L’any 2002, hi va anar d’Erasmus, només per un trimestre i la seva estada es va allargar fins als onze mesos. La terrassenca Marta Lladó va viure una rica experiència aquest període de temps a la localitat mexicana de Cholula, una mena de ciutat sagrada, tot i que també va aprofitar per voltar per la resta del país.
Allà va cursar algunes assignatures variades a la universitat de Puebla (UDLAP), com disseny interactiu, psicologia social o arquitectura urbana, que “em van permetre conèixer bé on era”, assenyala, també “vaig voltar tant com vaig poder pel país, els caps de setmanes” i dissenyant unes petites vacances quan podia.
“És un país gran i divers, pots passar de la selva, al mar, al desert, a la gran ciutat viva o deserta, asteca, maia o olmeca, al mig del no-res”, descriu. També va passar per diversos climes, “amb fred intens, calor insuportable o indrets on viuen permanentment a la primavera”, afegeix Lladó.
Els colors de Mèxic van captivar a l’egarenca Marta Lladó
Admet que podria exposar mil i una aventures i vivències, però se centra en Cholula, “el lloc on vivia, que és de fet el lloc on retorno més tot somiant”, diu. Recorda que aquesta localitat “era la capital religiosa asteca”, on hi havia més de 365 temples. Quan hi van arribar els cristians, prossegueix, “van construir una església sobre de cada temple, i inclús van intentar sepultar la gran piràmide, que es diu que és més gran que la del Sol”.
Actualment, continua, es veu un turó que sobresurt a una gran plana amb una gran església al capdamunt. “És la ciutat on cada dia és festa a un carrer, ja que té al voltant de 365 esglésies, amb els seus respectius sants i festivitats”, afirma.
Els noms dels carrers
Sobre els carrers, rememora que li va cridar molt l’atenció com sestà establert el nomenclàtor. Excepte en eixos principals, a la resta “es divideixen entre, nord, sud, est i oest, i segons el quadrant on s’ubiquin els nombres són parells o imparells”, detalla. Va viure al 3 Norte 203, just al costat del Mercat. Al principi li va costar entrar-hi, ja que “tot ens semblava estrany i tot era molt intens, si bé, de fet Mèxic és molt intens; les olors, el xili, els colors…”, diu.
Tot i això, reconeix que “no haguéssim pogut viure a millor ubicació, sortir de casa i tenir tot el que necessitaven fresc al costat de casa”. Recorda que quan va tornar a Terrassa i va entrar al Mercat “tampoc sabia on comprar perquè tot em semblava molt insuls i plastificat”.
“Cada cop que hi torno quan hi somio, tinc la sensació que hi he anat moltes vegades i mai puc arribar a visitar la piràmide sepultada de Cholula i sempre penso que algun dia he de tornar per veure-la”, assevera, per acabar.
