Nens que no fa pas tant xipollejaven en petits estanys públics, gairebé banyeres urbanes, com a la plaça del Primer de Maig, ja no ho fan perquè aquests dipòsits estan secs a causa de les restriccions derivades de la sequera, i les opcions de refresc corporal són unes altres. Aquests infants han de substituir el precari capbussó pel mètode del cap sota l’aixeta d’una font, que les fonts sí que estan operatives. De fet, les 286 fonts de boca eren alguns dels punts que l’Ajuntament recomanava aquest dimarts per afrontar la calor. Cadascú ha fet el que ha pogut en la jornada més calenta en el que portem d’estiu. A Terrassa s’ha arribat als 42,2 °C.
“Els nens estan baixant de l’estació del Nord cap a Ca n’Aurell ara (16 hores) amb 40 graus”, lamentava un pare que tenia els fills en un casal. Gairebé tothom patia ahir pels seus, perquè s’havia anunciat una situació confrontant amb l’apocalipsi. Una jornada de calor intensa.
Refugis
L’Ajuntament actualitzava el llistat de “refugis climàtics”, que era la relació de parcs, places i jardins susceptibles d’acollir una estona de placidesa ambiental, si això era possible. Eren 21 els espais en els set districtes de la ciutat, des del parc de Vallparadís al parc de les Fonts, passant per la plaça Catalunya, el parc de Gernika o l’infrautilitzat bosc de Vilardell o el parc de la Cogullada. S’incloïa en la llista el parc de les Nacions Unides i el del Nord, i també la plaça del Primer de Maig o el parc Serra Galliners, a Can Parellada. Alguns tenen bastant més ombra que uns altres.
Una família es refresca al parc de Vallparadís / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La plaça de Federico García Lorca ofereix projecció de frondositat, herència del poeta. La de Rafael Alberti, al costat, gairebé sempre és un erm. Al costat dels refugis naturals, el consistori informava de sis espais climatitzats: les biblioteques, tant la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) com les de districte: Bd2, Bd3, Bd4, Bd5 i Bd6.
Lorena Bonil treballa aquests dies a la BCT realitzant una substitució. No té arguments suficients, diu, per a la comparació amb altres anys, però sí amb el mes de juny, quan va començar la feia aquí. I sí, “és veritat que hem notat una major afluència de persones a aquest espai”. Aquest espai és la sala de lectura de la BCT, al passeig de les Lletres. Sobretot, molts usuaris, “en especial persones grans i parelles”, hi entren en l’horari matinal”. S’hi està bé. Millor, per descomptat, que al carrer, on els 39 graus assoten el cos. A la BCT el sistema centralitzat de climatització marca els 26 °C.
Un parc desèrtic
El Diari de Terrassa visita aquest parapet municipal, i altres no municipals, en un recorregut per copsar com s’aixopluguen els terrassencs de la inclemència estival. El parc de Vallparadís està desèrtic al migdia, cosa inhabitual fins i tot en el regnat de la canícula. Una família trenca el panorama desolat jugant amb aigua. Al parc de Sant Jordi ronden alguns nens, però també es nota un descens de l’efervescència normal.
Termòmetre a la cruïlla de la carretera de Rubí amb la de Montcada aquest dimarts / NEBRIDI ARÓZTEGUI
A la BCT, una dona entra a l’àrea de lectura i es queda quieta, vano en mà, recuperant-se de la calor exterior. Bufa, alleujada. Trigarà uns minuts en sortir a la realitat crua del passeig de les Lletres. “Es nota que algunes persones entren aquí només per refugiar-se de la calor, però ho considerem normal. Mentre no molestin la resta d’usuaris…”, indica la Lorena.
Un home porta els auriculars connectats mentre observa el mòbil. Està estudiant, afirma. Diversos homes grans fullegen diaris. David Contreras i Jordi Jiménez atenen els usuaris darrere del taulell a l’entrada de la BCT. “A la tarda sí que es veu una major concurrència de visitants, sobretot famílies senceres. Al matí ve gent a reomplir ampolles”, diu el David mentre assenyala l’aparell dispensador d’aigua situat en un racó del vestíbul de la biblioteca.
Mon Repòs
Poques ànimes pugen pel carrer de Cervantes. Moltes menys n’hi ha a la plaça de Ricard Camí. Un gos amb el pèl xop es rebolca per la gespa esclarissada. Dues dones entren a LaFACT, un altre “refugi”, i es col·loquen davant d’un panell sobre el pintor Joaquim Torres-García. Parla de Mon Repòs, la seva masia, bé cultural. Mon Repòs, nom al·lusiu al qual es busca també aquests dies en llocs com el Museu de la Ciència. Un cartell a la porta informa: “Entrada gratuïta per manca de confort climàtic. Perdoneu les molèsties”.
Una parella acalorada entra al Zara de la rambla d’Ègara. No hi ha dubte que aquest també esdevé “refugi” tèrmic no oficial. Tots dos romanen uns segons en el vestíbul. “No se’ls crida l’atenció, per descomptat, és molt comprensible”, apunta un vigilant.
