El Manel assenyala els dos embornals “que no s’empassen l’aigua” i el tros del carrer de Núria “pel qual passava una riera”. El Manel viu a pocs metres de la riera del Palau, a tocar de la carretera d’Olesa. Veïns d’aquest sector i dels voltants del Doré tenen “el cor encongit” quan plou, i no cal que la pluja sigui torrencial. Els aiguats de dimarts van ser extraordinaris, però els damnificats subratllen que han sofert inundacions també amb pluges menys intenses. A aquestes zones, diuen, hi ha problemes estructurals. Parlem amb víctimes de la riuada de dimarts a Terrassa. (Fotos: Núria Torrens)
Joan Tort, comerciant
“N’estem farts, ens sentim desemparats”
“Això ens passa cada vegada que plou molt”, diu Joan Tort Riera (51 anys). És responsable d’Electrònica Tort, establiment de la rambla d’Ègara que pateix inundacions “cada vegada que cauen més de 80 litres d’aigua per metre quadrat”. És a dir, agrega, “cada dos anys”. En el local “entra aigua pel carrer, però també pels lavabos. Tot té a veure amb els problemes de col·lector del Doré, que dibuixa una corba en arribar a la rotonda. L’aigua, llavors, tira enrere”. Dimarts va dedicar quatre hores a netejar: “N’estem farts, ens sentim desemparats”.
Silvia Guardia, higienista bucodental
“L’aigua ens arribava fins els turmells”
“La clínica es va inundar en deu minuts, entre les 15.30 i les 15.40. Després vam treure aigua fins a gairebé les 18 hores”. També aigües fecals. La clínica odontològica de la qual és responsable Silvia Guardia (44 anys), al costat del Doré, es va inundar, com molts altres edificis del sector, dimarts a la tarda. Allò “era una bogeria”, amb els embornals desbordats, amb cada boca de claveguera convertida en guèiser urbà. La clínica va tancar portes ahir també. “Com a mínim, tenim dos ordinadors espatllats. L’aigua ens arribava fins als turmells”, recorda.
Jaume Capdevila, veí del carrer de Watt
“És el cinquè cop en vint anys que ens passa això”
Parla amb un altre veí a les portes del garatge comunitari inundat, al carrer de Watt. “Sort que només té una planta subterrània” Jaume Capdevila (70 anys) no dissimula la seva indignació: “Aquest és el cinquè cop en vint anys que ens passa això. La rotonda del Doré està mal feta. El tub i el clavegueram són insuficients i la plaça queda aixecada i fa de represa. Fa anys un responsable municipal ens va dir que això només passava cada deu anys i ho cobria l’assegurança”. L’aparcament i els baixos de l’edifici es van inundar amb aigua procedent del carrer, però també del clavegueram. També es va negar el forat de l’ascensor.
Jennifer Mejía, hostalera
“La inundació ha danyat gènere”
”Ho hem passat malament. El carrer estava inundat i l’aigua va entrar en el local. Va arribar fins a la cuina i la inundació ha danyat gènere. Per sort, creiem que no ha fet malbé cap aparell”. “Mireu”, diu, mentre ensenya un vídeo. Jennifer Mejía (38 anys) és l’encarregada de la cafeteria Vivari del final sud de la rambla d’Ègara. L’establiment va quedar envaït també, com molts altres del tram, per la pestilència de les aigües residuals. “Vam estar netejant fins a les 19 hores. Dimarts ja no vam obrir el local. Només vam fer menjar per emportar”, comenta la Jennifer.
Manel Salvador, veí del carrer de Sòria
Manel Salvador té 76 anys, l’edat suficient per recordar les riuades de 1962. Aleshores, amb 8 anys, va haver de fugir per les teulades del mateix indret que ahir netejava amb una mànega. Viu on vivia aquell 25 de setembre de la catàstrofe, entre el carrer de Sòria i la ronda de Ponent. Dimarts no era a Terrassa, sinó a Blanes: “Em vaig assabentar de les inundacions pels missatges que m’enviaven des d’aquí”. Ahir al matí va tornar. El garatge i la planta baixa estaven negats, amb fang. “Això passa perquè els desguassos de Terrassa no estan preparats”, diu.
Antonio Ramírez, mecànic
“No entenc perquè no es fa res”
Antonio Ramírez (56) tenia tancat ahir el seu taller de la ronda de Ponent, entre el carrer de Núria i el pont de la carretera d’Olesa. “Per a mi aquesta setmana s’ha acabat”, deia mentre mirava l’interior ple d’aigua. “Ens han passat experiències similars altres vegades, però no com ara”. A aquesta zona baixa de la Maurina arriben les aigües de Can Poal, de la carretera de Martorell i d’una ronda de Ponent que no les absorbeix com caldria. Una solució, diu el veïnat, seria foradar el mur de la riera del Palau. “No entenc per què no es fa res”, apunta l’Antonio.
