[Marc Ferrer, historiador]
Dins la història i memòria de Terrassa és obligat parlar del matrimoni Gertrudis Galí i Manuel Viusà pel seu reconeixement artístic i el seu compromís com a patriotes i antifeixistes.
Tots dos es van conèixer quan estudiaven a l’Escola de Belles Arts de Barcelona el 1930. Durant la Guerra Civil, ell va anar al front i ella es va quedar treballant d’infermera. Finalitzada la guerra es van retrobar, es van casar, i van entrar a militar al Front Nacional de Catalunya (FNC).
La parella també es va integrar en una xarxa que ajudava els aliats en la Segona Guerra Mundial contra els nazis, falsificant documentació i amagant persones perseguides pels nazis que havien fugit de la França ocupada. A principis de 1942 a causa de la pressió policial van decidir marxar de Barcelona i establir-se a Terrassa, d’on Gertrudis era originaria i tenia família.
El matrimoni va fer amistat amb un altre matrimoni, el de Llibert Camon que regentava una llibreria al carrer Cremat i Hulda Zysset, ciutadana suïssa que havia arribat a Terrassa als anys 20. Camon soci dels Amics de les Arts va introduir el matrimoni dins l’ambient cultural de Terrassa. Gràcies a ell, la parella va viure econòmicament pintant quadres i retratant famílies benestants de Terrassa.
Tots dos es van integrar tant que van arribar a exposar als Amics de les Arts. Viusà també va treballar en la restauració dels frescos de l’altar del Sant Crist de l’església del Sant Esperit.
El matrimoni va organitzar actes culturals de caire catalanista que eren una forma de resistència en la Terrassa negra del franquisme. Paral·lelament la parella es va encarregar pel FNC d’imprimir documents, fulls i la publicació de “Per Catalunya”, revista de l’organització on Gertrudis feia els dibuixos i Manuel els gravats.
El 1946 van decidir marxar a viure a Barcelona ja que es sentien molt vigilats per policia i el 1948 es van exiliar a França. Primer va marxar ell i al cap d’uns mesos ella va travessar la frontera clandestinament amb tres filles petites, i embarassada de vuit mesos d’un nen. Cal destacar que abans de marxar a l’exili, en les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, el FNC va llençar fulls de reivindicació catalanista que finalitzaven amb un “Visqui Catalunya Lliure”, on Viusà va ser el cap operatiu d’aquella acció.
L’exposició que es pot veure fins al 2 de novembre al Castell Cartoixa de Vallparadís. La parella deixa un llegat artísticament molt preuat i no suficientment valorat / Nebridi Aróztegui
El 1956 la família es va traslladar a París, des d’on es dedicà a la tasca editorial i des d’on es col·laborava activament amb el FNC. Casa seva va ser el punt de trobada de l’exili català i des d’allà va establir una estreta relació amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i amb altres personalitats de la política catalana. També va organitzar els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, entre altres activats. A la capital francesa la parella va començar a tenir un reconeixement artístic i van realitzar exposicions en diferents ciutats venent les seves obres a clients d’arreu del món.
El 1979 Manuel Viusà fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA). Va passar dos mesos empresonat a París, i desprès d’un judici, França va negar extradir-lo i el va absoldre per falta de proves. Després la parella es va traslladar a Veneçuela on va donar classes de gravat a la Universitat Simón Bolívar durant un parell d’anys. Al tornar a Europa es van establir entre Andorra i París. Als anys vuitanta van col·laborar en les activitats del Centre de Gravat d’Encamp creat i dirigit pel mateix Viusà.
El 1988 Viusà va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya però no va poder recollir-la personalment perquè no tenia permès entrar legalment a territori espanyol.
La dècada dels 90 les exposicions i la feina artística va anar minvant fet que va coincidir amb un afebliment de la salut de la parella. L’11 de febrer de 1998 moria a Paris Manuel Viusà. Tretze dies més tard, el 24 de febrer, moria també, Gertrudis Galí. Tenien 80 i 85 anys respectivament.
Les cendres de la parella reposen en un cementiri a Andorra la Vella amb l’epitafi: “fem que arreli fort”, frase que figurava a l’interior de l’aliança matrimonial de tots dos.
L’obra de Manuel Viusà és avui altament valorada internacionalment, pels seus trets figuratius i d’un post-impressionisme colpidor i melancòlic. El mateix reconeixement podem dir de l’obra polifacètica de Gertrudis Galí, dibuix, pintura, gravat, tapís i especialment a l’escultura, on iconogràficament predominen les figures femenines de robustes proporcions i destacat aire clàssic.
És una llàstima que l’originalitat de la seva obra sigui tan poc coneguda pel públic en general. Tot i així, a Terrassa estem de sort, des del mes de febrer i fins el 12 de novembre podem veure exposats part dels seus treballs artístics al Castell Cartoixa de Vallparadís.
