Les fogueres ja no il·luminaran la nit de Sant Joan. I és que enguany tan sols està previst que se n’encengui una, durant la revetlla que organitza La Xemeneia i Òmnium (a l’Avinguda 22 de Juliol).
Tanmateix, hi va haver un temps a Terrassa en que s’encenien desenes de fogueres la nit del 23 de juny. El desaparegut historiador Joaquim Verdaguer explicava: “Un dels costums terrassencs era pujar a Vista Alegre per contemplar l’espectacle de la ciutat en flames amb el cel rogent, com si es tractés de la Roma de Neró cremant-se”. “Però a mesura que s’anaven empedrant i asfaltant el carrers, els permisos anaven minvat”, afegia Verdaguer, en un estudi que va publicar l’any 2013.
A més a més, les fogueres estaven molt vinculades a la cultura infantil de carrer, en forma de pandilles. Era habitual que la canalla dediqués els dies previs a la recollida i amuntegament de mobles vells i fustes per cremar, en solars i descampats. Però el declivi de l’ús del carrer com espai de joc pels infants també explica l’evolució a la baixa de les fogueres.
Ni Sant Llorenç ni Can Roca
I d’aquesta manera, hem arribat a una sola foguera al 2023 (malgrat que és possible que es s’encenguin focs a espais perifèrics fora del radar de l’Ajuntament).
Segons dades facilitades per l’Ajuntament, tan sols l’any de la Covid, així com el 2014, no hi va haver oficialment cap autorització de fogueres.
Més aviat, en la darrera dècada, el nombre de fogueres es movia lleugerament per sota de la a mitja dotzena. Una de les tradicionals era la de la que organitzaven els veïns de l’Antic Poble de Sant Pere, a la plaça Rector Homs.
També els veïns de Sant Llorenç eren habituals, que encenien al carrer Castellassa; així com els veíns de Can Roca. I en els darrers anys, l’Església Evangèlica Unida també n’organitzava una.
Problemes de permisos
Ara, per contra, tan sols resta la que organitza La Xemeneia, que també critica els requisits administratius. “No posen facilitats per poder fer-les”, explica Jaume Maeso, membre de l’entitat, tot entenent perquè les entitats més petites acaben desistint. “Tant per temes de seguretat, d’assegurances, de mantenir distàncies… És difícil que un Ajuntament et doni el permís, avui en dia, ho posen molt complicat”, afegeix.
En el cas de La Xemeneia, aquesta serà la 7a revetlla que organitzen. “Recordo que la primera va ser molt difícil. Però ara pràcticament concentrem tota la festa tradicional que es fa a Terrassa”, explica. La revetlla té lloc al Pla de la Font de l’Apotecari (a l’Avinguda 22 de juliol, alçada amb Vallparadís). El perill d’incendi és molt limitat, ja que no és zona forestal i la foguera s’encén a una elevada distància mínima dels arbres. A més a més, la festa sempre s’allarga i la foguera es consumeix tota sola, no cal llençar-hi gaire aigua.
Tanmateix, aquests dies previs no es veurà com la pila de fustes es va fent gran. I és que l’Ajuntament no permet apilar els mobles fins el mateix matí (donada la proximitat d’un parc infantil). “Fem una crida a tothom que vulgui portar fustes per cremar, que les portin des de les 9 hores del matí i fins a les 20 hores”, diu Maeso.
La flama, des del Coll d’Ares
La flama del Canigó arribarà enguany amb una columna de voluntaris què parteix des del Coll d’Ares (entre Ripoll i la Catalunya Nord) fins a sant Quirze. Ja al Vallès, serà distribuïda a les ciutat de la comarca. De fet arribarà al Raval da les 18 hores, on es llegirà el missatge escrit per Lluís Puig), per boca de la seva filla Alba Puig i l’aprenent de català Samira Taktout.
Un cop acabat l’acte, la flama pujarà al Pla de la Font de l’Apotecari, en passacarrers dinamitzat per Drac Baluk Astharot. I a les 22.30 hores, aquesta serà la flama que encengui la foguera. Prèviament hi haurà taller de fanalets i sopar de taifa (el terrassenquisme per dir ‘carmanyola’).
I quan les flames il·luminin la nit, s’encetarà el ball de revetlla (amb treure ball de música folk), així com un punxadiscs.