Catalunya compta des del 1993 amb un hospital dedicat únicament als presos. És una experiència única a l’Estat espanyol i de les poques d’Europa. Atén una població de menys de 10.000 persones i està vinculat a l’Hospital de Terrassa. S’hi visiten els presos amb alguna afecció que no pot ser diagnosticada o tractada als serveis mèdics de cada centre penitenciari i s’hi queden ingressats si fa falta. Anteriorment això es feia en una planta de l’Hospital Clínic de Barcelona, però el nou sistema és molt més còmode: combina les instal·lacions mèdiques d’un hospital petit o comarcal amb les mesures de seguretat d’un centre penitenciari.
Interior de l’hospital
L’edifici és tot similar a un hospital convencional, amb petites excepcions anecdòtiques, informa ACN: hi ha una cabina de telèfon al passadís perquè els presos no poden dur telèfon mòbil, i es pot fumar a les sales d’espera, perquè el tabac pot calmar certes tensions, com passa a la presó. A la planta baixa hi ha les consultes externes de les diverses especialitats. Sempre hi ha algun metge de guàrdia i altres metges es poden traslladar des de l’Hospital de Terrassa a la unitat penitenciària simplement creuant un pont entre els dos edificis. També sovint es trasllada els presos de la UHP a l’hospital si algun aparell mèdic, sobretot de diagnòstic, no és present a la UHP. Mai hi ha hagut cap incident de seguretat greu, informa ACN.
Cabina per als pressos a l’Hospital penitenciari de Terrassa / Pol Solà ACN
A la primera planta hi ha la unitat d’hospitalització, amb més d’una trentena de llits, amb habitacions separades per homes, joves, malalts psiquiàtrics, presos violents i dones. Fins i tot una habitació específica per als recent nascuts i les preses que acaben de parir. De fet, allà ingressen les dones quan ja només els queden dues o tres setmanes per sortir de comptes, per tal de no haver de sortir d’urgència quan es posen de part.
Ubicat entre les dues cocapitals del Vallès
En un extrem del recinte de l’Hospital de Terrassa, entre les dues cocapitals del Vallès Occidental, hi ha un edifici no massa gran i força discret de dues plantes, la Unitat d’Hospitalització Penitenciària (UHP), adscrita, com l’hospital, al Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que atén centenars de milers de ciutadans de la comarca. El visitant extern ja pot veure a l’entrada que hi ha un escàner i un arc detector de metalls, cosa més pròpia d’una presó que d’un hospital. Però els presos no entren per aquesta porta. Ho fan a través d’un túnel on els duen els vehicles policials o, en cas d’urgència mèdica màxima l’ambulància. El túnel està tancat pels dos costats amb grosses portes metàl·liques de seguretat. Mai estan les dues obertes simultàniament, com passa constantment a les presons i en aquest hospital penitenciari. Allà és on es fa l’intercanvi dels responsables de seguretat. Els Mossos es queden a fora.
Un dels llits d’hospitalització / Pol Solà ACN
Xifres d’atenció
El 2022 les consultes externes ambulatòries van fer 1.242 visites, amb 83 intervencions menors ambulatòries i 65 atencions a l’hospital de dia. Les televisites van ser 160 de les especialitats de digestiu, medicina interna, urologia, pneumologia, neurologia, endocrinologia i oncologia.
Per últim, a l’àrea d’hospitalització es van atendre 564 persones. D’aquestes, el 43% van ser per motius quirúrgics: un 52% de les quals per cirurgia general, un 31% de traumatologia, un 6% d’urologia i un 5% d’oftalmologia. Un altre 48% de les atencions van ser per motius mèdics: un 20% de les quals de patologies respiratòries, un 18% per patologies digestives i un altre 18% de patologies cardiovasculars.
En els últims temps s’ha detectat un increment de l’edat mitjana dels presos i això ha provocat que alguns d’ells necessitin una atenció sociosanitària, com li va passar a Fèlix Millet fa un temps, just abans de morir.
