Entre desembre de 2011 i gener de 2012, l’egarenca Elena Dinarès va passar uns dies a la Patagònia, un territori que compren part d’Argentina i part de Xile. Amb la seva amiga Lluïsa, l’objectiu era conèixer i gaudir dels llocs més emblemàtics d’aquesta zona. Tot l’itinerari va ser, assegura, “una experiència d’alt voltatge per les que estimem la muntanya i la natura”.
Dinarès és de l’opinió que “viatjar ens fa créixer” i considera que els viatges “s’han de viure amb intensitat i t’han d’emocionar. Segur que hi ha una màgia quan viatgem”. Aquesta màgia que desprèn la Patagònia és “donar veu als silencis i la seva immensitat”.
La regió té un aire místic, assegura, i entorn d’aquella immensitat “la mare natura (pachamama) ens parla de moltes maneres perquè ens aturem a admirar-la i respectar-la”. Ens remarca alguns punts, com la localitat argentina d’Ushaia, que descriu com “la ciutat de la fi del món, banyada per les aigües del canal Beagle, lloc idíl·lic per descobrir el parc nacional de Tierra del Fuego i navegar cap al far més austral del planeta, amb els cormorans reials de les illes Bridges”.
La viatgera egarenca davant de la muntanya Fitz Roy
No oblida un lloc, El Calafate, “amb la imponent glacera Perito Moreno, en el llac Argentino”. Destaca també la “impressionant navegació pels braços, Nord, Upsala, Spegazzini, fins a arribar pel canal dels Tempans a la cara nord amb el Perito Moreno”.
I, a més, continua en el seu record El Chalten, un altre municipi argentí, de la província de Santa Cruz, que considera “la capital nacional del ‘trekking’”. Tot amanit amb “caminades per senders, miradors, glaceres, llacs amb onades i sempre amb el teló de fons del Fitz Roy i el Cerro Torre”, manifesta l’Elena.
Les Torres del Paine
Pel final dels seus records deixa el parc nacional de les Torres del Paine, declarat reserva de la biosfera. Allà va poder visionar “impressionants salts d’aigua i llacs” i rememora el “trekking” per arribar al mirador de la base de les Torres del Paine, “amb un fort desnivell, que et deixa sense alè quan hi arribes”. Ho té molt clar, la visió de les Torres “no me n’oblidaré mai. És un dels paisatges retinguts a la meva retina”.
Un incendi vora el llac Grey, a 200 metres del refugi per un foc mal apagat, va provocar que la visita acabés abans d’hora. Però res esborra un viatge espectacular, els paisatges admirats ni les estones viscudes. “Patagònia no et deixa indiferent. Un viatge que no defrauda. Quanta bellesa per descobrir i gaudir!”, finalitza.
