa uns dies va transcendir que Barcelona acollirà la fira de casinos i apostes més gran del món, l’ICE, que a partir del 2025 obrirà portes al recinte firal de Gran Via. A tres quilòmetres, l’Hospital de Bellvitge coneix una altra cara dels casinos i apostes, la de les persones que han perdut el control en el joc. La captació de la fira va ser criticada de seguida pel conseller de Salut, Manel Balcells, per promoure un model de societat “on sempre perden els més vulnerables”.
Segons un informe sobre trastorns comportamentals del Ministeri de Sanitat del 2022 (enquesta EDADES), es calcula que l’1,7% de la població “mostraria un possible joc problemàtic o trastorn del joc”. El 2009, el Departament de Salut ja havia fet aflorar en un informe pioner que el 2% de la població a Catalunya es considera jugador de risc; un 0,5%, jugador problemàtic i un 0,2% jugador patològic.
Jiménez indica que la prevalença del joc de risc en grups específics de més vulnerabilitat, com els joves, supera el 4%. La unitat de Bellvitge va atendre l’any passat 38 menors de 25 anys, que representaven el 18% dels 267 pacients atesos, mentre que el 2005, quan es va posar en marxa, van ser 28 joves (7%).
El 2005, el que es coneix com a joc no estratègic centrava el 84% de les consultes. Durant aquests anys, l’addicció al joc en màquines escurabutxaques ha anat reculant, amb 93 pacients el 2022 (43%), i el joc estratègic, que era residual el 2005 (1,5%), pràcticament l’ha igualat (83 pacients, el 39%, l’any passat). Les consultes per trastorn del joc virtual han passat de ser pràcticament inexistents el 2005 a portar a la unitat 38 pacients l’any passat (18%).
Un altre factor de risc per desenvolupar un trastorn del joc i altres problemes de salut mental és haver començat a jugar en una edat precoç. Jiménez exposa que en un estudi fet a escala estatal van observar que el 36% dels pacients per addicció al joc havien començat a jugar abans de l’edat legal, els 18 anys. Jiménez adverteix, a més, de l’impacte que comporta acumular deutes importants a causa de l’addicció des de molt joves: “Començaran la vida adulta amb aquest deute i això els complica la situació vital”.
L’autoexclusió del joc és una mesura “molt eficaç” però que encara “s’utilitza poc” i demana incloure-la en les campanyes de prevenció. Les persones que pateixen una addicció al joc o estan en risc de patir-la poden sol·licitar de forma voluntària que els sigui prohibida l’entrada a salons de joc, casinos i bingos. Actualment, hi ha 14.095 persones inscrites en el registre de prohibicions, segons dades del Departament d’Economia.
