La desaparició de comerços emblemàtics per jubilació comença a ser un clàssic als eixos comercials de les ciutats. El fenomen pot condicionar la imatge d’un sector que afronta reptes com les compres en línia i els preus dels lloguers, on hi ha empresaris han sabut agafar el relleu de negocis històrics i altres que han fet l’aposta de l’especialització i avui lideren establiments d’èxit.
Des d’aquest dimarts, David Garcia Montagut és la nova generació al capdavant de la botiga de cortines i tendals de Terrassa Delola. En un moment marcat pel tancament de negocis històrics, aquest empresari ha agafat les regnes d’un negoci familiar de 1999 que, d’altra manera, hauria abaixat la persiana.
“Tinc una empresa de climatització i tocava també el tema de les cortines -explica-. Ara, amb Delola guanyo recursos, personal professional i especialització. Les expectatives són de créixer un 50% en dos anys”.
Josep Maria Brugueras i Dolors Freixa, amb David Garcia. L’ahir i l’avui de cortines i tendals Delola / alberto tallón
A través del programa Reempresa que impulsen la patronal Cecot i la fundació Autoocupació, en David i la parella propietària de Delola, Maria Dolors Freixa i Josep Maria Brugueras, han negociat un traspàs “positiu per a tots. Per a mi, en fer-me càrrec d’un negoci emblemàtic”, diu David. “Per nosaltres -afegeix Josep Maria Brugueras-, és com si ens hagués salvat un fill. Ens ha costat 40 anys arribat fins aquí i ara, hem pogut evitar la manca de continuïtat amb una nova generació”.
El cas de la família Brugueras Freixa i del David és el paradigma de com la rotació en les botigues, que sovinteja als eixos comercials de les ciutats, pot ser una oportunitat d’èxit.
A Terrassa, com a la majoria dels municipis grans i mitjans, la manca de relleu generacional és un hàndicap per a la continuïtat de molts negocis, que afronten simultàniament la competència de les compres en línia i el repte de l’alt preu dels lloguers.
La situació no és nova. S’arrossega des de fa anys i s’ha accentuat després de la pandèmia. Però alguns indicadors mostren que Terrassa continua sent una plaça atractiva pel comerç. Un exemple paradigmàtic és el de la cadena de perfumeries Druni. Fa un any que paga el lloguer de l’antic local de la cadena H&M al carrer Major, on recentment ha començat obres amb la idea d’obrir abans de Nadal. Només una empresa solvent, i convençuda d’obrir a Terrassa, hauria suportat una despesa com aquesta.
Des de TerrassaCentre confien que “el tancament de comerços històrics i emblemàtics no sigui una cadena”. Anna Roque, gerent de l’entitat, admet que el fenomen pot generar una imatge que “no es correspon a una realitat exclusiva de Terrassa. L’Observatori de Centres Urbans recull que aquesta és una tendència a moltes ciutats, on les botigues de serveis augmenten i les d’equipament de la persona disminueixen”.
La rotació comercial als eixos conviu amb negocis d’èxit. Aquesta és ja és la tònica a la ciutat de Terrassa , on al centre històric dos dels tres sectors d’activitat -serveis, comerç i restauració-, viuen un bon moment postpandèmia. És el cas dels bars i restaurants i dels negocis d’estètica o ungles.
Per ser més competitius
Algunes decisions que poden millorar la projecció dels establiments
1. Omnicanal. Ja no és suficient esperar que els clients entrin per la porta. Tenir un catàleg de productes i informar els clients de les ofertes o les novetats a través del web de la botiga, per Instagram o, molt millor, per whatsapp, permet fidelitzar. Això sí, calen hores de dedicació o externalitzar el servei, que pot ser compartit.
2. Geolocalitzar-se. Sembla bàsic, però molts establiments no tenen l’adressa o, molt important, el telèfon o els horaris actualitzats. Google Maps és una eina habitual de recerca per als clients i ser-hi és fàcil i gratuït.
