[ANDER ZURIMENDI i SERGI G. REGINALDO]
Ets mala raça o mala pell? Nosaltres ho tenim clar. El Diari de Terrassa i el Diari de Sabadell ens volem sumar a la rivalitat entre la capital i l’intent de capital i engeguem una nova secció per a comparar, des d’un punt de vista constructiu i simpàtic, una nova secció per parlar (i, per què no, comparar) les potencialitats dels dos municipis pel que fa al seu patrimoni, història o símbols, entre d’altres. Després de barallar-nos per la Torre del Palau i la Torre de l’Aigua (i pel waterpolo i l’hoquèi) ara seguim amb els parcs.
“Vallpa”, un parc al que no cal anar-hi, sinó que te’l topes
Amics “sabadellensis”: Entregueu les armes. I serem magnànims en la (vostra) derrota. Avui toca decidir quins dels dos grans parcs urbans guanya a l’altre. Però mireu: no sé si són la mateixa categoria: Vallparadís es va anar teixint al llarg d’un torrent…. Mentre que el Catalunya és va aixecar damunt un solar.
Però no només un té un naixement natural i l’altre artificial, sinó que un és un espai verd al llarg de la ciutat i l’altre a un barri de la ciutat. O dit d’una altra manera: a un sabadellenc li cal anar fins al parc, mentre que un terrassenc es topa amb ell. I és que amb quasi dos quilòmetres de longitud, Vallparadís és un connectar natural de molts barris de Terrassa.
Bé: serem magnànims en la (vostra) derrota, doncs ara us tirarem, alguna floreta: Sí, el Parc Catalunya també té coses que molen. Llogar una barqueta per fer viatge en les aigües de l’estany té la seva gràcia. Veure un concert de l’Embassa’t mentre cau el sol darrera l’escenari és encisador. I no descartem venir-hi algun dia, és clar no!
Tanmateix, aquí no hem vingut a elevar la vostra autoestima. D’aquí ha de sortir un guanyador i juguem amb les cartes marcades des de l’inici: “Vallpa” mola més. Per això ens hi ajuntem 40.000 persones a cada edició del Pícnic Jazz. Per això hi fem l’Enterro de la Sardina, per Carnestoltes. Per això hi escoltem concerts com el d’Oques Grasses, a l’escenari Vela. O fem l’Holy fest, el Vegan fest i tot allò que es digui ‘fest’. Per això fem campana, de l’institut, i ens asseiem a matar les hores damunt la gespa. Quan som joves. I per això hi anem a prendre una orxata, quans som grans.
Perquè Vallparadís és el parc que ens ha vist créixer als terrassencs. I com a testimonis impertèrrits, els nostres hipopòtams.
El nostre petit gran ‘Central Park’
Només pel simple fet de tenir una cascada al bell mig de la ciutat, Sabadell ja hauria de guanyar aquesta ronda comparativa. Si a més, tenim en compte que s’hi pot passar per sota per amarar-se d’aquella humitat, la victòria ja hauria de ser per golejada. Pels que encara tingueu dubtes, però, us exposem perquè les 43 hectàrees de verd que componen el Parc Catalunya de Sabadell, el nostre petit gran ‘Central Park’, mereixen ostentar en solitari el títol de capital del Vallès Occidental.
El cert és que aquest parc, inaugurat oficialment l’any 1992 –tot i que l’any 1929 els arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich ja van fer-ne un primer esbós–, no només és popular per ser un tros immens de verd al mig de Sabadell; sinó que també és àmpliament conegut i transitat per la quantitat d’equipaments que incorpora. L’amfiteatre és al cor del parc, i té una capacitat per a 40.000 persones. Tot i que, fins fa poc el veiem a ple rendiment només per Festa Major, recentment els festivals Observa i Embassa’t li estan donant el protagonisme que mereix. I de la disbauxa a la tranquil·litat: a pocs metres de l’amfiteatre hi ha també un observatori astronòmic.
Seu de l’Agrupació Astronòmica, disposa d’una exposició permanent, una biblioteca i d’un dels telescopis privats més gran de l’estat. I ja sabem que a Vallparadís hi ha un trenet; i a Sabadell no podíem ser menys. El Parc Catalunya també incorpora un circuit ferroviari, de 3.068 m de llargada i dues vies. Amb una durada de 23 minuts, passa per un viaducte i sis túnels. Un dels reclams que més apassiona els petits. I pels més joves, l’skatepark sempre serà el punt de trobada. Tot, coronat per un llac de més de 8.000 metres quadrats. La casa dels emblemàtics cignes del parc.
El parc de Catalunya / LLUÍS FRANCO
