Una resident a la Casa Vapor Gran identifica un aroma a coco “amb el Barça”. Coses de les connexions dels sentits i dels “elements desencadenants” dels records, en paraules de Mònica Boza, educadora social d’aquesta residència de la Fundació Vallparadís MútuaTerrassa que en les darreres setmanes ha dut a terme un projecte d’estimulació de la memòria episòdica (referida als records personals) i de la semàntica (referida als esdeveniments històrics). I tot, amb el nexe del futbol i el Barça.
“A qui correspon aquesta caricatura? Una pista. És el millor futbolista de tots els temps”. Jordi Gonzalvo desgranava pistes al mateix temps que feia el possible per contenir dos dels “pupils”, l’Antonio i el Domingo, com moltes vegades els entrenadors (com Gonzalvo) intenten subjectar els laterals que es desboquen cap a l’atac sense poder retenir les seves ànsies ofensives. En efecte, el protagonista de la caricatura era “el Messi“.
L’Antonio i el Domingo se sabien moltes de les respostes dels jocs que Gonzalvo i Daniel Martínez Valiente han formulat als residents de la Casa Vapor Gran, un dels centres de la Fundació Vallparadís MutuaTerrassa. La d’aquest dilluns era la cinquena sessió (la penúltima) del projecte “Recorda amb el Barça”, una iniciativa de l’Alzheimer Catalunya Fundació desenvolupada amb la Fundació de Jugadors del FC Barcelona.
Fases de demència
És un taller de reminiscència, destinat a persones en fases lleus o moderades de demència, que busca “potenciar la connexió amb l’entorn, treballar per mantenir la memòria autobiogràfica i la identitat personal i millorar el benestar emocional i la qualitat de vida”. La reminiscència “es treballa mitjançant les diferents vies sensorials i amb activitats tan diverses com les dinàmiques de socialització, l’evocació de records de joventut, l’audició de cançons, la visualització de materials relacionats amb la història del Barça o els jocs vinculats amb el terreny futbolístic”, indiquen els organitzadors.
Gonzalvo i Martínez Valiente són membres de la Fundació de Jugadors del FC Barcelona. Ells han conduït el taller, amb el futbol i el Barça com a fil conductor per fer aflorar records. La sessió d’aquest dilluns s’ha obert, però, amb una altra mena d’estímuls: els de l’olfacte, de manera que Sònia Maymó, neuropsicòloga d’Alzheimer Catalunya Fundació, anava passant de resident en resident amb flascons perquè els participants descobrissin olors.
L’exjugador Jordi Gonzalvo presentant un dels jocs / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Gonzalvo també oferia pistes en el joc de les olors. El primer guardava relació directa amb el futbol. “És una olor agradable?”, pregunta Sònia. Tots responen que sí. “És una planta, sí”, deixa anar el míster: “Té a veure amb el futbol. La pilota el toca”. Sobre la taula de la sala reposava una pilota antiga de cuir. “La gespa!”, diu un resident. Aplaudiments.
Joaquim ha encertat l’olor a roses; Pilar, la d’Heno de Pravia. Altres flascons exhalaven aroma a maduixes, a mandarines, a llimona, a galetes!
“Aquest em fa olor de Barça”, apunta una dona. El flascó contenia aroma de coco.
Predisposició balompèdica
Aquest dilluns han participat en els jocs Montserrat Radresa, Antonio Contreras, Pilar Loscos, Mercè Font, Domingo González, Joaquim Cerdà i Joan Vila. Els responsables del projecte havien fet abans dels tallers una labor de selecció tenint en compte les aficions futbolístiques. Entre els participants hi havia, doncs, una predisposició balompédica i culer que durant les sessions ha aconseguit moments emocionants. Per exemple, quan els residents van prendre part en una experiència de realitat virtual: himnes, imatges, coneixement de banderes, identificació de jugades mítiques, tot això amb el propòsit d’abordar diverses funcions cognitives. I què dir del que alguns van sentir quan l’exjugador Antonio Olmo va entrar en la residència en una visita que no estava programada.
Algunes residents han brodat un coixí blaugrana. Després de les reunions parlen del Barcelona i el futbol, i en unes setmanes el taller conclourà amb una visita al museu del Barça. “A jugar. Us prometo que serà divertit”. Així ha obert Gonzalvo el capítol del “jugador incògnit”: els participants havien de saber de qui es tractava a partir de les pistes sobre la trajectòria del personatge en qüestió.
Martínez Valiente, ajudant el Domingo en la sessió d’aquest dilluns / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Primera pista: va guanyar una Lliga i quatre copes d’Espanya, una copa de Fires i una Recopa.
Més pistes: va ser jugador i després entrenador. Tercera ajuda: va fundar una escola de futbol amb tres companys del club. Una més: va ajudar a signar pel Barça un jugador en un lloc una mica estrany. En un bar. Al Domingo li costa no passar del centre del camp: “Sí, van signar el contracte en un tovalló!”.
No fa falta dir res més. Sí, era el Rexach. Arriben les caricatures projectades en la pantalla. En la primera, el Domingo torna a traspassar la calç del centre i es llança a l’atac, perquè se sap tècnic i ràpid. Els concursants han de marcar en un full una creu al costat del nom del personatges endevinat, però el Domingo, coneixedor del buit deixat per la defensa, puja a l’atac, un altre cop. “És Ronaldinho!”. El míster reacciona: “Però Domingo, no ho diguis”. “Però si ho has preguntat!”, replica el Domingo. Els cracks són uns incompresos.
Una foto amb l’Asensi
Per descomptat, després apareixen per pantalla Xavi Hernández i Víctor Valdés, i Maradona, i Cruyff, “el Flaco”, com aporta Gonzalvo de nou en forma de pista. I Luis Suárez. L’Antonio ho sap, però no puja a l’atac. Li ho diu a cau d’orella al Daniel: “És Luis Suárez…” I després, mostra el seu entusiasme amb mesura.
L’Antonio ensenya la foto del seu fill amb l’Asensi / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’Antonio toca la foto que ha mostrat a Martínez i Gonzalvo al principi de la sessió. En ella surten, ajupits, amb la samarreta blaugrana, el seu fill i Juan Manuel Asensi, excels jugador del Barça entre 1970 i 1981 i president de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona.
