Demà diumenge, els electors estan cridats a participar en unes de les convocatòries més polaritzades en democràcia. Ni el paradigma català -independentisme, constitucionalisme- ni la irrupció de noves forces polítiques a l’Estat han evitat que només dos partits, PP i PSOE, puguin presidir el Govern espanyol. T’expliquem coses que et poden resultar útils abans d’anar a votar.
Què triem? Congrés i Senat
Els veïns de Terrassa que poden votar el 23-J (i els que ja ho han fet per correu) tindran un paper decisiu en la representació del futur Congrés dels Diputats i del Senat. Els vot dels terrassencs compten per decidir qui són els 32 diputats i els quatre senadors que estan en joc a la cinrcunscripció de Barcelona. En el Congrés es vota una sola candidatura –una llista tancada–, mentre al Senat es voten persones: es poden escollir fins a tres noms del mateix partit o de diferents.
No hi ha un vot útil, perquè Barcelona no és com Sòria: s’escullen 32 diputats, mentre que a la província castellanolleonesa en són només os. En les grans províncies hi ha més escons en disputa i més pluralitat: en les últimes eleccions generals, vuit partits van obtenir representació a la circunscripció de Barcelona (PSC, ERC, En Comú Podem, Junts, PP, Vox, CUP i Cs).
Com ha votat la ciutat fins ara?
Terrassa ha estat un feu històric socialista. El PSC, en coalició amb el PSOE, ha guanyat tretze de les eleccions generals celebrades des del retorn de la democràcia. Les convocatòries de 2015 i 2016 va ser una excepció: En Comú Podem va irrompre sent per primera vegada la força més votada a la ciutat. Així i tot, les victòries del PSC ja no són les que eren en unes generals. Els socialistes han passat d’un ampli 50% dels vots els anys 80 a un 22,61% en les últimes generals. El vot està molt més dividit a tot l’Estat, a Catalunya i també a Terrassa. Primer, En Comú Podem, i després Vox, han tingut un paper destacable. A banda, fins ara, el debat independentista ha impulsat ERC, que el 2019 va fregar la victòria a Terrassa.
La majoria d’enquestes donen la victòria al PP a tot l’Estat. Vox perd pistonada i la possible coalició PSOE-Sumar s’estanca, tot i que la possibilitat de que sumin majoria encara és sobre la taula. A Catalunya es preveu una nova victòria del PSC. La nit de diumenge, res fa pensar que coneguem el nom del futur president del govern espanyol. Dependrà dels pactes.
Bipartidisme o pluralitat
No són poques les veus que veuen en els nous temps la tornada al bipartidisme, però amb la pugna destil·lada en “bibloquisme”. I amb canvis que provoquen incerteses, sobretot amb la desaparició de Ciutadans i la inclusió de Más País en la candidatura dels comuns.. A Catalunya, però, a la dicotomia “esquerra-dreta” se suma la “constitucionalisme-independentisme”, aquest cop sense Ciutadans. Sumar-En Comú Podem s’erigeix en una espècie de “tercera via”.
La participació, la clau de tot
Els resultats, per districtes
El PSC va recuperar en el 2019 l’hegemonia que havia perdut amb el “sorpasso” dels comuns el 2016. Els socialistes van ser la força més votada a tots els districtes de Terrassa menys a dos. ERC va guanyar als districtes 1 i 4. En Comú Podem va quedar tercera.
El PSC va aprofitar bé l’alta participació, que va superar el 72% (112.723 dels 156.327 electors potencials). La més alta es va registrar al districte 1, amb el 78,32%. En segon lloc es va situar el districte 5, amb el 74,23%. La participació més baixa va ser la del districte 2 (64,45%).
