Un 65,1% de la població terrassenca treballa, i d’aquests, un 11,6% són professionals de baixa qualificació. A la ciutat de Terrassa la població té una renda mitjana de 13.243 euros per persona i pel que fa als estudis, un 14,6% de la ciutadania té nivells baixos i un 31,1% dels joves, pràcticament un de cada tres, no té estudis postobligatoris. Aquests cinc indicadors configuren l’índex socioeconòmic territorial (IST) de la ciutat, juntament amb el volum d’estrangers procedents de països amb renda mitjana o baixa, que a Terrassa és del 12,2%.
L’Idescat ha fet públic el seu estudi sobre l’índex social i econòmic dels municipis catalans, amb dades de 2020, i Terrassa, amb un 97,6, se situa lleugerament per sota de l’indicador 100 que és Catalunya.
Pel que fa al nivell socioeconòmic, la ciutat se situa en un rang lleugerament superior a Sabadell (97,2), i similar a Granollers (97,5), Rubí (98,1) o Ripollet (95,4). Per davant de Badalona (92,9), però en pitjor situació que municipis “rics” de la demarcació vallesana com Matadepera (131,8) o Sant Cugat (124,9), ciutats que lideren el rànquing català pel que fa a l’índex socioeconòmic.
Al Vallès Occidental la majoria dels municipis presenten indicadors socials i econòmics que les situen per sobre de la mitjana catalana. Només 6 -Badia, Ripollet, Rubí, Sabadell, Santa Perpètua i Terrassa-, se situen per sota. Són les localitats amb més població – més de 500.000 habitants- i la majoria s’acosten a la mitjana catalana.
De fet, l’índex socioeconòmic de tot el Vallès Occidental és de 102,8, lleument superior a l’indicador de referència 100 de Catalunya. Només una població es despenjaria dels nivells comuns a la comarca. Es tracta de Badia, que amb un 85,1% és el municipi vallesà amb un indicador socioeconòmic menor.
L’estudi de l’Ides tat permet analitzar la realitat socioeconòmica de Catalunya per municipis i baixar al detall de les seccions censals. L’exercici aporta una radiografia de la ciutat en paràmetres com la renda mitjana, la població ocupada o el nivell d’estudis de la ciutadania.
Hi ha un grup important de barris i zones geogràfiques on els indicadors analitzats a l’índex superen la mitjana catalana i els situen en alguns casos prop dels municipis catalans amb millor situació socioeconòmica.
És el cas del centre de la ciutat, on l’IST supera el 121, un índex similar al de Sant Quirze (121,6) o Gallifa (122,2).
Una mica per sota, però amb valors més alts se situen la zona de Can Roca i el Pla del Bon Aire (107,4), Ca n’Aurell, amb un 107,3 a la zona oest i un més alt 111,9, a la zona est. La secció censal del Segle XX, el Cementiri Vell, el Roc Blanc, la zona del Torrent d’en Pere Parres i el sector de Sant Pere també superen el llindar català del 100.
Estabilitat econòmica
La majoria ho fan en un escenari d’estabilitat socioeconòmica durant els cinc anys anteriors a l’estudi. Amb una variació lleugera, ca N’Aurell i Segle XX haurien rebaixat darrerament el nivell socioeconòmic, mentre sectors com Can Roca o el Roc Blanc haurien millorat els seus indicadors els darrers exercicis.
La zona de Can Parellada i les Fonts respondria al patró mitjà de la ciutat pel que fa a la renda mitjana per persona, el percentatge de població ocupada i altres indicadors com el nivell d’estudis o la procedència de la població estrangera. L’índex dels barris del nou districte 7 és d’un 97, similar a la mitjana egarenca del 97,6.
En aquesta situació, com Terrassa, però per sota del llindar català, està la zona de la Cogullada (98,4%), el sector de les Arenes, la Grípia i Can Montllor (98,2) o la zona de plaça Catalunya- Escola Industrial, amb un 95,4. Can Boada (94,3), Torre-sana i Vilardell estarien un pèl per sota, amb un 89,7.
Per sota del valor del 80% i, per tant, amb més pes de l’atur, la població amb baixa capacitació professional i estudis, hi ha les zones de ca n’Anglada (63,4), Sant Llorenç (67,5) i Ègara, amb un 77,6.
Amb valors més alts hi ha Can Jofresa i Can Palet II, que voregen el 80,6 o els barris de Can Palet, amb un més elevat 88,7 i de Sant Pere Nord, amb un 87,5.
La renda
L’índex socioeconòmic territorial és un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial.
D’entre tots els indicadors que configuren l’IST, el de la renda és l’únic que recull una xifra absoluta. Aquest valor reflecteix els ingressos nets percebuts per la persona durant l’any anterior a l’entrevista.
Terrassa té una renda mitjana per persona de 13.243 euros. Està molt per sota dels 23.834 euros de Gallifa o els 22.806 euros de renda mitjana que tenen els veïns de Matadepera, els municipis del Vallès Occidental amb una població amb millors condicions econòmiques.
Els 13.243 euros nets que percep anualment de mitjana un egarenc són pràcticament els mateixos 13.520 euros que ingressa un sabadellenc. En aquesta franja se situen municipis com Santa Perpètua, Sentmenat, Rubí, Polinyà o Barberà.
Amb uns ingressos més baixos al Vallès hi ha ciutats com Ripollet (12.506 euros), Montcada i Reixach (12.673 euros) i molt per sota Badia del Vallès, on la renda mitjana per persona se situa en els 10.974 euros. Es tracta d’un valor que situa aquesta ciutat entre els municipis catalans amb un índex socioeconòmic territorial més baix.
La renda mitjana dels vallesans és de 14.490 euros per persona. En aquest llindar se situen els habitants de Rellinars (14.591 euros), els de Palau-solità i Plegamans (14.825 euros), de Cerdanyola (14.646 euros) i els de Castellar (14.871 euros).
Pel que fa al percentatge de població ocupada, els nivells més alts d’ocupació al Vallès Occidental es donaven l’any 2020 als petits municipis d’Ullastrell (76,5%) i Gallifa (74,1%). Per contra Vacarisses, Sentmenat, Sant Quirze, Polinyà, Cerdanyola, i Matadepera superen tots el 70% de població ocupada.
Matadepera, Castellolí i Sant Cugat, amb els índex més alts
Dos municipis vallesans encapçalen el rànquing de localitats catalanes amb l’índex socioeconòmic més alt de Catalunya. Els municipis de més de 500 habitants de Catalunya amb un IST més elevat el 2020 són Matadepera (131,8), Castelolí (125,8) i Sant Cugat del Vallès (124,9). L’octubre de 2022, Matadepera tornava a colar-se al podi dels municipis més rics d’Espanya i amb una renda per càpita més gran, un valor vinculat a la presència al cens des de 2018 de l’empresari Manuel Lao. Sant Cugat està entre els tres municipis espanyols que superen 60% de població amb estudis superiors.
