Tot i que ho sembla, els exemplars de “platanus acerifolia”, més de 2.000 a Terrassa, no estan malalts. Després de suportar la sequera, han crescut de manera ràpida amb les pluges i amplien el seu diàmetre. I es desprenen massivament de l’escorça.
“Mira com s’ha quedat aquest”, comenta una dona a la seva parella al carrer de la Igualtat. “Aquest” és un arbre que mostra el seu tronc llis, d’un groc lívid, i la parella assenyala el terra, encatifat de restes vegetals. És la “roba” ajustada d’aquest plàtan, un dels centenars d’exemplars de Terrassa que en les darreres setmanes s’han desprès de la seva fina escorça en un procés natural que enguany s’ha manifestat, però, amb una intensitat desacostumada: molt canvi de pell en poc temps. El motiu que s’imposa com a més probable: els arbres, assedegats per la sequera, han experimentat un creixement ràpid i inusual amb les pluges primaverals. El tronc augmenta i l’escorça existent ja sobra.
Una altra imatge, aquest cop a la rambla d’Ègara. Uns parroquians asseguts a una taula de terrassa se sobresalten en notar als seus caps el lleu impacte que, per sort, ha estat provocat per un tros de fina escorça. Però cauen més. L’avinguda de Béjar n’està plena. Al parc de Vallparadís també passa, però amb menys intensitat per les condicions ambientals diferents. La nuesa d’acció abrupta dels plàtans és motiu de conversa no sols entre els veïns, sinó també en els fòrums tècnics d’especialistes. “Tots en parlem”, diu Jordi Chueca, cap de servei de l’àrea d’Espais Verds i Biodiversitat de l’Ajuntament de Terrassa.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Perquè els plàtans d’ombra (“platanus acerifolia”, de la família “platanaceae”), arbre caducifoli de gran port, espècie comuna al nostre país i en tot l’hemisferi nord, expulsa la seva escorça cada any, si més no, amb poques variacions per poder créixer i guanyar diàmetre. “Però el fenomen d’aquest 2023 no l’havíem vist mai”, afegeix Chueca. Ha estat un fenomen massiu, integral, amb pocs precedents. Les primeres notícies van arribar a aquest servei municipal fa unes tres setmanes. No hi ha com que un esdeveniment, encara que sigui vegetal, succeeixi (també) a la Plaça Vella perquè l’ona expansiva sigui ràpida i precisa. Gairebé tots els plàtans de Terrassa s’alliberen en pocs dies, amb maniobres fins i tot cruixents, de les seves escorces ja prescindibles. Als operaris d’Eco-Equip pràcticament no els dona temps a recollir-les.
Coses de la naturalesa
Amb la sequera, l’any passat els plàtans van retenir el seu creixement. Coses de la naturalesa per a l’estalvi i la reconcentració. Als nuclis urbans, els arbres no tenen sòls profunds i les arrels no poden aconseguir aigua a grans fondàries. El 2023 ha portat pluges, encara que menys de les necessàries, i l’epíleg de xàfecs del juny ha fet la resta perquè els arbres, gairebé de sobte, arrenquessin a créixer, esperonats per l’aliment nou. I les vestimentes s’han quedat petites.
“Han crescut més ràpid i, per tant, l’escorça ha caigut també més ràpid”, resumeixen Jordi Chueca i Alfredo Almanza, biòleg i responsable d’Arbrat Viari del servei municipal. La possibilitat de la influència d’un altre factor, el d’una plaga que hagi coadjuvat a l’esdeveniment, sembla descartada. Almenys, segons els experts, no hi ha proves d’això. La cridanera caiguda de l’escorça en aquesta espècie pot estar relacionada també amb el gruix mínim d’aquesta cobertura.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’experiència d’enguany és sobtada, però aquesta singular exfoliació no implica un perjudici per als arbres. Els plàtans no es queden pelats i, per tant, indefensos davant determinades malalties. Aquests arbres són espècies d’escorça escatosa i, quan es desenvolupen, formen una nova escorça del “cámbium” (teixit vegetal situat entre el tronc i l’escorça) cap a fora. Les capes més externes, formades quan l’arbre era petit, s’esquerden i es van desprenent. El tronc “pelat” que veiem no és la fusta pura, sinó una capa d’escorça nounada. Els arbres no estan malalts. A l’inrevés.
El despreniment accelerat de l’escorça que veiem a Terrassa aquestes setmanes es veu per tot arreu. A la resta de Catalunya, a Mallorca, a Saragossa, a Madrid. Cauen trossos de fins i tot mig metre. En el nucli urbà de Terrassa hi ha uns 2.240 plàtans, el 14% dels 16.000 arbres “de vorera” plantats a la ciutat, sense comptar els existents a parcs com el de Vallparadís.
Molt utilitzat
El plàtan és un dels arbres més plantats en la via pública en moltes parts del món. És el més utilitzat en l’hemisferi nord, entre altres raons perquè, encara que molts pensin el contrari, ja que s’associa el seu nom a zones més exòtiques, ja es pot considerar autòcton; s’ha adaptat bé (almenys fins ara) a les característiques del nostre clima i els nostres diversos tipus de sòl, com subratlla l’àrea municipal de Manteniment Urbà i Parcs i Jardins de Terrassa. A més, creix relativament ràpid i és longeu. A Aranjuez hi ha exemplars plantats en el segle XVIII. Una altra raó per al seu ús estès: dona molta ombra. I aixopluc en dies de pluja no abundant.
L’Ajuntament de Terrassa segueix plantant exemplars d’aquesta espècie, però amb menys freqüència que fa unes dècades. El motiu: “Apostem per la biodiversitat i no és bo disposar de molts exemplars d’una mateixa espècie”, assenyala Chueca. Cal lluitar, entre altres perills, contra els fongs específics de determinades espècies. En molts casos el lloc dels “platanus acerifolia” que són substituïts és ocupat per exemplars d’altres espècies.
