Representants del sector empresarial de Terrassa marquen les prioritats que ha de tenir en compte el nou govern municipal. Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç, Xavier Panés, president de la patronal Cecot, i l’empresari David Garrofé desgranen alguns dels reptes econòmics, industrials i empresarials que caldria posar sobre la taula en els pròxims quatre anys. Revisar el model de ciutat, atraure inversions, evitar la marxa d’indústries i, en paral·lel, que optin per instal·lar-se a Terrassa, millorar la mobilitat i renunciar a la cessió del 30% d’HPO són alguns dels punts que més preocupen; si bé n’hi ha d’altres que també veuen necessaris tractar, com és la situació actual de la formació professional o el comerç i la seva revitalització. Els agents econòmics també plantegen la necessitat d’ampliar la visió de territori i projectar Terrassa, no només centrar-se en la ciutat en si, sinó també en tot el que l’envolta. Al llistat de deures per al nou executiu recorden la dispersió o la duplicitat administratives, que dificulten els tràmits en moltes ocasions.
Polígons: s’han de modernitzar per atraure empreses
La situació actual dels polígons industrials preocupa i molt i es considera que la ciutat s’ha de plantejar el model actual. David Garrofé diu que el model “és dels anys setanta” i el considera “poc atractiu per a les grans corporacions”. Hi ha un Pla de Polígons que no fa molt que s’ha aprovat que, per a Xavier Panés, ha d’esdevenir “un pacte de ciutat a dècades vista, que vagi més enllà de les voluntats dels partits polítics”. El pla ha de “millorar la situació de les empreses ja ubicades” i atraure nova indústria. Els polígons necessiten una modernització urgent. Ramon Talamàs manifesta que “a Terrassa no hi ha terreny industrial i hi ha gent que ha hagut de marxar”. “S’ha de posar fil a l’agulla” , diu, pel que fa al Pla de Polígons i anar per feina.
Inversions: disminució preocupant del pes industrial
Es detecta una manca d’atracció com a ciutat pel que fa a l’arribada de noves empreses i nous inversors. “Ens omplim la boca que som la tercera ciutat de Catalunya, però estem perdent pes industrial”, alerta Talamàs, que afegeix que “comparativament amb altres ciutats no arribem al 17% de pes industrial, mentre que altres com Rubí arriba al 40% o Castellbisbal al 70%”. Garrofé aposta per atraure “un altre tipus d’empresa, moderna i que reclami talent” i explica que “Terrassa i Sabadell han quedat a la perifèria dels centres de decisió del país” i agrega que estan fora de joc respecte a altres poblacions de la comarca més petites. És del parer que, actualment, manca un “nou model de promoció econòmica”.
Mobilitat: més interlocució amb els sectors afectats
La mobilitat és un altre dels temes que necessita també revisió en alguns aspectes. “La mobilitat impacta econòmicament en el teixit empresarial”, recorden des de la Cecot, que acull entre els seus associats al Gremi de Transport. Han trobat a faltar més interlocució entre l’administració i els sectors afectats “abans, durant i després” de les execucions de les illes de vianants. Garrofé, per la seva banda, es pregunta si s’ha fet una anàlisi de què pot suposar la B-40 en relació amb el Baix Llobregat. “S’han de treballar de manera urgent perquè les connexions amb el Baix Llobregat faran que molta gent d’allà vingui aquí” i s’ha de saber com s’assumirà tot plegat. “La ciutat es va desequilibrant”, diu.
Model de ciutat: un pla estratègic i evitar les duplicitats a l’administració
Un dels punts que s’ha de tractar amb certa urgència és el model de ciutat. La Cecot demana la creació d’una àrea de promoció econòmica amb un paper estratègic, que no actuï a fets consumats, sinó que estableixi un diàleg real i directe amb el teixit socioeconòmic de la ciutat. Panés demana que els serveis es coordinin “com una finestreta única”. Talamàs, per la seva banda, reclama que s’han d’evitar les duplicitats. “Falta una unitat de criteri en temes industrials, d’innovació, de digitalització, de formació professional i sobretot, en infraestructures”. Per a Garrofé, “aquest nou mandat ha de comptar amb el màxim consens en els grans projectes de ciutat” i afegeix que “hem d’aixecar la mirada i fer una aposta clara per un territori més ampli, perquè individualment, no ens en sortirem”. No ajuda, opina l’empresari egarenc, el fet que les diputacions i els consells comarcals “no siguin elegits”. Ceu que és una cosa que “no pot ser i no és bo ni és sa”.
Construcció: el 30% per a habitatge protegit oficial no ha funcionat
Algun dels eixos més rellevants del nou mandat és el de la construcció, també pel que fa a les indústries. Es demana, i així ho expressa, per exemple, la Cecot, que el procés de tramitació d’expedients i llicències sigui més eficient. La Cambra de Comerç, a través del seu president, Ramon Talamàs, també s’expressa en aquests termes. “És necessari accelerar al màxim les tramitacions administratives”. Un dels temes que també preocupa a les dues entitats és la cessió del 30% com habitatge de protecció oficial, pel que fa a obra nova. La Cecot indica que “s’han de tenir en compte l’experiència i resultats fallits a Barcelona i poder plantejar conjuntament altres vies per resoldre els problemes d’habitatge de la població”. La Cambra opina el mateix, i comenta que la imposició d’aquest 30% a les noves promocions immobiliàries “malmet i és negatiu per al sector. Hi ha altres mecanismes i són experiències que no han reeixit a altres llocs”, com a la ciutat de Barcelona.
Territori: un replantejament necessari de ciutat
Possiblement, un replantejament de ciutat sigui un dels punts que es consideren més rellevants de cara als pròxims anys. “Les ciutats s’han de replantejar cada cert temps, pensar on som, on volem anar i com hi volem anar”, assenyala Garrofé. L’empresari creu que fa falta un concepte de Vallès “més ampli”, ja que “es tracta d’un territori que pot compartir moltes coses”. Panés afegeix que Terrassa “té una situació geogràfica privilegiada” i és bàsic incentivar el creixement industrial, perquè, entre altres coses, “arrela territori”. Talamàs també elogia l’entorn de la ciutat, però avisa que “ens estem convertint en una ciutat dormitori”.
