Dos minuts abans de les cinc de la tarda. Aquest és el moment en que Terrassa ha entrat en el solstici d’estiu. Això suposa que el sol ha estat en el seu punt més alt sobre (aquesta part del) planeta Terra, de tot el 2023.
Els solsticis tenen una relació directa amb les festes pageses, com ara la revetlla de sant Joan (celebrant la collita). I evidentment, una connexió astronòmica, doncs el celé s ben diferent del que podria ser en altres estacions de l’any. Jaume Calaf, membre de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa i exprofessor d’enginyeria aeroespacial de la UPC, sosté que un dels avantatges de l’observació astronòmica a l’estiu és que no es passa fred.
Però l’inconvenient és que es fa fosc més tard i la nit és més curta. De fet, aquest dimecres el sol surt a les 6.17 hores i marxa fins a les 21.28 hores. O sigui, més de 15 hores de llum solar (que suponen fins a 6 més que el dia més llarg d’hivern). “Això implica que fins les 22 hores, com a mínim, no es pot començar amb l’observació”, sosté Calaf.
Un punt d’observació a Terrassa / DT
Un altre punt favorable a l’astronomia d’estiu és que el bon clima permet una observació més nítida del cel. O dit d’una altra manera, si hi ha núvols, no es poden veure els estels. “Val a dir que amb aquests dies que portem, de cels tapats, vés a saber què es podrà veure”, diu amb una rialla Calaf.
Constel·lacions
Dit això, què podem veure si sortim un vespre al balcó de casa nostra, a mirar el cel? A l’estiu destaquen les constel·lacions del Cigne (amb la brillant estrella Deneb), la Lira (amb l’estrella Vega, l’estrella que veiem tan sovint el el zenit les nits d’estiu), l’Àguila (amb la brillant Altair), Hèrcules (que conté el famós cúmul globular M13), L’Escorpí (amb l’estrella gegant vermella Antares, dita així perquè rivalitza amb Mart, l’Ares dels grecs), El Serpentari (també anomenat Ofiüc, en llatí Ophiuchus, el portador de la serp), gran constel·lació limitada per l’Escut, Escorpí, Sagitàrius… amb una gran quantitat de cúmuls.
Però, sobre tot, el que destaca en el cel de l’estiu és el que es coneix, precisament, com el “triangle de l’estiu”: el triangle aparent que hi ha cap el zenit format per les estrelles Vega, Deneb i Altair.
Planetes
Pel que fa als planetes més fàcilment visibles, en destaca Venus, que se seguirà veient al juny i juliol, brillantíssim una estona després de la posta del Sol, cap a l’Oest. També Mart, que durant el juny i juliol es pot veure a primeres hores de la nit cap a Leo (més o menys, cap a l’oest), però cada cop menys brillant. I Júpiter, que surt de l’horitzó abans de sortir el Sol en Àries, bastant brillant. Finalment, també es pot contemplar Saturn, que està en Aquari. Des de finals de juliol ja el podrem veure tota la nit. El dia 27 d’agost passa per l’oposició, és a dir, estarem a la mínima distància d’ell i ell estarà amb la màxima brillantor.
Contaminació lumínica nocturna al Vallès / DT
A més a més, durant els mesos d’estiu, especialment a l’agost, des d’un lloc sense contaminació lumínica, es pot veure molt bé la Via Làctia. Als voltants del centre, en les constel·lacions de Sagitari i l’Escut, hi ha una bona quantitat de nebuloses i cúmuls d’estrelles visibles amb un telescopi d’aficionat o amb uns simples prismàtics.
Llàgrimes de Sant Llorenç
Ara bé, potser l’efecte astronòmic més coneguts a nivell popular són els Perseids, la pluja de meteors, coneguda popularment a l’Agost com a Llàgrimes de Sant Llorenç. La matinada del 13 d’agost i la nit següent és quan s’espera que hi hagi el màxim dels Perseids. “A més, aquest any la Lluna Nova d’agost és el dia 16; per tant, les nits del 13 no molestarà en absolut”, enraona.
S’anomenen Perseids perquè aquesta pluja té el radiant o punt d’on sembla que surtin els meteors, està a la constel·lació de Perseu. El fenomen passa perquè durant les hores en què hi ha la pluja de meteors la Terra escombra les restes que deixa al seu pas la cua del cometa Swift-Tuttle. La velocitat relativa entre la Terra i les partícules de pols que ha deixat el cometa és d’uns 59 km/segon, per la qual cosa es cremen a les capes altes de l’atmosfera i les veiem.
