La sala d’actes de l’Eseiaat -UPC, a imatge d’aquelles habitacions tapiades per amagar perseguits durant la Guerra Civil, també guarda un secret. No és un secret inconfessable, a l’inrevés, és molt confessable i, potser, més d’una confessió s’hi devia fer allà en els dies grisos de la postguerra.
Una capella, que es manté gairebé en perfecte estat de revista, es pot descobrir darrere de les cortines d’aquesta sala d’actes que acull reunions, presentacions, rodes de premsa i altres activitats. Però, a la dècada dels 40, que sembla que és quan es va crear, també podia ser un espai per a la missa, les oracions i altres rituals de la litúrgia catòlica.
/ Lluís Clotet
Com s’explica textualment en el llibre del centenari de l’Escola Industrial, amb Lourdes Plans autora i coordinadora, i amb la participació d’altres, des de 1948, aquest centre “tenia llicència canònica i al seu oratori podia celebrar-s’hi Santa Misa i distribuir la Sagrada Comunió, per mitjà de qualsevol Sacerdot del Clericat secular, conforme disposaven els cànons”. Un peu de foto de la capella, deixa patent que es desconeix qui va ser el seu autor.
Sobre l’altar
La capella mostra un Sant Crist sobre l’altar i està flanquejat per dues portes, amb pintures de sants. A una posa “S. Antonius Mª Claret”, i de l’autor es diu que és Carles Company (FECIT). L’altra correspon a “S. Joseph Opifex” i l’autor va ser Jordi Serra (MCMLIX). Segons sembla, eren alumnes de l’escola d’Arts i Oficis.
L’any 2002, un dels conserges de la casa, Xavi Soto, va trobar en aquesta capella dues llaunes amb un contingut més que valuós. Les llaunes contenien pel·lícules amb les primeres imatges que es recorden, sobre l’Escola Industrial. Un tresor incalculable rescatat.
