La mètrica electoral ha format enguany també part de la campanya de les municipals. Dies abans dels comicis, els partits feien números per saber quants vots necessitarien per tenir presència al ple i els mitjans de comunicació també intentàvem calcular-ho. Doncs bé, 3.995.
Aquesta és la xifra exacta de vots que en aquesta ocasió ha necessitat una candidatura electoral a Terrassa per obtenir representació, un nombre que ha variat respecte de comicis anteriors. I és que entrar o no en el repartiment de cadires va en funció de la participació i el nombre de vots vàlids, és a dir, tots els registrats, fins i tot els vots en blanc i només exceptuant els nuls (aquells sobres en què s’ha introduït una papereta d’un altre any, una de les eleccions corresponents però amb algun gargot o paraula sobreescrita, o algun altre element insospitat).
En els comicis celebrats aquest diumenge, estaven cridats a les urnes 158.689 electors a la ciutat i només una mica més de la meitat van exercir el seu dret a vot, amb la quarta participació més baixa en unes eleccions locals a Terrassa (50,85%). Es van comptabilitzar 80.703 sufragis a la ciutat, dels quals un 98,98%, és a dir, 79.882, van ser vàlids. Així i tenint en compte que el sistema que s’utilitza per determinar els edils de cada llista en unes eleccions municipals a casa nostra marca que només se n’atorguen als partits que han superat el 5% dels vots, un regidor ha costat enguany 3.995 paperetes.
TeCP, a 352 vots d’entrar
Terrassa en Comú Podem (TecP) ha estat la força més votada d’entre totes les que no han aconseguit representació. Ha sumat 3.643 vots, un 4,56% del total, i s’ha quedat a 352 d’entrar en el repartiment i tenir un lloc al ple per a la seva cap de llista, Agnès Petit.
A Ciutadans, que ha desaparegut del consistori, li han faltat un bon grapat de vots, 2.722. De fet no ha sumat ni la meitat dels sufragis que li calien.
Per la seva banda, a la CUP, que aspirava a tornar a l’Ajuntament, n’hi han faltat 1.299.
Per contra, el Partit Popular, la llista amb menys suports d’aquelles que sí que formaran part del consistori, ha superat amb escreix la barrera. Ha aconseguit 5.242 vots (6,56%), 1.242 més dels que li calien, la qual cosa no només li ha valgut per endinsar-se en el joc de cadires sinó per obtenir dos regidors.
El valor del primer regidor d’enguany és força més baix que el del 2019. Aleshores a una candidatura li van caldre 4.777 vots per entrar al ple, 782 més que aquest 2023. I és que la participació d’ara fa quatre anys, segons dades del Ministeri d’Interior, va ser d’un 61,33%, gairebé onze punts percentuals més que aquest diumenge (50,85%) i els vots vàlids, 95.532, 15.650 més.
Aleshores, Terrassa en Comú (Podem es va presentar per separat) també va ser la més votada d’entre les forces que no van entrar al consistori. Va arribar al 4,85% dels vots (4.634) i es va quedar a només 143 d’obtenir un regidor.
Aquell any, amb una participació del 61,33%, el ple es va simplificar i només cinc formacions van entrar a l’Ajuntament. Quatre anys abans, el 2015, amb un 54,64% de participació, al consistori hi havia set formacions. Enguany, amb un 50,85%, n’hi han entrat sis.
Els vots en blanc gairebé es tripliquen
Tot i la caiguda de la participació i, per tant, dels sobres dipositats a les urnes dels 54 col·legis electorals de Terrassa, aquest diumenge els vots en blanc es van gairebé triplicar en relació amb aquells que es van registrar en les eleccions municipals del maig del 2019 a Terrassa. Enguany, 1.135 electors han optat per no introduir la llista de cap de les candidatures terrassenques al seu sobre (1,42% dels vots vàlids), mentre que ara fa quatre anys aquesta va ser l’opció de 409 persones (0,42%).
Els vots nuls també han augmentat en comparació amb els últims comicis. En aquest cas s’han més que triplicat. I és que enguany han estat 821 (un 1,01% del total dels sufragis), i el 2019, 224 (0,23%).
