La inspiració prové d’un somni que el mateix Gavino va tenir ara fa uns cinc o sis anys. Un jove arqueòleg, acabat de sortir de la facultat, s’adona que darrere d’una paret de l’església de Sant Miquel s’hi amaguen (o estan tancats) dos iaios.
Creuen (o els han fet creure) que el règim de Mussolini encara governa i que Itàlia és una monarquia. I és què, enganyats, han estat tancats tot aquell temps pensant que res no havia canviat.
Però tot havia quedat trasbalsat el juny de 1943 des que les forces aèries britàniques van bombardejar (pel front dels aliats), la Itàlia mussoliniana. Concretament, la ciutat de l’Alguer, una petita urb de 46.000 habitants al nord-oest l’illa de Sardenya.
I en aquella església algueresa de Sant Miquel, el temps va quedar –aparentment– congelat. I si Mussolini hagués guanyat la guerra? Però no és una hipòtesi pels dos iaios, sinó una ucronia que per ells és ben real. I és que des de la ceguesa forçada, des d’haver de creure una realitat que no veus, les paraules s’alcen com la veritat.
L’alguerés Gavino Balata i Regan / NEBRIDI ARÓZTEGUI
I fins aquí, per no fer “spoilers”. Aquest és l’arc narratiu de “Soldats abandonats”, amb el qual Gavino Balata i Regan va guanyar ahir el premi Ferran Canyameres de novel·la, que atorga Òmnium Terrassa. De fet, ahir arribava a la seva 32a edició, que el converteix en el guardó degà dels concursos literaris en llengua catalana dedicats al gènere negre.
Tant és així que la festa d’entrega de premis, ahir al Teatre Principal, es coneix com a la Nit del Misteri. I ahir va tenir per protagonista un ciutadà amb passaport italià, però de parla catalana. I és que l’Alguer és part del domini lingüístic, tot i que poc se’n referencia, quan en ambients lingüístics es fa referència als Països Catalana.
L’Alguer en català
“Ara mateix el parla aproximadament un 25% de la població, mentre que el 75% xerra en italià”, explica Balata i Regan. “En canvi, l’any 1943, quan passa la novel·la; els usos lingüístics eren a l’inrevés i la major part era catalanoparlant”, afegeix. “De fet, la llengua està en perill; molt més que a Catalunya”, lamenta.
No és que ell sigui exactament d’una família catalanista històrica. “Soc bilingüe de naixement, però entre italià i anglès; perquè la meva mare és escocesa, de Glasgow”, explica.
Però a la botiga familiar entraven molts clients parlant en català (també conegut com a alguerès, en referència a la flexió dialectal). “Realment no soc escriptor, no tenia expectatives literàries. Però soc un activista per la llengua, i per això el vaig escriure en alguerès”, explica Gavino.
“Soldats abandonats” serà ara publicat per Pagès editors, així que serà una ocasió esplèndida per conèixer geosinònims escrits com pomata (tomàquet), minyó (nen), poma de terra (patata). En la forma oral, també trobem variants com suitat (ciutat) i probe (poble).
Relats curts
A més, el premi Ferran Canyameres de narracions curtes, en la seva 35a edició, guardona Jordi Ortiz Casas (Barcelona), pel relat “Un préstec, dos préstecs, tres préstecs”.
“Un empresari es veu obligat a demanar un préstec, però fora del circuit convencional. I després un altre…”, explica el mateix Ortiz Casas, sobre el desenvolupament del seu relat. L’escriptor barceloní és un bon coneixedor dels premis, ja que l’any 2020 també es va alçar com a guanyador en la mateixa categoria. “Però era un estil diferent, els relats surten com surten”, matisa. El que sí que té clar és que el gènere negre (o d’intriga) li va bé. “Els concursos temàtics tenen certa gràcia, perquè acoten molt el camp”, enraona.
La gala Nit del Misteri, al Teatre Principal / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Per una altra banda, el terrassenc Jordi Torrents Reynés va guanyar ahir el III premi de teatre Àngels Poch, per l’obra “Prefereixo que m’ho expliquis”, que serà editada amb el patrocini de la família Poch.
A més, des de l’any 2017 que també s’entrega el premi a la dissenyadora que il·lustra la portada d’un llibre molt especial: el que recull les obres premiades durant la Nit del Misteri. Enguany ha recaigut en la persona de Marta Rodríguez Palau.
Poesia cívica i relats escolars
Apartat del gènere policíac, durant la Nit del Misteri també s’entrega (des de l’any 2003) el premi de poesia Enric Gall, que promou l’exaltació dels valors ciutadans com el civisme, la convivència i els bons costums. En la seva 19a edició, l’ha guanyat José Luis García Herrera d’Abrera, amb el poemari “La llum d’una veu interior”.
També es van lliurar dos guardons adreçats als escolars: el Premi Maria Rovira –29a edició– i el Premi M. Montserrat Oller –22a edició–, dirigit als alumnes d’ensenyament secundari i postobligatori, i als de cicle superior de Primària, respectivament.
