La proporció respecte del total d’habitatges no arriba al 7%, però aquest projecte de promoció de pisos públics a Terrassa arriba marcat per quatre punts que li confereixen una rellevància especial: els habitatges seran aixecats al Centre, una cosa inusual en aquesta mena de promocions; el pla el durà a terme una cooperativa; el projecte entronca amb altres antics que no van cristal·litzar i, finalment, està vinculat a una urbanització general que transcendeix dels nuclis de pisos i obrirà un nou carrer, segons ha transcendit. És el projecte d’edificació de 19 habitatges al carrer del Mas Adei, a l’antiga quadra modernista de la Casa Germain.
Dimecres passat, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) va anunciar la signatura de 15 acords amb organismes de Catalunya (Generalitat, Incasòl i nou ajuntaments) per a la construcció de 748 pisos públics, de lloguer “social i assequible” amb l’ajut dels Fons Next Generation. Terrassa era el municipi amb un major nombre d’habitatges: 277. El segon, Blanes, amb 80. Després venien els altres. Les condicions dels fons europeus insten a tenir enllestides les construccions, com a molt tard, l’any 2026.
Acord encara sense signar
El conveni entre el consistori i el govern espanyol està elaborat, però encara no rubricat per les parts implicades, segons el consistori. Ho serà segurament abans que acabi el mes de juliol. Sí que se sap que recull tres plans en tres parcel·les diferents, dues en el sector a desenvolupar encara a Can Colomer, a l’extrem nord de la carretera de Rellinars (per sobre de Poble Nou-Zona Esportiva), i una al carrer del Mas Adei, al Centre.
Els tres terrenys són de la Societat Municipal de l’Habitatge de Terrassa. Una de les parcel·les de Can Colomer, al número 499 de la carretera de Rellinars, té 2.519,9 metres quadrats de superfície i l’objectiu és construir-hi 152 habitatges. L’altre solar pròxim, al número 367 de la mateixa carretera, és de 1.602,91 metres quadrats i allà s’aixecaran 106 pisos. Cap de les dues finques està en ús. Aquestes promocions de Can Colomer ja estaven planificades.
Terrenys a Can Colomer / ALBERTO TALLÓN
Bona part dels terrenys de Terrassa de titularitat municipal que poden acollir promocions públiques estan en la perifèria. A Can Colomer, sobretot, però també a Torre-sana, a nord i sud del parc de Guernica. Però, pel que es veu, també al Centre.
Illa al costat del parc de Vallparadís
Carrer del Mas Adei, 42. A aquesta altura es trobava la quadra de la Casa Germain, que va donar nom al sector a desenvolupar, finques de sòl urbà no consolidat a l’illa delimitada pel carrer del Mas Adei, la de Sant Valentí i el parc de Vallparadís. En el 2003, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveia en la zona un sector de sòl urbà no consolidat entre els números 11-33 del carrer de Sant Valentí, els números 42-50 del carrer del Mas Adei i el parc de Vallparadís, per l’actual plaça de Marta Mata.
El propòsit era “construir un front edificat al carrer de Sant Valentí que permeti el pas cap a un espai vinculat al parc de Vallparadís, alhora que crear un pas entre el carrer del Mas Adei i el mateix parc, i delimitar un àmbit d’equipament al voltant de la Casa Germain”.
El somriure dels veïns
La finca en qüestió, en el número 42 del carrer del Mas Adei, pertanyia a una companyia, segons consta en un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i els propietaris de diversos terrenys del sector per al desenvolupament de l’àmbit del Pla de Millora Urbana PM-VAL011 Casa Germain previst en el POUM.
Una part de les finques de la Quadra Juan Germain Amat havia de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta al consistori i un mínim del 20% del sòl corresponent a sostre residencial havia de ser per a habitatges de protecció pública. La superfície total era de 7.169 metres quadrats. Després arribaria el projecte de reparcel·lació.
Van passar els anys. “Un projecte d’habitatges aquí? No m’ho crec”, deien ahir amb mig somriure veïns del Mas Adei acostumats a veure el solar del número 42 buit, tancat, inert, des de fa molts anys. “Fa uns 15 anys van enderrocar les cinc cases velles que hi havia”, rememora el veïnat.
Material d’obra
La parcel·la té 721,8 metres quadrats, edificis d’habitatges a un costat i a un altre i, al fons, la plaça de Marta Mata. L’entrada està oberta aquests dies, perquè el solar serveix de lloc d’apilament per a material d’obra i maquinària dels treballs d’urbanització empresos al carrer de la Mina. Dividint-ho en dos, s’obre un camí de l’entrada al fons, perpendicular al carrer del Mas Adei. El ferm és de formigó perquè fa anys s’hi van posar les bases per a un futur carrer. Perquè, segons projectes anteriors, aquí ha d’anar un vial que uneixi Mas Adei amb el parc de Vallparadís, assegura el veïnat i indiquen plans urbanístics.
Finca municipal al 42 del carrer del Mas Adei / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Fa més de 15 anys es va construir un equipament escolar a la plaça de Marta Mata, en el mateix àmbit, a la Casa Germain. I en el 2012 ja existia un projecte de concurs per a 19 habitatges a la Casa Germain. Però la finca, ja municipal, seguia sense ús. El consistori l’ha anat mantenint de manera regular, sobretot tallant els matolls abans de Sant Joan, després de queixes veïnals quan en anys anteriors la descurança s’apoderava del terreny. “Hem arribat a demanar que es condicionés el solar com a aparcament provisional fins que es dugués a terme el projecte”, va apuntar ahir un veí del carrer.
Ara s’ha anunciat el nou projecte, sembla que ja, sí, definitiu. S’ha obert el procediment de concurs, al qual només poden optar cooperatives, segons l’Ajuntament. Allà s’aixecaran 19 habitatges. El veïnat es mostra escèptic: “Fa tants anys que es diu això!”.
Com es farà?
L’Estat hi aportarà diners (7,4 milions d’euros a Terrassa), però els 277 habitatges públics planejats a Terrassa es faran en règim de col·laboració públic-privada amb concessió de dret de superfície de sòl públic. Els promotors privats es fan càrrec de la major part de la despesa. És un contracte a llarg termini, a 75 anys.
Els promotors privats no poden vendre els pisos, que han de llogar a preu taxat. El benefici empresarial s’obté amb el cobrament de lloguers. Les administracions públiques donen sortida a terrenys “aturats” i no assumeixen les despeses de la construcció. Passat el temps estipulat, els immobles reverteixen a l’administració.