3. Identificar el client. Tenir clar quin és el perfil del comprador potencial ajuda a ajustar el producte i els esforços comercials. Cal triar les eines adequades. Si el públic diana de l’establiment és jove, per exemple, es poden fer directes a Instagram i a Tic-Toc. Com a més llocs i s’hi sigui, a més públic s’arriba.
4. Especialitzar-se. La qualitat i l’exclusivitat del producte o del servei permeten guanyar quota de mercat.
Dos exemples d’èxit i netament locals
Hi ha molts casos a la ciutat i aquests dos exemplifiquen, a sectors ben sensibles, com és possible ser forts i competitius
Miquel Zaguirre,
PASTISSERIES ZAGUIRRE
“Has de mimar el producte i tenir el client informat”
“Tenim una cosa clara, el producte artesà es valora”. Miquel Zaguirre, propietari de dues pastisseries a la rambla de Francesc Macià i a l’avinguda de l’Abat Marcet, explica que el de forner és un ofici “molt sacrificat” i, perquè funcioni el negoci, “has de mimar el producte i comunicar, informar el client”. Les pastisseries Zaguirre són exemple d’establiment al qual el comprador es desplaça expressament. “Com ho fem?, doncs tenint les botigues al dia, actualitzant el producte cada temporada, amb novetats que no fa la indústria, i tocant-ho tot: torrons, pastissos, bombons, xocolata i pa”. Zaguirre insisteix en la importància de “mimar la gent i informar-la. Tinc de referència un forn a França on van penjar una pissarra explicant que a l’obrador treballaven cada nit 8 persones. És a dir, vuit famílies vivint del negoci i res de pa congelat. Qualitat i compromís social”.
Sergio Rodríguez,
POSITIVO MAN
“La fórmula, especialització i experiència de compra”
Donar-li la volta al negoci i fer-ho de forma professional. És el que van fer els germans Sergio i Ismael Rodríguez, que l’any 2016 van agafar les tres botigues de roba femenina dels pares i van llençar , amb un soci, la cadena de botigues multimarca Positivo i la marca Positivo Man. Set anys després, tenen 10 establiments a Catalunya i 3 més en projecte. “La formula -explica Sergio Rodríguez– és l’especialització i fer de la compra una experiència, enfront de la compra freda a internet o les grans cadenes”. A les botigues Positivo Man passen coses: tasts de cerveses, DJ dos cops al mes, concerts en directe i espectacles de màgia. “Volíem que la gent s’identifiques amb la marca”, que ja és un 25% de les vendes. En Sergio ho té clar: “Si no ens haguéssim mogut, les tres botigues dels pares no haurien sobreviscut”. haurien sobreviscut”.
Els històrics que tanquen
Gusi
Des de 1927 L’emblemàtica botiga de papereria, festa, disfresses i hostaleria abaixarà la persiana el 31 de juliol per dos factors: l’impacte de la pandèmia en l’activitat i la facturació i “la pèrdua d’energia a causa de l’envelliment”, explica la família Gusi, propietària de la tenda ubicada al número 73 del carrer del Vall. Gusi va ser fundat per Rafael Gusi Roig l’any 1927 amb l’objectiu de proveir de paper la creixent indústria tèxtil del moment.
Casa Farràs
Des de 1916 El mític trompetista Josep Maria Farràs, propietari de la històrica botiga del carrer de Gavatxons, la tancarà al setembre. El motiu, el canvi en les pautes de consum. “Avui en dia, aquest tipus d’instruments musicals es comprem majoritàriament per internet”, reconeix el músic. Aquests dies, a Casa Farràs ha començat la liquidació d’estocs, a preus rebaixats, que s’allargarà tot el juliol. Després de les vacances d’agost, tancarà portes.
Fleca Torres
Des de 1917 La cadena de forns Fleca Torres va tancar l’últim dia de juny les quatre botigues que tenia a Terrassa als carrers de la Font Vella, Bartrina, Ample, i del Nord. En aquest cas, el besavi de la família Torres va iniciar una saga de forners el 1917 i, un segle més tard, la quarta generació ha decidit emprendre un nou horitzó professional i vital. Els detonants, la pandèmia i la venda de pa a preus baixos a botigues que no són fleques.