Mirant la temperatura al mòbil en un parc de Vallparadís buit / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Una senyora camina pel carrer de la Font Vella protegida sota un para-sol. Un senyor passa al seu costat i deixar anar: “L’infern ha de ser semblant a això”. Dos potencials visitants dels jardins de la Casa Alegre de Sagrera es troben tancada la porta que dona al carrer del Cardaire perquè, ai, no ho sabien, aquest espai idíl·lic no està obert els dimarts. Una dona entra a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) i va directa a la sala de lectura i no llegeix res, però almenys s’omple els porus d’alleujament.
“Mira el termòmetre del mòbil, 39 graus”, diu un dels pocs usuaris d’aquest dimarts al parc de Vallparadís. I així, entre els anomenats “refugis climàtics” i els “espais climatitzats”, o en llocs i amb procediments que cadascú adopta al seu modest comportament, ha passat el dia de calor intensa a Terrassa.
Joan Font, 75 anys
/ NÚRIA TORRENS
“Estic convençut que el que ‘mata’ aquí és la humitat, més que la temperatura”
“Suposo que cadascú té la seva opció particular per passar aquests dies de la millor manera possible. Sí que tinc la sensació que, als meus 75 anys, noto més la calor que abans. Clar, tampoc no puc comparar-ho perquè no he tingut mai 75 anys! Però soc fill de pagès i suposo que per això he après a suportar-ho. Estic convençut que el que ‘mata’ en aquesta zona és la humitat, fins i tot més que les altes temperatures registrades. Cada dia, com a rodamon que soc, faig diversos quilòmetres a peu i acostumo a recalar en alguna biblioteca, i no sols per resguardar-me de la calor en aquest període. També aprofito per buscar alguna lectura. I, per descomptat, també gasto menys llum a la biblioteca que a casa. Compleixo amb un particular Via Crucis, amb parades diverses, i una d’elles és la Biblioteca Central de Terrassa, però no sempre a la recerca del confort climàtic”.
María del Carmen Bermejo, 75 anys
/ NÚRIA TORRENS
“A vegades agafo una petita tovallola humida i me la poso al coll per refrescar-me”
“Podria semblar que la calor és la mateixa de sempre per aquestes dates, però sí que és cert que noto més calor que quan era més jove, potser perquè abans tenia una altra energia per afrontar tot com venia. La situació canvia a mesura que et fas gran. Bé, mentre ho puguem comptar… A l’estiu, almenys en els dies de calor més forta, no acostumo a sortir de casa en els horaris més difícils. Surto a passejar al gos a partir de les 20 hores, quan el termòmetre baixa i la situació al carrer és millor. Aire condicionat a casa meva? No, utilitzo l’aire condicionat particular de les finestres obertes, com sempre. Sí que faig ús d’un mètode per refrescar-me. A vegades agafo una petita tovallola humida i me la poso al coll. Crec que és un bon sistema. Soc d’Àvila, encara que vaig arribar aquí amb 2 anys. Allà, a Àvila, els estius són molt durs i la gent s’ha d’acostumar a la calor”.
Susana Andrade, 72 anys
/ NÚRIA TORRENS
“Porto gorra per anar pel carrer protegida del sol i bec molta aigua per hidratar-me”
“No visc aquí. Soc de l’Equador i he vingut aquí a passar un temps, convidada per la meva neboda. En principi, estaré a Barcelona fins al mes de setembre, uns tres mesos. He vingut a Terrassa perquè als fills de la meva neboda, que viu a Sarrià, els encanta venir al Museu Nacional de la Tècnica de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Venen molt sovint perquè a un d’ells li agraden molts els museus científics i els que tenen més a prop estan molt vistos per ells. I és veritat que noto més calor aquí que a l’Equador. A Terrassa he apreciat més humitat fins i tot que a València, ciutat que també he visitat. M’ha recordat al clima de la província d’Esmeraldas, al meu país, però crec que ni allà s’arriben a aquestes temperatures. Com lluito contra la calor d’aquests dies? Porto gorra per anar pel carrer protegida del sol, buscant també llocs d’ombra, i bec molta aigua per hidratar-me”.
Hermógenes Diez, 80 anys
/ NÚRIA TORRENS
“Ara, en arribar a casa, posaré l’aire condicionat, i ja arribarà la factura de l’electricitat”
“Malgrat que sigui època estival dura, als matins estic molt actiu i, a més, la meva dona em busca feinetes. Vaja, que estic distret gairebé cada dia fins i tot en el període estival. Avui (ahir) per exemple, he hagut de fer uns tràmits per a una paga, canviar una cremallera d’una bossa i buscar un endoll per a una pantalla de televisió que no funciona bé. M’agrada caminar i cada setmana faig un mínim de 100.000 passos. Gairebé sempre, 150.000. Sí que noto més calor que, per exemple, fa un parell d’anys, però no de manera exagerada. El vaig suportant com es pot, buscant moments de confort. Ara, en arribar a casa, posaré en marxa l’aire condicionat i ja arribarà la factura de l’electricitat, quan arribi. Què hi farem! Això sí, abans d’arribar, tinc la intenció de fer una cerveseta fresca en algun bar més o menys conegut. Tinc la boca seca com una espardenya”.
