Aquest dissabte molts terrassencs han vist bandolers del segle XVII i cavallers del XII, barrejats, al Castell Cartoixa de Vallparadís, a Terrassa.
Bé, tampoc importa gaire que un dels actors improvisats, un papà, s’hagi equivocat en presentar-se, abillat de bandoler amb dosi de tipisme, i hagi dit “soc manyà” en lloc de soc “nyerro”, en al·lusió a un dels dos bàndols d’assaltadors que en aquestes contrades dirimien les seves diferències a sang i foc en el segle XVII. Aquest “nyerro” ha participat en una activitat nova (i nombrosa) de la Festa Major 2023 de Terrassa: una visita teatralitzada al Castell Cartoixa de Vallparadís per a repassar així, amb abillaments, la història d’aquesta joia medieval.
La cita amb el temps, concebuda com una visita guiada (i teatralitzada) per a tota la família però inclosa en la Festa Major Infantil, ha estat aquest migdia de dissabte, però es repetirà aquest mateix dissabte a les 18 hores i aquest diumenge (12 i 18 hores) i afegeix un extra a les visites guiades al patrimoni programades per a aquesta edició de la festa.
Però som-hi. Els visitants esperaven l’inici de l’activitat i després d’una breu introducció de la guia Mia Pérez s’ha obert un compàs d’espera, i res passava durant uns segon, excepte l’arribada d’una dona amb carro que, segons ella, venia a muntar una exposició i esperava “la guia”, que potser “s’havia quedat embussada en alguna cercavila”. Bé, si tenien pressa, ella mateixa podia anar avançant el tema.
Tots han assentit i Anna Maria Rodríguez, que així es diu la guia que no era guia però que sí que ho era i ho ha estat, ha començat a desplegar la seva classe resumint d’història de la Quadra de Vallparadís des del segle XII fins ara.
Anna Maria Rodríguez durant una de les explicacions / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un pare amb la seva filla en braços s’acostava a una espitllera ocupada per un colom que alçava el vol espantat. L’Anna Maria preguntava qui volia fer de Berenguer de Terrassa per transportar-nos a tots al segle XII amb barret i capa. Tu? I un nen s’ofereix, i amb els complements de vestimenta presenta el seu personatge. I es presenta qui fa de pagesa, que viu a la vora del molí, que ja no hi és però hi era. Li ha explicat l’Anna Maria a una mare interessada per la història d’aquell molí.
“Qui fa de Blanca de Centelles?”. Un parell de nens aixequen les mans. Tu ja ets la Blanca, senyora poderosa del segle XIV, propietària de tot això, dama devota, l’última descendent dels Terrassa que acaba fent donació del castell als cartoixans. A veure, qui fa de Ramon de Bosch, monjo cartoixà, amb el seu escapulari i tot? Tu, bé. El nen no parla gaire, però és que els monjos que es van fer amb el castell per donació de Blanca de Centelles feien vot de silenci.
L’escena de la donació l’han resolt més o menys bé els implicats, tot i que a la Blanca en l’últim moment li ha costat fer el pas de desprendre’s del monument. Al final ha llegit en la xuleta que havia de fer-ho. El monjo somreia, tot i que ha de saber que haurà de fer-hi reformes.
Sentinelles al torrent
I tots a dalt, a escenificar què passava per aquí en l’edat moderna, amb sentinelles al torrent vigilant per si apareixien bandolers del Rocaguinarda, rival dels “nyerros” protegits pel marquès de Sentmenat, senyor de la Quadra de Vallparadís.
Aquest dissabte a la tarda i aquest diumenge, les partides de bandolers es tornaran a barrejar amb cavallers i senyores temoroses de Déu a “Històries de Castell”.
