De la disruptiva proposta de privatitzar Eco-Equip (Ciutadans) a la possibilitat de reobrir la rambla d’Ègara al trànsit (PP), passant per la construcció de 5.000 habitatges públics en deu anys (Tot per Terrassa) o crear una finestreta única per facilitar la implantació d’empreses (PSC). Entre les idees-força i les propostes programàtiques de línies generals, els vuit candidats convidats a l’intens debat organitzat pel Diari de Terrassa i celebrat aquest dijous a LaFact van desgranar eixos i punts concrets de les seves candidatures. Aquí van uns i altres agrupats en blocs temàtics.
Neteja
Jordi Ballart, cap de llista de Tot per Terrassa (TxT), va dir ser conscient “de les sensacions dels terrassencs i del que diuen algunes enquestes” sobre les deficiències en aquest terreny. Ballart va assenyalar que el seu govern ha augmentat en 20 milions d’euros el pressupost per a neteja i ha completat la recollida de càrrega lateral en alguns barris: “La millora de la neteja serà una prioritat. Eco-Equip ha de funcionar millor però també apel·lem a la corresponsabilitat dels ciutadans”.
Isabel Martínez (CS) va reiterar la necessitat de privatitzar Eco-Equip: “La neteja no funciona. És el servei pitjor valorat pels terrassencs. La nostra és una de les ciutats més brutes d’Espanya. Cal que algú de fora s’encarregui del servei”. Per a Meritxell Lluís (Junts per Terrassa), l’increment de recursos apuntat per Ballart “no s’ha vist reflectit en la millora del servei”. Ona Martínez (ERC) va recordar que des del 2008 “s’ha acumulat un dèficit de 75 milions en manteniment”, que el govern havia pujat l’assignació pressupostària i que ERC implantarà “un pla de xoc de 20 milions d’euros per a manteniment”.
Seguretat
Des de l’estrada es va embastar bé la feina d’enganxament entre àmbits de discussió. Lluís va referir que “una bona neteja i un bon manteniment també contribueixen a la percepció de seguretat”. Ona Martínez, l’alcaldable d’ERC, ja havia mantingunt una opinió semblant. I Eva Candela, la candidata del PSC: “Una ciutat més neta influeix en la percepció de seguretat”. Ballart, fent ús d’estadística policial, va subratllar que Terrassa “no és una ciutat insegura”, i que estem “21 punts per sota de la mitjana catalana en índex delictiu”. Es pot afrontar, però, la millora de la situació “amb més policies; ara la xifra és de 270 i superarem els 300”, i amb més mossos que siguien visibles al carrer.: “Volem fer un centre de comandament conjunt a l’edifici dels antics Jutjats”.
Els arguments de Jaume Bofill (CUP) eren oposats: “Nosaltres entenem la seguretat com a justícia social, amb una vida digna i segura, amb educadors, amb mediació, no amb més policia. Els cossos policials han de ser més preventius, no tan reactius. No hem de militaritzar els barris”. La candidata de Terrassa en Comú Podem, Agnès Petit, afegia: “La inseguretat és la por al fet que et facin fora de casa amb la família. Les polítiques educatives han de ser presents en les polítiques de seguretat. El model no ha de ser només policial. També ha de ser de mediadors socials als barris. No podem augmentar el mantra de l’extrema dreta quant a seguretat. És un problema integral que no es pot abordar de manera parcel·lada”, va indicar Petit, mentre la candidata socialista, Eva Candela, reclamava més places de Policia Municipal” i la recuperació de la figura dels agents cívics que l’executiu de Ballart va eliminar poc després d’assumir el govern: “Aquests agents aporten molt a la convivència dels barris, també de nit. També hem d’emprendre més campanyes de civisme a les escoles i els centres cívics”.
