Ocupa la segona plaça a la llista de barris amb més habitants i un dels seus avantatges és que és cèntric, però no està al moll de la ciutat i s’escapa d’alguns dels inconvenients que té el Centre. També hi ha estones de confusió, i hi ha parts d’aquest barri que moltes persones encara les encasellen a altres barris. Coses de la proximitat.
Un cafè a Ca n’Aurell a un establiment tranquil i sense molt soroll ni estridències. És bastant aviat, si més no per un cap de setmana, i a més en un cap de setmana de final de mes. Molta gent, ben segur, ja ha agafat les maletes i ha dit adeu, com mana aquella cançó.
Hi ha poca preocupació entre els que romanen a la ciutat i també volen gaudir de l’estona del cafè, tallat o cafè amb llet. A aquest barri, si alguna cosa ha alterat la seva normalitat, ha estat la creixent protesta del veïnat respecte a la intensa circulació de vehicles, amunt i avall, Galileu avall i Arquimedes amunt.
“No som autopistes” és un lema que es pot llegir a molts dels balcons del barri i, més concretament, pels dos carrers esmentats. El cafè, tanmateix, es fa a tocar d’una altra de les vies que també protesta, que també es considera una autopista i no un carrer normal i corrent.
L’efecte frontera d’aquest barri és inqüestionable i, possiblement, s’hi ha de viure o d’haver-hi viscut per entendre-ho. Queda a prop de tot i a l’abast de molts dels punts rellevants. Té a prop els autobusos, l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, la sortida cap a l’autopista, el Mercat de la Independència o l’Ajuntament.
Espais diferencials
Conté, amb orgull, espais emblemàtics, diferencials i estimats de la ciutat, com la plaça del Progrés, res a envejar a la Vella d’ara, o la Masia Freixa, patrimoni de tots els ciutadans. Ser el segon en habitants el converteix en un eix interessant de cara a moltes situacions. Està ben relacionat, en general, amb el comerç, encara que, com passa a la resta de la ciutat, també va encaixant baixes amb dolor.
No hi ha el xivarri que es podria palpar en altres indrets de la ciutat. No hi ha molta queixa, si més no, queixa pública, i és el problema de la circulació turgent de cada dia. Ara hi ha molta remodelació i, sense alçar molt la veu, algun comerciant es pregunta, on podran descarregar els que ens porten el gènere? S’obre, doncs, una nova porta a l’expectativa dels botiguers, que temen que el seu servei funcioni. Són coses d’un barri fronterer i del seu cercle o de quan es tanca.
