Fregant tot l’entorn universitari que es relaciona, estructuralment, amb les enginyeries, s’aixeca el barri de Vallparadís, no gaire voluminós, però intens i ben concentrat. Travessar el pont de la Mútua i arribar-hi és un pas lleuger i sense complicacions. Porta records, d’altres èpoques. Poc sorollós i més aviat tranquil, té una personalitat molt accentuada.
El Cafè Central, al carrer Prat de la Riba, acull la nostra visita de cada dia i serà testimoni del tallat, en aquesta ocasió amb gel, que degustaré. No està molt ple i, només entrar, un conegut m’etziba la pregunta que em fan molts i molt sovint, recordant els anys i anys que em vaig passar fent informació de futbol a l’Olímpic. Què farà el Terrassa aquest any? El més important és quedar primer, així puges directe, li contesto.
Com ja ha passat en anteriors visites a bars o cafeteries de barris diversos, a aquesta zona, molts dels que fan una aturada per prendre un cafè o el que sigui, són persones que hi van a treballar. A part de temes com l’aparcament o triar allà a on fan la paradeta del matí, ja que tenen locals per triar, no tenen gaire afició a les possibles problemàtiques o qüestions que preocupen i ocupen als veïns.
Una senyora de certa edat opina que el barri, abans, era més alegre i ara sembla “com més apagat”. Aclareix, tanmateix, que s’hi està molt bé i que per res el canviaria. “Falta una mica de comerç”, agrega, tot i que reconeix que, no gaire lluny, ja a un altre barri, hi ha més opcions per anar a comprar, sobretot alimentació. Però la manca de més comerç d’aquell proper i de tota la vida, es fa notar. Hi ha negocis, sí, “però molts són bars”, comenta.
Possiblement, l’aparició, fa uns anys, d’opcions d’habitatge per als estudiants que venen de fora ha influït en un lleuger descens de la seva presència. Ja fa molts anys, era habitual que molts d’ells agafessin pisos a aquesta part.
Pisos de “l’Avecrem”
Un dels llocs curiosos del barri, a més del Castell-Cartoixa de Vallparadís són els pisos coneguts popularment com els de “l’Avecrem”. Van ser obra de la Caixa i impactem per la seva majestuositat i pel fet que semblem com una illa en mig de la resta d’habitatges i edificis del seu voltant.
El barri deu el seu nom a l’antiga Quadra de Vallparadís i dorm a la zona del torrent del mateix nom, a la seva part oriental. Al Cafè Central van per feina i tampoc estan per molta conversa. Sempre agrada tornar a trepitjar un barri que porta records, especialment de vells amics de la joventut.
