No és la mateixa línia. Uns pujaven a l’Exprés de Hogwarts des de l’andana 9¾, per aturar a Hogsmeade i d’allà traspassar les fronteres de Hogwarts. Uns altres pugen a l’R4 de la Renfe des de qualsevol estació vallesana, per aturar-se a Renfe Nord i d’allà acostar-se a la Cafè-Teatre L’Artista.
Tanmateix, ambdues són escoles de màgia. I és que Terrassa compta des de fa tres anys amb un equipament cultural dedicat íntegrament al món de la màgia. I per ser dels pocs existents a Catalunya, rep visites tant de terrassencs com de tota la província.
El jove Àlex Ferrer hi està al capdavant, tant com a projecte personal, com a seu de l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Terrassa (que compta amb una quinzena de mags).
El trobareu al local del carreró darrera de l’Institut Montserrat Roig (Passeig de les Lletres, 10). I és l’epicentre de la màgia a la ciutat. I una mica més: és quasi l’única aturada, en el mapa de la màgia. “Fa uns anys s’hi feia el Festival Internacional Damas Màgiques, impulsat per Teia Moner. Però no tenia prou suport i després d’unes sis edicions se’n va anar a una altra ciutat”, explica Ferrer. La peculiaritat és que era un festival de magues. I és realment destacable, perquè el sector està molt masculinitzat. Un exemple: els 15 mags associats a Terrassa són homes.
“El festival feia un esforç molt important en visivilitzar les dones magues”, enraona Ferrer, “tot i que com que estadísticament existeixen moltes menys dones que s’hi dediquin, els resultava cada cop més difícil trobar professionals que no haguessin actuat mai al festival”, prossegueix.
Des dels 5 anys
D’aquí que Ferrer, qui fa 11 anys que s’hi dedica professionalment a la màgia (i qui va arrencar amb tan sols 5 anys en la seva afició), sentís la necessitat d’enfortir el múscul de la màgia.
El resultat és el Cafè-Teatre L’Artista, que just aquest juliol està d’aniversari: fa exactament fa 3 anys que es va inaugurar. “I en plena pandèmia!”, matisa Ferrer, recordant les dificultats afegides de la Covid-19. L’equipament compta amb diverses línies de negoci i culturals.
Per una banda, la pròpia escola. Actualment compten amb quatre grups, dividits per edats: a partir dels 5 anys, nens, joves i adults. Les classes tenen lloc diverses tardes, entre setmanes.
Funcions els dissabtes
A més a més, pels matins les sales de l’equipament esdevenen pel matí en un centre de creació artística. “És el moment d’idear els números, de compartir idees…”, apunta Ferrer.
Per una altra banda, els dissabtes és el dia de les exhibicions. L’horari més habitual d’inici de la funció és les 18.30 hores. Aquest mateix dissabte puja a l’escenari Ivan García (10€).
Però els dissabtes tarda també funciona el cafè-bar de l’espai, de forma que els espectadors puguin prendre refrescos o cerveses tant abans, com durant, com després de l’obra. “Clar, és molt guai entrar a veure l’espectacle amb la beguda a la mà”, diu Ferrer, “i no és un format massa habitual”.
Exterior del Cafè-Teatre L’Artista / NEBRIDI ARÓZTEGUI
I finalment, la botiga de màgia. Però els darrers seran els primers: és la línia que més funciona. “Ve gent de tot arreu a comprar, perquè de fet avui en dia hi ha menys de 10 botigues dedicades a la màgia a tota Catalunya”, explica Ferrer.
Fins i tot la gent de Barcelona peregrina a Terrassa. I no pas perquè allà no hi hagi pas alternatives. “A Barcelona hi ha tres botigues centenàries molt xules, que semblen quasi museus, amb peces artesanals, que ja no es fan”, explica el mag, entusiasmat. Però la de Terrassa és més econòmica i pràctica, sosté. I també fa venda “on-line”.
A la botiga es pot adquirir tant estric per a màgia d’escena (un mag a una sala, amb uns metres de distància) com de proximitat (el mag interpel·la directament a un espectador, a escassa distància).
S’hi poden trobar objectes que l’espectador ha d’examinar, com ara monedes, cartes… També hi ha varetes (més avesades a espectacles de màgia infantil), així com jocs de daus, cordes, jocs d’anelles xineses, l’ou i el mocador…
Detall d’alguns jocs de cartes / NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Falta programació”
Però no tot són flors i violes. “A Terrassa falta més moviment. El mapa és escàs. Sobretot, falta que es programi màgia”, critica. De fet, creu que hi ha molts teatres i equipaments públics als barris on es podrien fer números. Però més enllà d’alguna funció a LaFACT i l bar Reina Victoria, poca més oferta a Terrassa.
D’aquí la importància que li donen al festival de màgia, 3a edició de la qual organitzen els propers 23 i 24 de setembre a la ciutat.
Tres films sobre màgia
El truco final, de Christopher Nolan (2006)
Àlex Ferrer posa aquesta pel·lícula com a exemple d’adaptació social. “S’hi mostra maltracte animal, ja que al film es mata un colom per fer un truc de màgia”, sosté el jove mag. “Però això avui dia no és real, ningú ho faria així”, enraona.
El ilusionista, de Neil Burger (2006)
El mateix any que “El truco final” arribava “El ilusionista” (és fàcil confondre-les, per la coincidència de l’estrena). “Està clar que les pel·lícules amb la màgia com a temàtica fan que es parli. I això genera visibilitat, que està bé”, remarca Ferrer.
Ahora me ves, de Louis Leterrier (2013)
Els anteriors films són d’època. El que més s’acosta a la màgia d’avui dia és la que es mostra en “Ahora me ves” (salvant els efectes impossibles). També hi va haver una continuació amb “Ahora me ves 2” (estrenada l’any 2016).
