La majoria de joves que s’apinyaven dissabte a la nit davant l’escenari del Parc dels Catalans no havien nascut quan la madrilenya Mai Meneses (45 anys, però molt en forma) va llançar el seu primer disc l’any 2005, mesos després de ser la primera expulsada de l’edició d’aquell any d'”Operación Triunfo”. Però se sabien les lletres i ballaven entregats davant del pop-rock de Nena Daconte, que havia actuat la nit abans a Alcalá la Real.
Amb puntualitat britànica i acompanyada per baix, guitarra i bateria, la cantant va aparèixer a l’escenari i va etzibar “Me iré“, un dels temes del seu darrer treball, “Casi perfecto“, que va veure la llum el passat mes de març. Després d’uns anys allunyada dels escenaris, Mai Meneses està de tornada amb un disc que va repassar abastament a l’abric de la nit terrassenca. Va anar desgranant temes com “Mi yo“, “Detrás de una luz”, “Tu canción” i “Casi perfecto“, temes que va barrejar amb d’altres de treballs precedents. Va deixar pel final l’himne pel qual la majoria la coneix, el “Tenía tanto que darte” que estava inclòs en el seu treball “Retales de Carnaval”. Va ser un gran final de festa, amb tot el públic cantant la lletra davant del somriure còmplice de l’artista.
Una veu rockera que acarona
Amb la seva característica veu melosa i la seva actitud rockera a voltes i un posat de cantautor d’altres, la cantant va posar-se a la butxaca un públic intergeneracional amb temes clàssics com “Idiota” o “Marta“, la cançó que li va escriure a aquella noia “que vivia la vida de manera molt intensa, però potser massa ràpida”. És aquest darrer disc un treball més madur que els primers, però igualment fresc i espontani, amb una sonoritat que recorda el pop-rock dels anys 90, cantat amb veu dolça i guitarra plàcida. Abans dels visos, va mostrar el seu rostre més desafiant amb “Disparé“.
Va començar els visos amb un dels seus “hits” més recordats, “En qué estrella estará“. Després de disset cançons i 75 minuts d’espectacle, Nena Daconte es va acomiadar de Terrassa deixant una important empremta als cors dels terrassencs i les terrassenques. Va cantar a l’amor, al desamor, a la soledat, al pas del temps i va interpel·lar també a aquella espècie de desengany que els anys et van posant damunt les espatlles amb el pas dels anys i les històries. Malgrat tot, Mai Meneses segueix en forma i té encara molt per donar.
