La soledat no volguda és una realitat que impacta en població gran, però sobretot entre els joves, que afecta la salut de manera tan negativa “com el consum de dos paquets diaris de tabac”, i que té uns costos socials i sanitaris de 14.000 milions d’euros anuals a Espanya, l’equivalent a l’1,17% del PIB. Abordar-la, impulsar projectes innovadors que millorin la vida de les persones soles, és l’objectiu de la primera crida que impulsa el Hub d’Innovació Social i Sanitari (HiSS), presentat aquest dimarts a Terrassa.
El conseller de Salut, Manel Balcells, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha llençat aquest nou instrument públic del sistema català de salut i de la xarxa pública de serveis socials. Un “hub” impulsat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST), amb la col·laboració del laboratori Leitat, que avança amb la direcció executiva de la doctora del CST Sió Heredia.
Sió Heredia, doctora del CST i directora executiva de l’HiSS /Nebridi Aróztegui
El HiSS impulsa una primera crida centrada en l’abordatge de la soledat no volguda i convoca a les entitats i institucions, públiques i privades, a presentar projectes d’innovació aplicada, inspirats en l’atenció integrada social i sanitària, que tinguin un important impacte social i la capacitat de ser replicats en el sistema públic.
Aquesta primera crida o convocatòria s’ha llençat aquest dimarts a Terrassa, a l’Hospital de Sant Llàtzer, en un acte formal al qual ha assistit l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. El HiSS, ha recordat el conseller Balcells, té com a referent la iniciativa de conjunta del CST i de l’Ajuntament de Terrassa, amb Leitat, d’impulsar a la ciutat “la innovació en el camp de la salut, creant el líving Lab en salut de Terrassa”. Aquella iniciativa ha estat la llavor del HiSS, un “hub” amb vocació de país.
El nou “hub” és “un espai on els projectes del sistema sanitari i social es fan, es proven i es fan créixer”, ha dit el conseller Balcells, implicat personalment des de l’inici en l’impuls del nou laboratori. Un projecte que en el futur, ha anuniat, “ha d’evolucionar capa la creació de l’Agència d’Integració Social i Sanitària de Catalunya”.
Un repte social i sanitari
El HiSS ha triat la soledat no desitjada per impulsar la seva primera crida als projectes pel seu impacte social.
“És un problema sistèmic”, ha comentat el conseller Campuzano. “Un repte que interpel·la al conjunt de la societat. És un fenomen que s’estén entre els nostres joves i que ha emergit en l’àmbit de la pandèmia”.
La dificultat per relacionar-se i la manca de suport familiar i social són les causes més freqüents de soledat / Nebridi Aróztegui
Per al conseller, dues febleses de la societat actual fomenten aquesta soledat no volguda: “L’afebliment de la institució familiar i la manca de vincles comunitaris”, dues realitats que caldrà revertir en el futur.
Campuzano ha recordat que la soledat no volguda té un impacte econòmic en costos sanitaris i en pèrdues de productivitat, és un repte de social i de salut “que no contempla l’estat del benestar”.
El HiSS i els seus projectes han de contribuir a Catalunya en el desplegament d’un model integrat d’atenció social i sanitària, han dit els consellers de Salut i de Drets Socials. Un repte que el país afronta en un context “de necessitats infinites i recursos limitats”, ha recordat Carles Campuzano, per a qui el país necessitarà “innovar i per innovar necessitarem més recursos fiscals”.
Sis setmanes
Amb la presentació ahir a Terrassa del Hub d’Innovació Social i Sanitària de Catalunya s’activava la primera crida a les entitats socials i sanitàries, públiques i privades, a presentar els seus projectes en innovació aplicada a l’abordatge de la soledat no volguda. Tenen sis setmanes per presentar les propostes –fins al 5 d’agost–, que seran sotmeses a un procés de selecció, del que sortiran els 10 projectes millor valorats, entre altres “per tres avaluadors independents”.
Les propostes seleccionades entraran en un procés de testatge de deu mesos, on s’avaluarà la seva eficàcia i eficiència i la seva viabilitat, a banda de la capacitat de desplegament al sistema públic social i de salut. “Volem no només projectes motor o d’un impacte evident–ha explicat la doctora Heredia–. També les idees més primerenques, que no han començat”.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, amb els consellers de Dets Socials, Carles Campuzano, i de Salut, Manel Balcells, avui a l’Hospital de Sant Llàtzer / Nebridi Aróztegui
Aquest procés de laboratori rep suport econòmic dels fons europeus, que financen fins a 80.000 euros el testatge de cada projecte. La primera crida per abordar el repte de la soledat no volguda ha de permetre començar a implantar els projectes seleccionats l’any vinent. En paral·lel, “ja estem avaluant noves crides que concretarem aviat. Aquest és un programa que ha de desenvolupar-se durant anys”.
La doctora Heredia ha posat l’accent ahir en les línies estratègiques que inspiren l’abordatge de la soledat no volguda. “La visibilització del problema i la detecció precoç són claus”, ha dit. També l’empoderament de les persones soles, la superació de la bretxa digital i la recuperació de la connexió intergeneracional.
A Gran Bretanya, el problema de la soledat no desitjada és tan gran que el govern va decidir crear un ministeri específic. “Aquí no ho farem –ha afirmat Campuzano–, però fem una aposta decidida per abordar el tema amb el desplegament d’una atenció integrada social i sanitària”.
