La Festa Major es pot viure i, al cap i a la fi, es viu des de diverses intensitats i prismes. Hi ha molts terrassencs que la viuen, a més, des de punts de vista diferents, formant part d’unes quantes entitats de la cultura popular i, a la vegada, gaudint com a espectadors d’altres actes o activitats. Són persones molt involucrades en tots els sentits que esperen aquests dies amb molta impaciència, per poder gaudir de tot allò que els hi sigui possible i que entri dins de la bogeria d’horaris que han de complir amb exactitud. Castellers que a més ballen, sardanistes que també tiren trets amb els Bandolers, integrants de grups de foc que, a més, es posen la faixa per ajudar a edificar castells i moltes altres combinacions entre alguns personatges de la ciutat que aprofiten cada un dels segons des de l’encesa del ciri fins al rom cremat i les havaneres. Com és lògic, tot i que la balança s’inclina cap a tots els aspectes positius d’aquesta macro celebració local, també hi ha paraules per a la reclamació o per la demanda de canvis o coses que es troben a faltar. Per exemple, els protocols de Festa Major, que ja tenen els seus anys i que alguns són defensors de posar fil a l’agulla i modernitzar la litúrgia. Altres reclamen més atenció a les activitats de la cultura popular, més informació o que alguns dels actes que poden atraure a més gent, no es trepitgin.
Nuri Escudé, les sardanes o la vida
“Hi ha molta diversitat. Es fan tants actes, que no dones l’abast”
Aquest any, l’entitat que presideix, la colla sardanista Agrupació Folklòrica Amunt i Crits, ha tingut el plaer de ser una de les que han portat el penó, juntament amb la Cobla La Principal de Terrassa i l’Agrupació Sardanista ASERT. “Ha sigut un goig i un honor”, expressa. També forma part dels Bandolers de Terrassa, que amb els seus trets avisen que comencen coses, amb el perill que algú acabi demanant “la borsa o la vida”. “És la meva ciutat i gaudeixo de tot el que es fa”, assenyala. Creu que la Festa Major de Terrassa “està molt bé” i elogia que “hi ha molta diversitat i dura molts dies. Es fan tants actes que no dones l’abast”. Així mateix, els concerts d’aquesta edició els ha trobat molt encertats, sobretot perquè molts han estat d’artistes locals. “Han actuat cantants d’aquí i això demostra que no cal anar a buscar a fora si ho tenim a la ciutat”, comenta. Explica també que Amunt i Crits “és l’única entitat que participa en la Festa Major infantil”, amb tallers per als nens. És del parer que es podria millorar en un aspecte com és el de la informació. “Potser falta informació d’alguns dels actes que es fan”, diu, tot i que el programa es pot consultar de manera telemàtica. Altrament, opina que, a vegades, hi ha actes que poden interessar a un bon nombre de persones que “es trepitgen”, si bé diu que “és normal”.
Arnau Alcalà, un fotògraf sense por al foc i escalador a estones
“M’agrada coincidir amb amics d’altres colles de la cultura popular”
A més de participar en l’innovador espai La Taifa, la seva participació en la cultura popular local va des de les activitats de foc amb el Drac de Terrassa, fins a les construccions amb els Castellers. Dos mons una mica oposats, però que són els que l’atrauen en el moment de participar. Això comporta que “has de tenir moltes ganes i has d’organitzar bé, no només pels actes, sinó pel vestuari”. D’aquests dies de festa, li agrada principalment, “coincidir amb amics d’altres colles” de la cultura popular. És molt fan de “l’ambient que es crea i que a tots ens agrada compartir”. Proclama, però, que, a altres poblacions, la cultura popular i els actes principals “són un plat més fort” que no pas aquí. Afegeix que “allà a ningú li passa pel cap no anar” a aquests actes. “A Terrassa, la gent va més a concerts i a vegades sembla que hi hagi actes que contraprogramen” a altres activitats. Reclama que vagi més gent a les actuacions dels grups de cultura popular.