El discurs del PP, expressat per Marta Giménez, era rotund: “Ha augmentat la inseguretat i això és evident. Patim un dèficit històric de policies. S’ha de dotar el cos municipal de més recursos, i millorar l’enllumenat públic”. Per a Lluís, el problema no és sols de plantilla policial. També ho és “de disseny ambiental; hem de fer un mapa de seguretat i de punts foscos. Si una sola persona té percepció d’inseguretat, alguna cosa no estem fent bé”. La proporció de policies per habitant a Terrassa “és de les pitjorns d’Espanya”, segons va recalcar Isabel Martínez.
Habitatge
Jaume Bofill (CUP) va insistir en posar l’habitatge “en el centre del debat” abans de destacar que la mitjana del preu de lloguer a Terrassa és de 925 euros “i que tenim un desnonament cada onze hores, i 5.000 habitatges en mans de grans tenidors”. La proposta de destinar per normativa el 30% de les noves promocions a habitatge de protecció oficial va tenir espai a la discussió. Les candidatures d’esquerres van mostrar, en línies generals, el seu suport a la mesura, però la candidata de Ciutadans va expressar disconformitat: “No serà eficaç, pujarà els preus de lloguer”. Eva Candela va deixar clar que aquesta iniciativa difícilment donarà fruit sense l’adhesió ferma de la Generalitat. Petit va recordar “que hem tancat el mandat sense construir cap habitatge públic”. L’emergència habitacional és “una tragèdia”.
Per a Ona Martínez, calen polítiques per fomentar l’emancipació dels joves i cal mobilitzar sòl municipal. Lluís va demanar “una acció conjunta público-privada” i un programa de creació de primera llar per a persones sense sostre. Marta Giménez (PP) es va sumar a tenir cura “dels més desfavorits”, però aquestes actuacions corresponen “ a les administracions i no als privats”. La solució no passa pel 30%, sinó “per posar en moviment sòl inert”. Jordi Ballart va posar sobre la taula els projectes de construcció de 5.000 habitatges públics en la propera dècada. Terrassa, va dir, “necessita un gran pacte de ciutat per l’habitatge públic, també comptant amb el Gremi de la Construcció. Hem de fer una radiografia de la ciutat, promoció a promoció”.
Mobilitat
“Defugim focalitzar aquest àmbit en un tema, a trossets. Cal analitzar la mobilitat de manera global”. Ona Martínez es va referir a la ronda Nord, que va qualificar de “nyap”. ERC defensa “una ronda urbana permeable, de circulació amable” i que respecti l’Anella Verda. L’actualització del Pla de Mobilitat va ocupar diversos trams del debat. Ona Martínez va recordar que el govern actual “ha doblat l’illa de vianants”. Isabel Martínez va criticar mesures com les aplicades a Can Boada, que han complicat la mobilitat “a nivells inexplicables”. El PP proposa obrir de nou la rambla d’Ègara al trànsit, diversificar les àrees de mobilitat per intentar “que no paguin sempre els mateixos”.
El PSC aposta per reformar les carreteres (Rellinars, Matadepera, Martorell) per fer-les més amables”, i “per buscar alternatives d’aparcament, reforçar el transport públic i crear més carrils bici”. La CUP vol estendre les àrees de vianants a altres barris “ i prioritzar la ciutat dels 15 minuts, el fet d’anar a peu” i millorar la xarxa de bus, “transport que usen les clasess populars”. TxT diu tenir el model “claríssim”, però cal completar-lo amb el sistema de la B-40 i la ronda Nord. Els comuns volen “carrers més verds, millors xarxes de carril bici”. I, per què no, potser un tramvia.
Models econòmics
La CUP advoca “per comerç social i just, de proximitat” i per potenciar el sector públic. Ballart va afirmar que Terrassa té “espais d’oportunitat”, com el sòl industrial, per atreure inversors. Per a Candela, cal crear una finestreta única per facilitar l’arribada d’empreses. El PP defensa la millora dels polígons industrials i l’eliminació “de traves burocràtiques”. Junts, la col·laboració público-privada. CS, una regidoria d’Autònoms i Emprenedors. Petit, innovació i més vincle amb la universitat.