Adrià Mas, grimpador, cuidador d’aus i ballarí
“Els protagonistes no són els polítics, qui participa és el poble”
La Festa Major comença una setmana abans, assegura, amb nits d’assajos. Surt de casa ben preparat, amb tots els vestits que s’ha de posar. “Aquests canvis de camises els gaudeixo i m’agrada molt estar a diferents llocs a la Festa Major, que considero que s’ha de viure des de la cultura popular. La resta són tot extres i s’ha de participar activament i s’ha de ser protagonista”. Forma part de Minyons, de l’Àliga de Terrassa i de l’Esbart Egarenc, si bé anteriorment també havia format part dels Bastoners i va estar implicat amb els Diables. “M’agrada que cadascú que la viu de forma diferent i que hi ha actes simultanis, això per mi està molt bé”, diu. Creu que era necessari l’espai La Taifa i subratlla que “els regidors tenen un paper important, però els protagonistes no són els polítics, qui participa és el poble i ells estan de convidats. Li agradaria que hi hagués autobusos per poder anar als actes de Vallparadís i que s’instaurés una samarreta i que tothom la portés.
Marc Galí, experiència vetllant pel bon temps
“Els concerts han estat molt encertats, de diversos estils i per a tots els gustos”
A més de ser l’encarregat de l’encesa del ciri, que procura allunyar la pluja dels dies de Festa Major, també forma part de Bastoners, l’Àliga de Terrassa, el Ball de Serrallonga i Treure Ball. “Són molts canvis de roba, però es porta bé i vas gaudint del que pots i intentant combinar-ho tot”, assenyala. La Festa Major d’enguany li ha agradat molt. “En els llocs on he participat directament, m’he trobat espais molt oberts, que sempre és millor que no estar tots estrets”, diu. Elogia els concerts que s’han triat, que troba “molt encertats”, ja que “hi ha hagut variació d’estils i categories, per a tots els gustos”, declara. Afegeix que s’ha pogut fer allò que toca a una festa major, “amb els carrers ocupats de manera pacífica i la gent amb ganes de passar-ho bé”. També es mostra satisfet perquè “els bars estaven plens i els cambrers molt simpàtics”. Sobre si hi ha aspectes a millorar, afirma que “està clar que hi ha detalls que s’han de polir”, si bé admet que hi ha tants actes durant aquests dies, que “no ho pots veure tot”. És del parer que es podria millorar en l’aspecte dels protocols establerts per la Festa Major. “Es podrien revisar”, aporta.
Jaume Maeso, bon minyó, dansaire convençut i creador d’espais crítics
“S’han de reformular els protocols i que sigui més atractiva”
Viu la Festa Major amb una intensitat fora de mida, però s’ho passa d’allò més bé. Actua amb Minyons, entitat que presideix, també ho fa amb l’Esbart Egarenc i enguany ha sigut dels organitzadors de l’espai La Taifa, una estrena amb bastant seguiment. A més, com a participant, també se’l pot veure en diversos actes. “Has de tenir molt clar què vols fer o què no vols fer”, per poder participar en les activitats que venen més de gust. “T’has de fer una planificació” i assegura que, pel fet de ser de diverses entitats, “el més complicat és la logística de canviar-te de roba”. Afortunadament, explica que entre la seva mare, l’Anna Simó i els de l’Esbart Egarenc, sempre acaba arribant a bon port i vestit com cal. Reconeix que “sempre he sigut molt crític, però m’ho passo molt bé” i està especialment satisfet de la Festa Major d’enguany amb l’aparició de l’espai La Taifa, auspiciat per La Xemeneia, una altra entitat en la qual participa activament. “Volíem un punt de trobada més tranquil i més popular i no tot amb espais massificats”, comenta. Diu que “era una mancança i feia anys que hi anàvem al darrere i va anar molt bé i estem molt contents”. Objectiu aconseguit, doncs. Des de sempre, ha parlat obertament de què considera que manca a la Festa Major de la ciutat. Té més que clar que faltarien alguns canvis, concretament en hàbits establerts en la seva litúrgia. “Cal reformular els protocols de Festa Major, són de fa molts anys i han aparegut noves figures i més coses” que demanen aquests canvis, apunta. Advoca per “fer coses amables per a la ciutat i obrir-nos als barris més i fer-la més atractiva”.
